Paralouatta marianae
Paralouatta marianae (McPhee et al., 2003) és una espècie extinta de primat platirrino de la família Pitheciidae.
Este animal va viure a principis del Mioceno de l'illa de Cuba, els seus restants varen ser trobats en el centre-sur de l'illa en el lloc Dome de Zaza (provablement pertanyent a la Formació Lagunitas), en lo que abans era un pont de terra a l'illa de L'Espanyola.[1]
Els científics que varen descobrir els restants d'estos animals, tenint en conte la similitut entre els restants del cràneu d'estos animals, ho varen considerar inicialment una espècie extinta de mona aullador (gènero Alouatta):[2] de fet, les mones aulladores són parents lluntans de les mones cubanes, sent filogenéticamente més propencs als del gènero Callicebus, com ho demostra un anàlisis de les característiques dentals. D'açò es conclou que estos animals són part de la tribu Xenotrichini, que conté a atres dos gèneros de mones que varen habitar en el Carib i varen evolucionar a partir de la subfamília Callicebinae entre el Oligoceno i el Mioceno.[3]
Encara que pertany a una família de mones estretament arbòrees com lo són els pitécidos, la conformació dels ossos de la pelvis d'estos animals és similar a la d'algunes mones semiarborícolas (com el gènero Presbytis) lo que sugerix que passaven algun temps en el sol. Encara que més menut que l'atra espècies atribuïda al gènero, Paralouatta varonai, estos animals aplegaven a alcançar un tamany - en llongitut i pes - comparable al de les actuals mones aulladores.