Pantalla principal de vol
Una pantalla principal de vol, coneguda per les seues sigles en anglés PFD (primary flight display),[1] és un instrument d'aeronau modern dedicat a mostrar l'informació de vol més rellevant per al control de pilotage de l'avió. Com les pantalles multifunción, les pantalles principals de vol estan fetes en un visualisador LCD o CRT.
La majoria dels avions construïts des de la década de 1980, aixina com molts avions de negocis i un número cada volta major d'avions d'aviació general més nous, tenen cabines de vidre equipades en pantalles primàries de vol i multifunción (MFD). Cirrus Aircraft va ser el primer fabricant d'aviació general en agregar un PFD al seu MFD ya existent, que varen fer estàndar en els seus avions de la série SR en 2003.
Els indicadors mecànics no s'han eliminat de la cabina en l'aparició de el PFD; es conserven com a respal en cas d'una falla elèctrica total.
Disposició
[editar | editar còdic]
Els detalls del disseny de la pantalla en una pantalla de vol primària poden variar enormement, depenent de l'aeronau, el fabricant de l'aeronau, el model específic de PFD, certes configuracions elegides pel pilot i vàries opcions internes seleccionades pel propietari de l'aeronau (és dir, una companyia aérea, en el cas d'un avió de gran tamany). No obstant, la gran majoria dels PFD seguixen una convenció de disseny similar.
El centre de el PFD generalment conté un Indicador d'altitut(AI), que brinda al pilot informació sobre les característiques de cabotege i balancege de l'aeronau, i l'orientació de l'aeronau sobre l'horisó. No obstant, a diferència d'un indicador d'altitut tradicional, el giroscopi mecànic no està contingut dins del panel en sí, sino que és un dispositiu separat l'informació del qual simplement es mostra en el PFD. L'indicador d'altitut està dissenyat per a semblar-se molt a les IA mecàniques tradicionals. Una atra informació que pot aparéixer o no en o sobre l'indicador d'actitut pot incloure l'àngul de pèrdua, un diagrama de pista, ILS localizador i “agulles” de trayectòria de planege, etc. A diferència dels instruments mecànics, esta informació es pot actualisar dinàmicament segons siga necessari; l'àngul de pèrdua, per eixemple, es pot ajustar en temps real per a reflectir l'àngul d'atac crític calculat de l'avió en la seua configuració actual (velocitat aerodinàmica, etc.). El PFD també pot mostrar un indicador de la trayectòria futura de l'aeronau (durant els pròxims segons), calculada per les computadores a bordo, lo que facilita als pilots anticipar els moviments i reaccions de l'aeronau.
A l'esquerra i a la dreta de l'indicador d'altitut solen estar els indicadors de velocitat aérea i altitut, respectivament. L'indicador de velocitat mostra la velocitat de l'aeronau en nucs, mentres que l'indicador d'altitut mostra la altitut de l'aeronau sobre el nivell mig de la mar (AMSL). Estes medicions es realisen a través del sistema pitot de l'aeronau, que rastreja les medicions de pressió de l'aire. De la mateixa manera que en l'indicador d'actitut de el PFD, estos sistemes són simplement senyes mostrades dels sistemes mecànics subjacents i no contenen cap peça mecànica (a diferència de l'indicador de velocitat aérea i el altímetro d'un avió). Abdós indicadors generalment es presenten com a “cintes” verticals, que es desplacen cap a dalt i cap a avall a mida que canvien l'altitut i la velocitat de l'aire. Abdós indicadors a sovint poden tindre "errors", és dir, indicadors que mostren vàries velocitats i altituts importants, com velocitats V calculades per un sistema de gestió de vol, velocitats que no deuen excedir-se per a la configuració actual, velocitats de pèrdua, altituts i velocitats seleccionades per al pilot automàtic, etc.
L'indicador de velocitat vertical, generalment al costat de l'indicador d'altitut, indica al pilot quin tan ràpit ascendix o descendix l'aeronau, o la velocitat a la que canvia l'altitut. Açò generalment es representa en números en "mils de peus per minut". Per eixemple, una medició de "+2" indica un ascens de 2000 peus per minut, mentres que una medició de "-1,5" indica un descens de 1500 peus per minut. També pot haver una agulla simulada que mostra la direcció general i la magnitut del moviment vertical.
En la part inferior de el PFD es troba la pantalla de rumbo, que mostra al pilot el rumbo magnètic de l'aeronau. Funciona de manera molt similar a un indicador de rumbo magnètic estàndart, girant segons siga necessari. A sovint, esta part de la pantalla mostra no solament el rumbo actual, sino també la trayectòria actual (trayectòria real sobre el terreny), la velocitat de gir,[2] configuració de rumbo actual en el pilot automàtic i atres indicadors.
Una atra informació que es mostra en el PFD inclou informació de marcadors de navegació, errors (per a controlar el pilot automàtic ), indicadors de senda de planege ILS , indicadors de desviació de rumbo , configuracions QFE de l'indicador d'altitut i molt més.
Encara que el disseny d'un PFD pot ser molt complex, una volta que el pilot s'acostuma a ell, el PFD pot proporcionar una enorme cantitat d'informació en una sola ullada.
Airbus
[editar | editar còdic]Començant en l'A350-1000, Airbus propon una simbologia comuna en el PFD i el HUD centrada en un vector de trayectòria de vol i una senyal d'energia en lloc d'un director de vol, complementant les indicacions habituals de cabotege i rumbo per a millorar la consciència situacional i ajudant a incorporar la visió sintètica en el FPD.[3]
Components
[editar | editar còdic]Si ben el PFD no utilisa directament el sistema pitot-estàtica per a mostrar físicament les senyes de vol, encara utilisa el sistema per a realisar medicions d'altitut, velocitat aérea, velocitat vertical i atres medicions en precisió utilisant la pressió de l'aire i llectures baromètriques . Una computadora de senyes aéreu sanaliza l'informació i la mostra al pilot en un format llegible. Varis fabricants produïxen PFD, que varien llaugerament en apariència i funcionalitat, pero l'informació es mostra al pilot de manera similar. La regulació de l'Administració Federal d'Aviació (FAA) descriu que un PFD inclou, com a mínim, un indicador de velocitat aérea, un coordinador de gir, un indicador d'altitut, un indicador de rumbo, un altímetro i un indicador de velocitat vertical.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jorge García de la Costera Terminologia aeronàutica
- ↑ G1000 Manual, Turn Rate Indicator
- ↑ Thierry Dubois. Airbus Introduïxes HUD Symbology On Primary Flight Display, Aviation Week & Space Technology.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pantalla principal de vuelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.