Paneslavisme

Pobles eslaus, VI.

El paneslavisme (del grec pān-, tot, i Eslavia) és un moviment polític i cultural, naixcut d'una ideologia nacionalista, sorgit en el XIX en l'objectiu de promoure l'unió cultural, religiosa i política, aixina com la mútua cooperació, entre tots els països eslaus d'Europa.

Evolució

Este moviment va nàixer a principis d'el XIX, provocant el sorgiment d'atres moviments com el panescandinavisme. El paneslavisme va ser una ideologia prou influenciada pel romanticisme i el nacionalisme que predominaven en Europa a mitan d'el XIX, i va escomençar a manifestar-se com a alternativa política en el Congrés Paneslavo de Praga de 1848 (en), primera ocasió en que líders polítics de països eslaus varen formular les bases d'este moviment en el sentit d'una oposició efectiva contra l'imperialisme d'Àustria.

Paulatinament, l'Imperi austrohúngaro va combatre el paneslavisme dins dels seus dominis, en considerar-ho una amenaça contra els seus interessos estratègics i polítics. l'Imperi rus va mostrar cert interés en promoure el paneslavisme pero el govern austríac va acusar permanentment a Rússia d'amprar dita doctrina solament com a pretext per al seu propi expansionisme, en detriment d'Àustria, alcançant esta tensió el seu punt més àlgit durant la guerra rus-turca de 1877 i després en la Crisis de Bòsnia de 1908.

Per la seua banda, l'oposició total de Rússia a concedir alguna classe d'autonomia al sector de Polònia que dominava despuix de les particions de dit país va causar que el paneslavisme anara rebujat per la major part de l'opinió pública polaca (que igualava el paneslavisme en la "rusificación").

Aixina i tot, el paneslavisme va conseguir el seu màxim apogeu despuix de la Primera Guerra Mundial, quan el respal polític de la Triple Entente i les doctrines de Woodrow Wilson sobre l'autodeterminació dels pobles varen permetre que les províncies eslaves disgregades del Imperi otomà i d'Àustria-Hongria s'uniren en el regne de Sèrbia per a formar el "Regne dels Serbis, Croates, i Eslovens", despuix rebatejat com Yugoslàvia (que significa lliteralment "Eslavia del Sur"). D'igual modo el paneslavisme va promoure també que els checs i eslovacos abans sojuzgados per Àustria fundaren Checoslovàquia en 1918.

Les pugnes i desconfiances varen subsistir entre pobles eslaus, sorgint des de 1930 greus tensions polítiques entre serbis i croates dins de Yugoslàvia. Mentrestant, despuix de la Revolució d'Octubre el governe bolchevique instaurat en Rússia abjuró del nacionalisme paneslavo promogut pel règim imperial pero pronte va abraçar l'expansionisme basat en el proyecte de "exportar la revolució" al restant d'Europa, pla que es va truncar despuix de la derrota bèlica davant Polònia en 1920. Les disensiones entre pobles eslaus per motius polítics (entre serbis i croates), qüestions ideològiques (entre polacs i soviètics), o motius econòmics (entre checs i eslovacos), varen perjudicar progressivament el paneslavisme com a alternativa política en Europa Oriental.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, l'Unió Soviètica va tractar d'amprar el paneslavisme com a ferramenta de propaganda per a promoure la mútua solidaritat davant els seus satèlits de cultura eslava en Europa Oriental, pero reduint l'element nacionaliste por cuanto hi havia països aliens a la cultura eslava que també estaven subjectes a l'influència soviètica (com succeïa en Alemània Oriental, Hongria, i Romania).

Época contemporànea

Els moviments anticomunista sorgits en Europa Oriental despuix de les Revolucions de 1989 i la dissolució de l'Unió Soviètica varen donar pas a moviments nacionalistes que varen reduir grandemente l'influència del paneslavisme com a opció política, situació agravada per les feroces Guerres Yugoslavo de 1991 - 1995 que varen enfrontar pobles eslaus entre sí en una manifestació violenta de mutu ultranacionalisme. En 1993, la pacífica dissolució de Checoslovàquia en dos estats va mostrar l'escàs atractiu que eixercia el paneslavisme entre els pobles eslaus d'Europa Central.

A la data, el paneslavisme encara conta en adherentes que ho promouen activament en Rússia, Eslovàquia, Sèrbia, i Bulgària, pero té molt escassos simpatisants en atres països com Polònia, República Checa, Eslovènia o Croàcia. En general, el paneslavisme és associat a l'iglésia ortodoxa, lo que provoca el rebuig entre els adherentes a atres confessions cristianes, com el catolicisme, que ho identifiquen en l'imperialisme rus.

Vore també

Referències

Pa-Slavism en la Enciclopèdia Columbia
Pa-Slavism en la "Encyclopedia of the United Nations and International Agreements" per Edmund Jan Osmańczyk
Nicholas Valentine Riasanovsky, A History of Russia, p. 450, Oxford University Press US, 2006, ISBN 0-19-512179-1

Este artícul conté una traducció derivada de «Paneslavismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.