Museu Arqueològic de Tesalónica

Museu Arqueològic de Tesalónica

El Museu Arqueològic de Tesalónica és un dels museus de la regió de Macedònia Central, en Grècia i un dels més importants del país.

Història del museu

En acabant de que Tesalónica passara a formar part de Grècia en 1912, es va escomençar a reunir una colecció d'antiguetats que varen estar albergades en varis edificis fins que en 1925 varen passar a expondre's en la Mesquita Geni, que es va convertir aixina en el primer museu de la ciutat. A la colecció es varen afegir diverses escultures que havien segut enterrades per a preservar-les durant la Segona Guerra Mundial.

En 1950 es va decidir la construcció d'un nou museu que va ser dissenyat per Patroklos Karantinos i inaugurat en 1962. Des de llavors s'han sumat numeroses peces al museu procedents de diverses excavacions —encara que les troballes de les tombes reals de Vergina, que varen anar inicialment duts al museu de Tesalónica, varen retornar al seu lloc de procedència en 1988— i s'han organisat numeroses exposicions temàtiques. El museu va ser renovat entre 2002 i 2006 per a adaptar-ho a criteris museológicos moderns.

Coleccions

El museu conté una colecció d'objectes que permet expondre el història de l'antiga ciutat de Tesalónica i de l'antic Regne de Macedònia.

Sepulcro d'época romana expost en l'exterior del Museu Arqueólogico de Tesalónica.

Es troba dividit en huit seccions d'unitats expositives: la prehistòria, el naiximent de les ciutats, el regne de Macedònia des de el VII fins a l'Antiguetat tardana, el història de la ciutat de Tesalónica, l'or dels macedonios, una secció a l'aire lliure dedicada a l'época compresa entre els sigles II i IV, una atra secció dedicada als monuments de pedra d'época romana i, per últim, una titulada «Macedònia: dels fragments als píxels». Ademés, en l'exterior es mostra una colecció important de sepulcros d'época romana.

1. Prehistòria

En la secció de la prehistòria es realisa una introducció a el història de l'investigació. S'exponen rèpliques d'importants troballes prehistòriques de la zona anteriors a l'aparició del home, com el cràneu d'ouranopithecus macedoniensis i el cràneu de Petralona, datat cap al 200 000 a. C. De la cultura neolítica hi ha numeroses troballes que es subdividen en seccions dedicades a les diferents activitats de la vida de les persones d'esta época. Del neolític tardà és destacable el cridat tesor de Aravisos, compost per sis objectes d'or, mentres de l'Edat del Bronze primerenca és important el tesor de Petralona, format per ferramentes de bronze que podrien haver pertanygut a un artesà metalúrgic o a un comerciant.

2. Orige de les ciutats

La secció dedicada a l'orige de les ciutats expon troballes d'excavacions de ciutats i necròpolis de l'Edat del Ferro compresos entre els anys 1100 i 700 a. C. Entre els jaciments arqueològics dels que procedixen es troben els d'Ásiros, Mende, Kastanás, Nea Filadèlfia, Anjíalos i Kraniá. Per mig d'estes troballes es presenten les característiques d'esta época en la que es varen intensificar els contactes comercials i les activitats metalúrgiques, s'aprecien diferenciació socials i els enterrament es realisaven en necròpolis més organisades.

3. El regne de Macedònia des de el VII fins a l'Antiguetat tardana

Esta secció presenta múltiples troballes que permeten expondre les característiques de la vida quotidiana i de la vida pública en Macedònia a lo llarc d'un llarc periodo comprés entre l'época arcaica en la que Macedònia va escomençar a ser un regne independent i l'Antiguetat tardana, en la que pertanyia al món romà. Entre els objectes exposts es troben objectes d'or de aixovar funeraris de la necròpolis de Sindo de finals de l'época arcaica, una estela funerària de marbre en una representació en relleu procedent de Nea Kalikratia de l'época clàssica, uns llits funeraris d'una tomba macedónica de Potidea que apareixen ricament decorats, una porta de marbre d'una atra tomba de l'antiga Antemunte i un decret de Filipo V de Macedònia del 197 a. C. en instruccions per al reclutament de hòmens per a l'eixèrcit.

• 
  Estela funerària de Nea Kalikratia, cap a 440 a. C.
• 
  Porta de marbre d'una tomba de finals del sigle IV a. C.

4. El història de la ciutat de Tesalónica

Una atra secció se centra en el història de la ciutat de Tesalónica a través de troballes arqueològiques. S'informa sobre els seus monuments, les seues característiques singulars i la seua importància com a centre cultural de Macedònia. Entre els objectes exposts hi ha una medalla de bronze en la representació d'Atenea de el II, diverses troballes procedents d'un santuari dels deus egipcíacs que va estar actiu entre el periodo helenístico i l'Antiguetat tardana, una estàtua de l'emperador romà Augusto, una estàtua de Afrodita sense cap del tipo conegut com «Afrodita de Frejus», una miniatura del arc de Galerio, un altar funerari en honor d'un actor datat cap a 170-200 d. C. i un sol de mosaic de el III en una escena dionisíaca.

• 
  Sol de mosaic en escena dionisíaca, del sigle III d. C.
• 
  Estàtua de Afrodita del tipo Afrodita de Frejus.
• 
  Estàtua de Cessar Augusto.

5. L'or dels macedonios

La secció dedicada a l'or dels macedonios expon troballes procedents principalment de necròpolis dels periodos arcaic i clàssic. Es descriu també el modo en el que es treballaven els metals preciosos, que en l'antiga Macedònia va tindre dos periodos d'auge en els que es varen realisar obres d'art de gran calitat. Alguns dels objectes més destacats d'esta secció són vàries corones funeràries d'or, la cratera de Derveni, a on es representen les bodes de Dioniso i Ariadna, de el IV i el papir de Derveni.

• 
  La cratera de Derveni.
• 
  Diadema d'or del sigle IV a. C.

6. Camp, casa, jardí, lloc

Esta secció expon a l'aire lliure una série d'objectes pertanyents a un periodo de gran prosperitat en Tesalónica, comprés entre els sigles II i IV. En ella estan les reconstrucció d'una necròpolis i d'una luxosa casa de l'época imperial romana, en la que els materials de construcció són moderns pero el sol de mosaic és original.

7. Memòria i pedra

Esta secció, també a l'aire lliure, es dedica a l'us de la pedra en Macedònia principalment entre els sigles I i VII per a la construcció de muralles de fortificació, edificis, monuments funeraris, ferramentes, o com a soport per a inscripcions de lleis. Entre atres característiques, es descriu cóm moltes voltes les circumstàncies obligaven a reutilisar els monuments de pedra per a funcions diferents al seu propòsit original, com per a formar part de fortificacions.

8. Macedònia: dels fragments als píxels

Per últim, una secció pretén ensenyar aspectes de l'història i l'arqueologia de Macedònia a través de noves tecnologies que realisen representacions digitals d'obres mestres i viages virtuals en el temps i en l'espai.

El Museu també conta en atres tres sales d'exposicions itinerants en la planta baixa.