Papilio machaon
.jpg)
El macaón[1] (Papilio machaon) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Papilionidae àmpliament distribuïda en el hemisferi nort. S'han descrit numeroses subespecies.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]És una de les palometes més conegudes i belles d'Europa. No obstant, no es troba en les illes atlàntiques ni Irlanda, i en Anglaterra a penes està estesa i la seua existència es llimita a la regió de l'ES (Norfolk); en l'Europa templada hi ha zones en les que es pot localisar en facilitat; pero este insecte de tan bella aparència tendix a desaparéixer des de fa algunes decenes d'anys, atacat especialment per l'us de pesticidas en els cultius de fenollera i carlota, dels que poden alimentar-se. Pel contrari, és comú en la península ibèrica; habita també en el noroest d'Àfrica, Orient Mig, Próximo Oriente, en la zona templada d'Àsia cap al Himalaya, Japó i en distintes parts d'Amèrica del Nort, a on hi ha subespecies diferents. En els països tropicals viuen parents d'esta palometa, de tamany superior i colorit més vistós. Llamentablement, totes són espècies molt buscades pels coleccionistes, ya que figuren entre els més bells lepidòpters.[3]
Els macaones estan estretament emparentats en els grans ornitópteros d'Indonèsia. El seu hàbitat comprén des del nivell de la mar fins als 2000 m s. n. m. Segons els factors altitut i latitut, nos podem trobar en un, dos o tres vols, de febrer a octubre. Pot aparéixer en llocs tan variats com a pasturages de montanya, zones de cultiu, barrancs, ruderales, parcs. Són freqüents les concentracions de mascles en els cims de les montanyes.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]La macaón és una de les espècies diürnes d'Europa més vistoses i més fàcils de vore en la península ibèrica. Té entre 32 i 80 mm d'envergadura i es caracterisa per les seues ales de color negre i groc crema. Les ales inferiors presenten ocelos en roig i tenen coes.
-
♂ -
♂ △ -
♀ Abdós costats
_Papilio_machaon_-_Ch%C4%99ciny_(Mazovie)_-_Poland_-_male_dorsal.jpg)
_Papilio_machaon_-_Ch%C4%99ciny_(Mazovie)_-_Poland_-_male_ventral.jpg)
Reproducció
[editar | editar còdic]En climes septentrionals té una sola generació anual; en climes templats té dos generacions, abril-maig i juliol-agost, i fins a tres en llocs més càlits com el sur de la península ibèrica i el nort d'Àfrica.
En els primers estadis les larves són de color negre en punts taronja fins que muden.La oruga del macaón és molt cridanera pel seu colorit, en vert-groc, en ralles negres i punteaduras en taronja sobre ralles negres i, si se li irrita, pot fer eixir de la part dorsal anterior, just darrere del seu cap, un orgue de defensa glandular de color taronja o roig en forma de forqueta bífida cridat osmeterio. Este orgue emana una olor acre i tanca un líquit tòxic (àcit butírico) la funció del qual és impedir que les aus insectívores la devoren. La larva s'alimenta principalment de fulls de diverses umbelíferas com la carlota, la fenollera Foeniculum vulgare i el jolivert, o de rutáceas com la ruda, entre unes atres. La crisálida o bua és generalment de color vert o gris pardo.
Subespecies
[editar | editar còdic]Hi ha cuarenta y uno subespecies reconegudes, que inclouen:[5]
- Papilio machaon aliaska Scudder, 1869 (Península de Chukot, des d'Alaska fins al nort de la Columbia Britànica)
- Papilio machaon annae Gistel, 1857
- Papilio machaon archias Fruhstorfer, 1907 (sur de Sichuan)
- Papilio machaon asiaticus Ménétriés, 1855
- Papilio machaon baijianensis R.X.Huang & Murayama, 1992
- Papilio machaon brittanicus Seitz, 1907
- Papilio machaon centralis Staudinger, 1886
- Papilio machaon gorganus Fruhstorfer, 1922
- Papilio machaon hippocrates C. & R. Felder, 1864
- Papilio machaon hookeri Goankar, 1999
- Papilio machaon kiyonobu Morita, 1997
- Papilio machaon ladakensis Moore, 1884
- Papilio machaon mauretanica Vérity, 1905
- Papilio machaon montanus Alphéraky, 1897
- Papilio machaon muetingi Seyer, 1976
- Papilio machaon nolico Morita, 1997
- Papilio machaon oregonius Edwards, 1876 (Sur de la Columbia Britànica fins a Oregó, Idaho)
- Papilio machaon oreinus Sheljuzhko, 1919
- Papilio machaon orientis Vérity, 1911
- Papilio machaon schapiroi Seyer, 1976
- Papilio machaon sikkimensis Moore, 1884
- Papilio machaon syriacus Vérity, 1908
- Papilio machaon taliensis Eller, 1939
- Papilio machaon verityi Fruhstorfer, 1907
- Papilio machaon weidenhofferi Seyer, 1976
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Monasteri #León, I. (Coord.) et al. 2017. Proposta actualisada de noms comuns en castellà per a les palometes de la península ibèrica, Balears i Canàries (Lepidoptera: Papilionoidea). Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa (S.I.A.), n.º 60: 463–483.
- ↑ Papilio en funet.fi
- ↑ Schauenberg, Paul et al. (1982). Enciclopèdia del món animal, Club internacional del lliure. ISBN 84-7461-167-0.
- ↑ Tolman, Tom & Lewington, Richard (2002). Guia de les Palometes d'Espanya i Europa, Lynx Editions.
- ↑ (1985) «Papilio (Papilio) machaon Linnaeus, 1758», Threatened Swallowtail Butterflies of the World: The IUCN Ret Data Book, Gland & Cambridge: IUCN, pp. 93–94. ISBN 978-2-88032-603-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Papilio machaon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.