Pangu
Pa Gu ( chinenc tradicional: 盤古) és una deidad creadora de la mitologia chinenca. Forma part de dos mits cosmogónicos; en el seu naiximent es va formar el món i dels seus òrguens, despuix de la seua mort, varen sorgir els accidents geogràfics. És venerat en el taoisme.
El seu mit junt al mit de la creació d'els Tres Purs són les dos cosmogonia més importants de la mitologia Taoísta chinenca; no obstant abdós mits no estan conectats directament en una mateixa cosmogonia.
Respecte a la seua apariència, se sol representar a Pa Gu en un parell de banyes, un cos pelut i roba feta en plantes. A voltes té claus i a voltes du un astral. A voltes partix del seu cos és el d'una serp o un dragó.
El cicle de Pa Gu
[editar | editar còdic]El primer mit de creació que protagonisa Pa Gu és un mit tardà les primeres proves del qual escrites daten de el III: en Història dels tres sobirans i els cinc emperadors, es relata cóm l'univers va ser creat per la separació de cel i terra a mans de Pa Gu:
En mig del cel i de la terra, que estaven junts i mesclats com si foren un ou, va nàixer Pa Gu. El cel i la terra varen tardar díhuit mil anys en separar-se. Lo Yang, que era clar, va ser fent-se el cel, i lo Yin, que era térbol, va ser fent-se la terra, i en mig canviava Pa Gu sense parar fins que el seu saber va aplegar a ser tan alta com la del cel i la seua fortalea tanta com la de la terra. Durant aquells díhuit mil anys el cel va ser pujant una vara al dia, la terra va ser baixant una atra vara i Pa Gu va ser creixent un atre tant; i aixina va estar succeint fins que va aplegar el cel al top per dalt, la terra al top per avall i Pa Gu al màxim del seu tamany.
En el principi no hi havia res en l'univers llevat caos informe i una massa obscura i buida. El caos va començar a fusionar-se en un ou còsmic durant 18.000 anys. Dins d'ell, els principis oposts del yin i yang es varen equilibrar i Pangu va eixir de l'ou. Va permanéixer entre ells espentant el cel cap a dalt. Esta tasca li va dur 18.000 anys, elevant-se el cel cada dia un zháng (丈, equivalent a 3'33 metros) mentres la terra s'afonava en la mateixa proporció i Pangu creixia també la mateixa llongitut. En algunes versions, Pangu és ajudat pels quatre animals benévolos: la tortuga esperit (靈龜; pinyin: língguī), el qilin (麒麟), el fénix (鳳凰; pinyin: fènghuáng) i el dragó Yinglong (應龍).
En algunes versions del mit naix a partir d'un ou còsmic en forma de dragó. Dins de l'ou, Pa Gu simbolisa el Taiji (太極).
Despuix d'atres 18.000 anys, Pa Gu es va tombar a descansar. Era ya tan major que el seu somi va ser duent-ho llentament cap a la mort. De la seua respiració va sorgir el vent, de la seua veu el tro, de l'ull esquerre el sol i del dret la lluna. El seu cos es va transformar en les montanyes, la seua sanc en els rius, els seus músculs en les terres fèrtils, la pelussa de la seua cara en les estreles en la Via Làctea. El seu pèl va donar orige als boscs, els seus ossos als minerals de valor, la mèdula i semen en jade i perles. La seua suor va caure en forma de pluja i les chicotetes criatures que poblaven el seu cos (puces en algunes versions), dutes pel vent, es varen convertir en els sers humans. Segons la llegenda, Pangu va acabar de crear l'univers cap a l'any 2.229.000 a. C.[1] Aixina, Pa Gu va donar orige a tot lo que coneixem hui en dia.
Fonts documentals
[editar | editar còdic]- Xu Zheng (徐整, Xú Zhěng, 220 - 265), en el llibre Sanwu Liji (三五歷紀), és el primer en mencionar el mit en el història "Pangu separa el cel de la terra".
- Ge Hong (葛洪, Gě Hóng, 284 - 364), en el Baopuzi Neipian (抱朴子内篇), descriu a Pangu.
- Ouyang Xun (欧阳询, Ōuyáng Xún, 557 - 641), en el Yiwen Leiju (藝文類聚), també parla de Pangu.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Samuel Wolpin. Lao Tse i el seu tractat sobre la virtut del Tao (Tao Et Ching). Cap. 1: Mitologia i Génesis. Pg 9. Editorial Kier. Any 2003. ISBN 950-17-0127-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pangu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.