Paradoxografía

La paradoxografía és un gènero de la lliteratura helenística grega que relata fenomens anormals o inexplicables del món natural o humà.

D'este gènero i dels següents autors, es conserven estes obres (unes, parcialment; i unes atres, íntegrament):

• Paléfato: Sobre les coses increibles (Περὶ ἀπίστων) (IV)
• Antígono de Caristo: Colecció de contes maravellosos (III), basat parcialment en una obra paradoxográfica de Calímaco.
• Arato: Fenomens (c. 240 a. C.), un poema que explica els fenomens atmosfèrics inusuals com a senyals dels deus
• Apolonio el paradoxógrafo: Mirabilia (II)
• Es creu que l'obra del Pseudo-Aristóteles: Sobre les coses maravelloses sentides contar (De mirabilibus auscultationibus) conté un núcleu de material antic d'época helenística.
• Flegón de Trales: Llibre de les maravelles (II) és provablement l'eixemple més famós d'este gènero. Inclou històries de fantasmes, relats de naiximent monstruosos, animals estranys com centauros, hermafroditas, esquelets jagants i caps oraculares. L'obra de Flegón es caracterisa per les seues descripcions breus i per l'insistència en la veracitat del relat.
• Heráclito el paradoxógrafo: Sobre els fets increibles (Περὶ ἀπίστων, I o II)
• Claudio Eliano: Sobre la naturalea dels animals (III).

En llatí, Marco Terencio Varrón i Cicerón varen escriure obres sobre admiranda (fets maravellosos) que no s'han conservat.

Bibliografia

• Paradoxógrafos grecs. Rarea i maravelles. Traducció, introducció i notes de F. Javier Gómez Espelosín. Madrit: Biblioteca Clàssica Gredos, Madrit, 1996. ISBN 9788424918071
• WESTERMANN, Anton: Paradoxographoi (Els paradoxógrafos), Brunswick i Londres, 1839: vista prèvia en Google Llibres.
  • Anton Westermann (1806 - 1869): filòlec clàssic alemà.