Papir de Derveni

Papir de Derveni

El papir de Derveni, datat en el IV, és un roll de papir que conté el comentari d'un poema órfico. Se li considera el manuscrit més antic d'Europa.

Descobriment

Va ser trobat en 1962 en unes excavacions arqueològiques que es varen portar a terme en la localitat de Derveni, a 10 km al noroest de la ciutat grega de Salónica, en Macedònia. Es varen trobar 226 menuts fragments de papir cremat, en l'interior d'un gerro de bronze que també contenia una corona d'or i atres objectes funeraris. Els restants han segut restaurats i s'exponen en el Museu Arqueològic de Tesalónica.

La reconstrucció del papir s'ha realisat sobre un cilindre d'uns tres metros de llarc i de 9,5 centímetros d'ample i ha permés rescatar vintissís columnes de text; de cada una d'elles es poden llegir les 10 o 12 primeres llínees. Es tracta de fragments religiosos que tracten sobre el coneiximent de Deu i del misticisme. Oferixen, ademés, una versió de la teogonía pròpia de la regió de Tracia d'aquell moment i les cerimònies religioses que descriu es consideren els primers passos cap al monoteisme.

La editio princeps del papir va ser publicada en 2006.

Contingut

Fragments del papir de Derveni exposts en el Museu Arqueològic de Tesalónica.

Es tracta d'una obra atípica: l'autor cita en ella un passage d'Heráclito, es referix a certes qüestions religioses i des del final de la columna VII se centra en comentar extensament uns versos que atribuïx a Orfeo. No és un comentari lliterari, sino pretendidamente filosòfic que l'autor tracta d'explicar el «verdader» sentit que tenen els versos que, segons ell, no és el que aparenten tindre. Considera que Orfeo li dona al llenguage comú un sentit deliberadament amagat i alegórico per a que les seues paraules només siguen enteses per iniciats. L'interpretació del comentariste és totalment física, molt influïda pels filòsofs presocráticos com Anaxágoras, Heráclito, Leucipo i Diógenes de Apolonia. No obstant, sembla ignorar completament a Platón, lo que ha dut a datar el seu text cap al 400 a. C.

Sobre l'identitat de l'autor del comentari, s'ha pensat en Eutifrón, personage dels diàlecs platònics, el sofista Pródico de Ceos o inclús autors menys coneguts com Epígenes, Metrodoro o Diágoras. S'ha demostrat també que el comentari no era un text privat de círculs órficos, ni secret, sino que va tindre certa circulació, ya que va ser conegut i citat per atres autors com Filócoro i un escoliasta d'Hesíodo.

L'himne presenta coincidències significatives en atres poemes órficos tardans, lo que indica que existia una gran continuïtat en la tradició órfica. Per eixemple, el vers introductori, que fa les voltes de proemi, de la mateixa manera que en atres poemes órficos, és: «Parlaré a els qui és lícit; tanqueu les portes, profans».

Passages

1. Proemi
2. Zeus pren el poder celest. Profecies de Nit i de Crono
3. Antecedents de l'Història: Nit-Cel-Crono
4. Recreació del món
5. L'himne a Zeus
6. El naiximent de Afrodita
7. La recreació racional de l'univers
8. El incesto

Vore també

• Orfismo
• Teogonía

Bibliografia

• L.J. Alderink. 1981. Creation and salvation in ancient Orphism, Chic
• A. Laks i G. W. Most. 1997. Studies on the Derveni Papyrus, Oxford.
• A. Laks. 1997. «Between religion and philosophy: the function of allegory in the Derveni papyrus», Phronesis 42: 121-142.
• G. W. Most. 1997. «The fire next clave. Cosmology, allegoresis, and salvation in the Derveni Papyrus», JHS 117: 117-135.
• R. Janko. 1997. «The Physicist as Hierophant: Aristophanes, Socrates and the Authorship of the Derveni Papyrus», ZPE 118, 61-94.

• Alberto Bernabé. «La teogonía órfica del Papir de Derveni», Aris.
• (2023) «El Papir de Deverni», Entre religió i filosofia, Madrit: Edicions Antígona, pp. 50-80. ISBN 978-84-18119-91-0.
• Anònim (2003). Hieros logos. Poesia órfica sobre els deus, l'ànima i el més allà, Akal. ISBN 978-84-460-1377-8.
• Gábor Betegh. 2004. The Derveni Papyrus: Cosmology, Theology and Interpretation (Cambridge University Press). A preliminary reading, critical edition and translation. ISBN 0-521-80108-7 Richard Janko, Bryn Mawr Classical Review, 2005
• K. Tsantsanoglou, G.M. Parássoglou, T. Kouremenos (editors), 2006. «The Derveni Papyrus» (Leo. S. Olschki Editore, Florence [séries «Studi i testi per il Corpus dei papiri filosofici greci i latini», vol. 13]). ISBN 88-222-5567-4. Richard Janko, Bryn Mawr Classical Review, 2006

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el Papir de Derveni.

• Pàgina [1] archivat en Wayback Machine. de l'Universitat d'Harvard en el text del Papir de Derveni.

• El Papir de Derveni: entrada, en directori electrònic en el costat esquerre, en el lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a l'Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
• UNESCO. «The Derveni Papyrus: The oldest book of Europe» (en en). Consultat el 30-9-2025.

Notícies sobre el papir de Deverni

• Agència EFE (20-10-2006): text.

• Diari Clarín (20-10-2006): text.

• Conseguixen traduir el manuscrit grec més antic del món: el Papir de Derveni: text en poemes órficos.

• Reconstrucció de la teogonía órfica del Papir de Derveni: text en el lloc Hieros Logos.