Paradoxa de l'observador

En les ciències socials —aixina com en física i física experimental—, la paradoxa de l'observador fa referència a una situació en que el fenomen observat es veu influït per la presència del propi observador o investigador.

En llingüística

En l'àmbit de la sociollingüística, el terme paradoxa de l'observador va ser falcat per William Labov, qui establia lo següent sobre el concepte:

[...] el propòsit de l'investigació llingüística en una comunitat deu ser descobrir cóm parla la gent quan no està sent observada sistemàticament; no obstant, solament podem obtindre dita informació per mig d'observació sistemàtica.

El terme apunta al desafiu al que els sociolingüista s'enfronten durant el treball de camp, a on el procés de recopilació de senyes es veu deteriorat per la mateixa presència de l'investigador. Mentres un investigador de camp tracta d'observar l'us de la llengua vernàcula del parlant en una entrevista, el parlant, conscient de que el seu llenguage serà analisat posteriorment per experts, es vorà inclinat a adoptar un registre formal. Açò produïx informació no representativa de la dicció usual del parlant, i la paradoxa radica en el fet de que si l'investigador no estiguera present, l'entrevistat sí utilisaria el seu registre habitual de manera espontànea.

Salvant la paradoxa

Labov creïa que el parla del subjecte, sobre estil i registre, venia determinada pel grau d'atenció que este prestava a la seua manera de parlar. Segons la teoria sociollingüística de J. K. Chambers, la «estratègia més exitosa per a conseguir que els subjectes obliden la artificiosidad de la situació es basa en traure a colació jocs infantils o situacions de vida o mort. Lo més fiable per a obtindre un llenguage realment casual són les interrupcions fortuïtes de familiars i amics mentres la gravadora seguix encesa». D'acort en lo que dia Labov, quan els subjectes conten històries personals emotives, són més susceptibles de vore's sobrecoger pel recort d'un incident important en les seues vides, i —per lo tant— presten menys atenció a la seua manera de parlar, cedint a un registre casual.

En l'estudi de Labov, The Social Stratification of (r) in New York City Department Stores, el llingüiste tracta de «vore cóm la gent usa el llenguage en un context en que no existix una observació explícita» (p. 43). Labov conseguix el seu propòsit fent-los una pregunta a varis treballadors de diferents grans almagasens que evoque sempre la mateixa resposta: «fourth floor». Acte seguit, formula una atra pregunta per a clarificar la seua resposta, en benefici d'obtindre un registre formal. Segons Labov, este model d'entrevista espontàneu i anònim provablement assegure que els subjectes es resistixquen a controlar conscientment la seua dicció.

Vore també

• En periodisme fotogràfic i fotografia documental, el fotógraf sol intentar que les fotos no resulten artificials o planificades.
• En mecànica quàntica, el gat de Schrödinger és un experiment mental que brega en el problema de la relació de indeterminación de Heisenberg.
• Paradoxa