Pantelaria

Archiu:Pantelleria sulla Costa.jpg

Pantelaria

Pantelaria (en italià, Pantelleria) és una comuna (municipi) italiana del consorci lliure comunal de Trapani, en Sicília. Té una població estimada, a fins de novembre de 2021, de 7353 habitants.

La comuna comprén tota l'illa de Pantelaria, en el mar Mediterrànea. Està situada uns 110 km al suroest de l'illa de Sicília i a 65 km al nort de Tunis.

Per la seua centralidad en el Mediterràneu, constituïx una escala intermija entre Tunis i Sicília, ademés de ser punt principal per al comerç en Orient Mig.

Aspecte i estructura de l'illa

Archiu:Pantelleria map.png

Ubicació de l'illa respecte a Sicília

L'illa constituïx la part emergida d'un volcà, i per això es compon de roques d'orige volcànic. De la composició del sol aplega un dels noms de Pantelaria, cridada Perla negra del Mediterràneu. Li la coneix també com L'illa del vent (o en àrap, Bent el Riah, Filla del vent), perque els vents bufen allí durant tot l'any, garantisant frescura durant la gran calor estiuenca. També es caracterisa pel seu particular paisage: als elements naturals, com cales, farallones, colades de lava i flora mediterrànea, s'unixen en harmonia les obres artificials com són:

• Murs secs, la funció dels quals és contindre el terreny i delimitar les propietats utilisant les pedres existents, ademés de protegir els horts de cítrics de l'interior.
• Els dammusi, cases típiques de l'illa, de forma cúbica i sostres blancs en forma de cúpula que es recolza en uns arcs.
• Els jardins d'orige àrap contenint unes construccions cilíndriques, en murs de pedra volcànica, en la finalitat de sanear els terrenys de l'excés de pedres.

L'illa es caracterisa també, com és de supondre, per la seua mar paradisíaco en els seus bellíssims fondos. Com no hi ha plages d'arena, sino solament de roques i grava, s'utilisa un calcer adequat per a evitar fer-se mal en els peus. Existixen unes plataformes planes que permeten tendir-se sobre elles per a relaixar-se o prendre el sol, per eixemple i entre unes atres, en zones de Martingala, Balata dei Turchi, el Faraglione i l'Arc de l'Elefant.

Història

S'han desenterrado evidències arqueològiques d'assentaments i artefactes datats fa 35 000 anys. Per un atre costat, en l'Edat del Bronze es pot constatar, a través de l'aparició d'objectes provinents de Micenas i Egipte, una ret de comerç entorn a l'illa l'objectiu de la qual era l'obtenció de coure i estany per a fer bronze.

Despuix d'un considerable interval, durant el qual l'illa va quedar provablement deshabitada, a principis de el VII els fenicios la varen colonisar per mig de la fundació de Cossyra, sense dubte per la seua importància com a estació de pas cap a Sicília. El jaciment arqueològic de Cossyra es troba en els tossals bessones de Sant Marque i Santa Teresa, 2 km al sur del poble de Pantelaria. El poble posseïx numerosos restants de murs construïts en blocs rectangulars de albañilería, ademés d'unes quantes cisternes. També s'han descobert prop de la costa nort, diverses tombes púnicas i unes terracotas votivas d'un chicotet santuari corresponent al periodo púnico. El nom Pantelaria significa «filla del vent», que es referix als forts vents que bufen des de la costa nort d'Àfrica.

Els romans varen ocupar l'illa, segons va quedar registrat en les Fasti triumphales, en 255 a. C.; la varen perdre el següent any i la reconquistaron en 217 a. C. Baix l'Imperi, va servir com a lloc de desterro de persones prominents i membres de la família imperial. El poble gojava de drets municipals.

Saquejada pels àraps a partir de el VIII, va ser ocupada permanentment per ells provablement a partir de 845, en el context de la conquista àrap de Sicília, passant a formar part del Emirat de Sicília. Als àraps se'ls atribuïx per tradició l'arribada de la majoria dels elements característics del seu actual paisage, inclós les cases dammusi dammusi. Certament, els àraps varen introduir el cultiu del cotó i el seu idioma que, en una variant local similar al maltés, es va mantindre en us fins a principis de el XIX i que encara hui influïx profundament en l'siciliano parlat localment. En 1123 l'illa va ser conquistada pels normandos de Roger I de Sicília i anexada al Regne de Sicília, el destí del qual seguiria fins a hui.

En 1311 una flota de la Corona d'Aragó, baixe el mando de Luis de Requesens, va conseguir una notable victòria; la família Requesens va obtindre més vesprada el principat de l'illa. Per la seua proximitat a la costa africana, l'illa va ser víctima de la pirateria berberisca que actuava en el Mediterràneu i saquejada pels corsarios otomans quan varen aplegar al Nort d'Àfrica en el XVI, aixina com abans, baix govern àrap, va ser saquejada pels pirates cristians.

El seu captura va ser considerada crucial per a l'èxit aliat en l'invasió de Sicília durant la Segona Guerra Mundial en 1943, degut a que va permetre montar les bases d'avions dins del ranc de l'illa major. Panteleria va anar fortament atacada en bombarders i bucs en els dies previs a l'invasió planejada i la guarnició finalment es va rendir quan s'estaven aproximant les tropes de terra. La captura de Pantelaria va ser cridada operació Corkscrew. Les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels Estats Units varen planejar la captura de l'illa com una prova de potència aérea, ya que intentaven conseguir una rendició a pur de bombardejos aéreus.

Llocs d'interés

Archiu:Pantelleria 14.jpg

Llac Espill de Venus

• El parc natural de la Montanya Gran: És el cor vert de l'illa, a on es poden vore fins a 600 tipos de plantes. És l'únic parc europeu a on anidan dos pardals molt coloreados, la Cinciarella Algerina i el Beccamoschino.
• Els barris llauradors: Són onze barris que destaquen pels grups de dammusi, les habitacions típiques i els Jardins, particulars construccions circulares de pedra que protegixen els cítrics.
• El llac cridat Espill de Venus, en la zona septentrional. És d'orige volcànic i en colors particulars, en part alimentat per fonts termals. Està permés banyar-se i és com una beauty-farm al natural gràcies a les seues algues termófilas i al fango (també utilisats de manera terapèutica).
• Atres zones termals: En tota l'illa es noten manifestacions de vulcanisme secundari, en emissions de vapor acuoso. Per eixemple, la famosa Favara Gran baixe la Montanya Gran, o la zona de Gadr, en pous a cel obert i una temperatura de 50 graus.
• Les zones en colades de lava: Per eixemple, la Taca Mediterrànea del Khagiar, una colada de 3 km, coberta per una rica vegetació i a on es troben conills i eixemplars de la famosa tortuga grega; o Balata dei Turchi, a on està ubicada una antiga pedrera d'obsidiana que descende fins a l'mar.
• L'Arc de l'elefant: Segurament el monument natural més conegut de tota l'illa, per la seua forma particular i la seua plaja sugestiva.
• La Plana de Ghirlanda: Es considera com el jardí de Pantelaria; és una planura molt fèrtil rodejada de montanyes que l'abriguen dels vents. Les muralles en sec protegixen els cultius en els seus escalons. En esta zona es produïx el famós vi dolç de l'illa, begut en tota Itàlia.

Menjar típic

Existixen uns menjars molt coneguts:

• Els ravioli amari, un tipo de pasta reblixc de brullo i fulls de menta.
• El cous cous de peix, sempre acompanyat per verdures, que se servix com a plat únic.
• Les tapereras de Pantelaria, que s'utilisen en moltíssims plats com, per eixemple en les ensalades, acompanyats pel formage local Tumma.
• El peix, casi sempre cuinat a la barbacoa.

• Els dolços com els Mustazzola de tradició àrap (una simple esfolia reblix de sémola, mel, canella, taronja confitada i esperia) i els ravioli farcidures de brullo, sucre i canella.
• Una atra recepta típica de Pantelaria pot ser el Pesto a la Pantesca cru.
• Vins com el Passito i el Spumante, el Zibibbo, dolç i en un perfum característic i el Moscato, elaborat a partir d'una varietat local de raïm moscatell d'Aleixandria.

Cóm aplegar

Es pot aplegar a l'illa de dos maneres:

• En barco, en naus de la Siremar o dels “Traghetti delle isole” que conecten Pantelaria en la ciutat de Trapani, a l'oest de Sicília.
• En avió, tot l'any en vols de llínea que conecten l'aeroport de l'illa en Trapani i Palermo i, solament durant l'estiu, en vols chàrter per a atres ciutats italianes, com Verona, Venècia, Milà, Bérgamo, Bolonya i Roma.

Galeria

• Penya-segat de Tracino.
  Penya-segat de Tracino.
• Nort de l'illa.
  Nort de l'illa.
• Planura de Ghirlanda.
  Planura de Ghirlanda.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pantelaria.
• Rescaten un "tesor" de monedes púnicas en aigües de l'illa de Pantelleria (Itàlia)