Cratera de Derveni
La cratera de Derveni és un recipient en volutes[1] i una de les més elaborades del seu tipo,[2] que va ser descoberta en 1962 en una tomba del jaciment de Derveni, no llunt de Tesalónica, i que s'expon en el museu arqueològic d'esta ciutat. Té un pes de 40 quilos i està realisada en una aleació de bronze i estany (en un 15 %) en cantitats hábilment triades, lo que fa que presente una excelent lluentor dorada sense usar or en absolut.[3] La vasija està datada en el IV i provablement va ser feta en Atenes. És prou rar que hagen aplegat a l'época moderna estos gots grans de metal del art grec antic i esta cratera de Derveni és una obra excepcional del art helenístico, de la mateixa manera que la cratera de Vix és un exponent del periodo arcaic.
Descobriment
[editar | editar còdic]La crátera es trobava enterrada i tenia una funció d'urna funerària per a un aristócrata de Tesalia el nom del qual, gravat, era «Astioúneios, fill de Anaxágoras, de Larisa». Les crateras, no obstant, eren vasijas destinades habitualment a la mescla de vi diluït en aigua i provablement en vàries espècies; aixina era com se servia la beguda en celebracions rituals o festives. Quan es va descobrir en l'excavació, la cratera contenia prop de dos quilos de restants òsseus calcinats que pertanyien a un home, d'edat compresa entre els 35 i 50 anys, i una dòna jove.
Tècnica i decoració
[editar | editar còdic]Consta de dos fulls de metal que es martillearon fins a unir-les, encara que les torres i les volutas (rolls) varen ser realisades a banda i es varen unir més vesprada. L'aleació principal s'utilisava per a conseguir un color dorat, pero en varis punts de la decoració es va treballar en diferents metals per a fer superposicions o incrustacions, tals com a argent, coure, bronze i atres metals bàsics. Estos punts destacats inclouen les guirnaldas plateadas de vinya i hedra d'al voltant de la cratera, les franges d'argent i coure dels vipéridos de les torres i les vores d'argent de les caraces de les volutes.[4]
La seua part superior està decorada en motius tant ornamentals (gallones, fulls de palma, acant, guirnaldas) com a figuratius: en la part alta del coll presenta un friso d'animals i sobretot, quatre estatuillas (dos ménades, Dioniso i un sàtir dormint) estan colocades desordenadament sobre els muscles de la vasija, en una pose que presagia la del Faune Barberini. En el cos del gerro, el friso en bajorrelieve, de 32,6 cm d'altura, està dedicat a les divinitats Ariadna i Dioniso, rodejats del corteig extático cridat tíaso báquico, compost per sàtirs i ménades. També hi ha un guerrer que du una única sandalia, l'identitat de la qual està en disputa; aixina, podria tractar-se de Penteo, Licurgo de Tracia o, tal volta, Jasón, caudillo dels argonautas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Crátera en volutes: vore Tipologia de gots grecs,
- ↑ Boardman, John (1986): «Greek art and architecture», en Boardman, J.; Griffin, Jasper i Murray, Oswyn (eds.) Greece and the Hellenistic World (Oxford History of the Classical World, vol. I).
- ↑ Barr-Sharrar, Beryl (2012). Martine Denoyelle, Sophie Descamps-Lequime (ed.). The Eschatological Iconography of the Derveni Krater, INHA.
- ↑ «Derveni Krater», Barr-Sharrar, Beryl (2009), en Gagarin, Michael (ed.) Ancient Greek Art. Oxford University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cratera de Derveni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.