Pantherophis guttatus

serp de la dacsa (Pantherophis guttatus)

La serp de la dacsa (Pantherophis guttatus) és una espècie de serp de la família Colubridae. Se li crida serp de la dacsa pel patró que es dibuixa en la part de la pancha que recorda al d'una mazorca de dacsa ancestral, és una serp solitària i no viu en clots sino en la planicie, i els camps i praderies són les millors àrees per a trobar el seu aliment, protecció i amagatall. Són populars en el mercat de mascotes, potser per ser més menudes i dòcils que atres espècies de serps i per no posseir verí.

Distribució

La seua àrea de distribució és de Maryland i Nova Jersey aplegant cap al sur a la costa del golf de Mèxic; la subespecie Pantherophis guttatus emoryi (la serp ratero dels grans plans) es pot trobar en Texas, el nort de Mèxic i pujant a través de Kansas i de Misuri.

Com a espècie exòtica

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en este cas per a Balears la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Característiques

La seua apariència és de color groc en triànguls taronja mandarina en vores negres o perfilats, medixen 70 a 80cm. Viuen fins a 20 anys.

Biologia

Quan són jóvens s'alimenten de grills, escarabats, cucs; en aplegar a l'edat adulta consumixen lagartijas, pardals i rosegadorés; són bones escaladores i trepen arbres buscant aus i #rat penats. Encara que en captivitat, des del seu naiximent li les pot alimentar a pur de rates de diferents tamanys depenent de la llongitut de la serp, en la seua joventut se'ls proporciona "pinkis" o rates recent naixcudes, després passant a "primer pèl", "desmamats", jóvens i adults.

Estan més actives de nit o durant les hores de l'amanecer i en anochecer. Sobretot són terrestres pero algunes són semiarbóreas. Mentres les espècies de Elaphe s'alimenten de peixos, granotes, rosegadors i atres mamífers, I. guttata escomença per alimentar-se d'invertebrats menuts com a grills, movent-se ràpidament fins als rosegadors. I. guttata és ovípara i aplega a la madurea sexual als dos anys d'edat.

Taxonomia

En 2002, totes les serps nortamericanes del gènero Elaphe es reclasificaron en el gènero Pantherophis, canviant el seu Elaphe guttata a Pantherophis guttatus, no obstant no es va acceptar este canvi, i seguix referint-se com Elaphe. ^{cita requerida}

En 2003 el Herpetological Review va rebujar el canvi de Elaphe a Pantherophis sobre la base d'insuficients estudis. El "International Committee for Zoological Nomenclature, ICZN" no ha pres eixe canvi. Els canvis taxonómicos es fan oficials quan els aprova el ICZN, i mentres no ho publiquen, els artículs en la reclassificació taxonómica es prenen com a sugerències taxonómicas. ^{cita requerida}

Contes en captiveri

Són populars en el mercat de mascotes, són conegudes per ser més menudes i dòcils que atres espècies de serps. No són verísas, una atra raó per a explicar la seua adopció com a mascota.

Els Elaphe varen ser les primeres serps en captiveri. per la seua naturalea dòcil, fàcil de cuidar i àmplia varietat de #morfologia, són les més comunes serps en el mercat de les mascotes.

Com a mascota, els jovenils Elaphe són alimentats en carn mòlta i algunes voltes grills i insectes una o dos voltes semanalment, els adults poden menjar un péntol de carn per semana. Les serps deuen mantindre's en una temperatura d'entre 21-25 en la zona freda i 30 °C (d'una llàntia de calor o una manta tèrmica), i un cicle de llum de 8 a 12 h per dia. Requerixen poca humitat, entre 40 a 50 %, i bon lloc per a permanéixer i per a ascensos. Branques d'arbres són bones com a llit. Pot ser útil una font d'aigua per als jovenils, assegurant que no siga major a la serp, perque es pot lastimar davall que ell.

Les I. guttata i les atres espècies de Elaphe quan estan en captiveri es deuen tindre en un lloc de per lo manco 2 m³ i el contenidor deu tindre una tapa segura. Una serp que vol eixir pot espentar contra la tapa o el cristal fins que trobe una obertura prou gran per al seu cap; a on vaja el seu cap va el seu cos. Algunes serps fregaran constantment el seu nas contra la tapa del terrario en un esforç de trobar una eixida. Les #abrasió que resulten es deuen tractar en un ungüent antiséptico i antibiòtic. Els mobiliaris en el recint es deuen llavors evaluar per a proporcionar a un ambient més natural.

Referències

• Pantherophis reemplaça a Elaphe. Utiger, Helfenberger, Schatti, Schmidtkutrjytdf(2002) Russian Journal of Herpetology 9(2): 105-124.
• Cites taxonómicas [1] archivat en Wayback Machine.
• Animal Facts: CORN SNAKE
• Taxonomy Citation - Herpetological Review [2]