Parabrontopodus

Parabrontopodus

Parabrontopodus és un gènero d'icnotaxón que va ser nomenat inicialment per Lockley et al. en 1994, i va ser assignada a Sauropoda per Lockley et al. en 2002 i Niedzwiedzki i Pienkowski en 2004. Es coneixen vàries espècies per mig de les seues chafades que es caracterisen per l'associació del parell d'impressions deixades per la mà i pel peu. L'assignació a una família específica és per ara complexa, pero en la majoria dels casos varen ser considerats com diplodócidos i animals similars. La raó és que els seus rastres deixats són grans, pero en proporció al tamany, a partir d'animals, és molt llauger ya que la seua profunditat és poca.

Farlow en 1992 havia donat un criteri per a classificar als rastres de saurópodos. Distinguix els rastres amples com Brontopodus (Farlow et al., 1989); i de pista estreta a les que les relacionava en Breviparopus (Dutuit et al., 1980 cf. Farlow, 1992). Com les pistes de Parabrontopodus és 1:5, Lockley les considerava estretes.

Espècies reconegudes

• P. mcintoshi

Va ser erigit sobre la base de pistes fòssils abundants en el lloc de Purgatorie al surest de Colorat, Estats Units, encara que l'holotip és un parell de mans i peus (CU-CTM 190-5). La chafada medix 91 cm. L'espècie tipo és considerada com realisada per un Diplodocidae.

• P. distercii

Nomenada per Meijide-Fonts et al. (1999). Un rastre trobat en el jaciment de Salgar de Cadires (Soria, Espanya). La llongitut mija dels peus és de 148,5 cm, sent peu el més gran en 165 cm sent una de les majors chafades conegudes. Es comenta que la forma de les chafades és el producte de l'erosió del substrat d'una zona especialment compactar per l'enorme pressió eixercida sobre la mateixa per la massa de l'animal.

Descobriments relacionats en Parabrontopodus

Chafades en Suïssa.

• França, Còrsega, (Jurásico tardà, Titoniense). En este lloc en abril de 2004 es va descobrir els restants i també d'atres dinosauris com terópodos.

• Itàlia, en la regió dels Dolomitas, Lavini vaig donar Marque, (Jurásico). Estos són provablement d'ornitópodos. Els restants que es varen atribuir a Parabrontopodus perque tenen pistes similars. El tamany és de 45-50 cm.

• Portugal, prop d'Avelino (Kimmeridgiense, Titoniense, més tarde Jurásico). En una sendera es va trobar cinc marques, en les atres capes de roca en la zona, també hi ha chafades aïllades, que estan mal conservades.

• Suïssa, montanyes del Jura, Formació Reuchenette de mitan del Kimmeridgiense (Jurásico). Són 17 chafades de Parabrontopodus descoberts en 2002. Estan coberts per lo manco sis capes en una gruixa total d'un metro. En l'estiu de 2005 va trobar les chafades fòssils més chicotetes repartides en un rastre aproximadament de 2 metros. Les chafades individuals tenen una llongitut de 20 cm i un esgambi de 13,5 cm. L'animal provablement es trobava encara en el primer any de vida.

• Espanya, província de La Rioja, formació Encisco (Cretácico inferior, Neocomiano). No hi ha més detalls disponibles.

• Chile, descoberta en la formació Termes del Flac VI regió del país, la datació s'estima en el Titoniense (Jurásico Superior). Els rastres menuts varen ser nomenats com Parabrontopodus frenkii per Casamiquela i Fasola en 1968. És un dels casos que va ser considerat com un titanosauriano ya que diferencia d'estos, les seues extremitats estaven menys separades entre sí, deixant un rastre de chafades molt juntes. El descobriment abans era nomenat com Iguanodonichnus frenkii.