Parc de Holyrood
Holyrood Park (en espanyol Parc de Holyrood), també cridat Queen's Park o King's Park (Parc de la reina o Parc del rei, segons el gènero del monarca en el tro), és un parc real en el centre d'Edimburc, Escòcia, un quilómetro i mig a l'est del Castell d'Edimburc. Està compost per un conjunt de tossals, lochs (llac), cañadas, riscs de basalt i mates de tojo, que representa una mostra notable del paisage natural de les Terres Altes en les seues 260 hectàreas. El parc està associat en el Palau de Holyroodhouse i anteriorment va ser una finca de caça real des de el XII. Este parc va ser creat en 1541 quan Jacobo V va entancar el terreny «circulit about Arthurs Sett, craggis Salisborie and Duddingston» en un mur de pedra.[1] El Parc de Holyrood és en l'actualitat accessible al públic. Arthur's Seat, el punt més alt d'Edimburc, està en el centre del parc, i les penyes de Salisbury Crags a l'oest. Hi ha tres llac: loch de St Margaret, loch Dunsapie i loch Duddingston. Les ruïnes de la capella de Sant Antonio destaquen per damunt de la superfície del loch de Santa Margarita. Queen's Drive és la carretera principal a través del parc. Està tancada als vehículs a motor parcialment els dumenges.[2] Tant el pou de Santa Margarita com el de Sant Antonio són abdós manantiales naturals dins del parc. El parc de Holyrood està situat al surest de la Ciutat vella d'Edimburc, en la vora del centre de la ciutat. Abbeyhill està al nort del parc i la població de Duddingston a l'est. La residència d'estudiants Pollock Halls de l'Universitat d'Edimburc està al suroest, i Dumbiedykes es troba a l'oest.
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]Arthur's Seat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arthur's Seat.
Arthur's Seat (‘L'assent d'Arturo’) és el punt culminant d'un grup de tossals que constituïxen la major part de Holyrood Park. Els tossals s'eleven sobre la ciutat fins a una altura màxima de 251 m (la d'Arthur's Seat), i proporciona una vista panoràmica de la ciutat. Ademés és molt senzill d'ascendir, lo que ho convertix en una passejada molt popular. Encara que es pot ascendir des de casi qualsevol direcció, la forma més senzilla és des de l'est, en suaus costeres cobertes d'herba sobre el loch Dunsapie.
Salisbury Crags
[editar | editar còdic]Salisbury Crags (en espanyol, Penyes de Salisbury) són una série de riscs de 46 metros en la part superior d'un ramal d'Arthur's Seat que s'eleven en mig de Holyrood Park. Entre els peus dels riscs i els grans talussos que apleguen fins a la part baixa del Parc de Holyrood hi ha una carretera de pendent empinada, coneguda com a Radical Road, que discorre en l'espai entre abdós. Esta pista rep este nom ya que va ser pavimentada despuix de la Guerra Radical de 1820, en el treball dels tejedores desocupats de l'oest d'Escòcia, seguint una sugerència de Walter Scott.[3]
Segons el nom, Arnot deriva l'apelatiu del primer comte de Salisbury, qui va acompanyar a Eduardo III en una de les seues invasions d'Escòcia.[4] El punt de vista de Grant d'açò és que era «una història descartada» [an aneu-li story] i citava a Lord Hailes i la seua derivació del significat anglosaxó «yerma o seca morada» [waste or dry habitation].[5]
Els riscs de Salisbury Crags varen ser de gran importància en el desenroll de la Geologia moderna. El científic James Hutton, que va viure al peu d'ells en la segona mitat de el XVIII, va descobrir allí una discordança, que, junt a atres descobriments i estudis, li varen conduir a establir una teoria de l'edat de la Terra que canviava el punt de vista bíblic, predominant fins al moment, per un càlcul basat en processos geològics que discorrien durant millons d'anys.[6][7]
Estos riscs estan formats per empinades doleritas i basalt columnar i tenen una llarga història d'escalada en roca en les seues cares des dels primers dies d'este deport.
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Samson's Ribs
[editar | editar còdic]Samson's Ribs, lliteralment ‘les costelles de Sansón’, són una formació de columnes basálticas que es troben dins del parc.
Loch de St Margaret
[editar | editar còdic]
El loch de Santa Margarita (St Margaret's Loch) és un llac artificial poc profunt al sur de Queen's Drive. Es troba a uns 500 m a l'est del Palau de Holyrood, i a uns 100 m al nort de la capella de Sant Antonio (St Anthony Chapel). Una volta va ser una zona pantanosa, concretament una marisma, el loch va ser construït en com a part d'un pla de millora per a l'àrea circumdant del palau establit pel príncip Alberto. El llac va ser utilisat per a navegar-ho en barques de recree, pero ara és la llar d'una gran població d'ànets, ocas i cisnes.
Atres elements geogràfics
[editar | editar còdic]Otrs elements o accidents geogràfics inclouen: Haggis Knowe, el tossal Whinny (Whinny Hill) i el llac del caçador (Hunter's Bog), este últim drena en el loch de St Margaret.
Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]Hi ha vestigis de castros prehistòrics dins del parc, de forma visible en el montícul rocós sobre el loch Dunsapie. els restants de bancalés poden observar-se en les ales orientals d'Arthur's Seat.
Abadia de Holyrood
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Abadia de Holyrood.
La Abadia de Holyrood és una abadia agustina que es troba en ruïnes en Edimburc, Escòcia. Esta abadia (que es localisa en els terrenys del Palau de Holyrood al com precedix en antiguetat) va ser construïda en 1128 per orde del rei David I d'Escòcia.
Palau de Holyrood
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Palau de Holyrood.
El Palau de Holyroodhouse, o informalmente Holyrood Palace, fundat com a monasteri per David I en l'any 1128, ha servit com a principal residència dels reis i reines d'Escòcia des de el XV. El palau s'alça en Edimburc al final de la Royal Mile (‘Milla Real’). El Palau de Holyroodhouse és la residència oficial de la reina Isabel II en Escòcia, a on pansa, habitualment, una temporada a principis d'estiu.
Holyrood és la paraula anglicanizada de les escoceses Haly Ruid (‘Creu Sagrada’). El palau està ple de passera secrets, túnels i sòtols.
El palau real va començar com a estage de l'abadia, pero va ser creixent i convertint-se en un autèntic palau. Jacobo V va ser el primer constructor c. 1500, pero el gros de l'edifici actual data de finals de el XVII, quan va ser remodelat en estil neoclàssic per sir William Bruce.
Capella de Sant Antonio
[editar | editar còdic]
La capella de Sant Antonio (en anglés St Anthony's Chapel) va ser construïda, provablement, en la primera mitat de el XV, pero podria ser anterior. Els seus orígens no estan clars, pero sembla llògica la seua relació en la propenca abadia.[8] Era possiblement de planta rectangular, d'al voltant de 13 per 5,5 metros, en murs grossos de més de 90 centímetros (3 peus) de pedra local. Actualment la capella es troba en ruïnes, solament permaneixen el mur nort i fragments de l'occidental, junt a part d'un edifici anexe.
Cairn de Muschat
[editar | editar còdic]
Este cairn, montícul artificial de pedres, està situat junt al Duke's Walk, en l'extrem oriental del parc (Meadowbank). Recorda un event ocorregut el 17 d'octubre de 1720 quan Nichol Muschat, un cirugià, va arrastrar a la seua dòna a un lloc propenc i la va assessinar brutalment. Va ser capturat i aforcat per este crim. En el seu defensa va expressar que simplement s'havia cansat d'ella.
El present cairn consistix en roques cementadas entre sí[9] i va ser erigit en 1823 remplazando un cairn anterior que va ser retirat al voltant de 1789. El monument més antic va ser format durant molts anys per la tradició d'apilar pedres sobre el cairn «en senyal de repulsa popular i reprovació de l'acció» (in token of the people's abhorrence and reprobation of the deed). Estava situat a una distància, cap a l'oest de l'actual a on ho va erigir sir Walter Scott, i a uns 200 metros (un furlong) de la capella de Sant Antonio.[10] Scott menciona el cairn vàries voltes en la novela, The Heart of Midlothian, situant la cita de Jeanie Dean en el fòra de la llei George Robertson en este punt. El lloc conegut com la «cabanya de Jeanie Deans» es pot visitar també en el parc de Holyrood, en l'extrem sur de St. Leonards Bank.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Edinburgh, Holyrood Park, General and Perimeter Wall» (en anglés). Roya Commission on the Ancient and Historical Monuments of the Scotland. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2012. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ «Try Your Christmas Bike in the Park» (en anglés). CyclingEdinburgh.info. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2012. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ «Salisbury Crags» (en anglés). Gazetteer for Scotland. Consultat el 13 de maig de 2012.
- ↑ Arnot, Hugo (1816). The history of Edinburgh, from the earliest accounts, to the year 1780 ...: With an appendix ... (Google BooksGoogle Books) (en anglés), Thomas Turnbull, p. 237.
- ↑ Grant, James (c. 1880). Old and New Edinburgh. Volume IV (HTMLHTML) (en anglés), pp. 125-126.
- ↑ «Salisbury Crags» (en anglés). Gazetteer for Scotland. Consultat el 15 de maig de 2012.
- ↑ Department of Geography, University of Edinburgh. «Holyrood Park Geology» (en anglés). Scottish Geology Week is coordinated by Scottish Natural Heritage. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2012. Consultat el 17 de maig de 2012.
- ↑ «St Anthony's Chapel» (en anglés). Undiscovered Scotland. Consultat el 17 de maig de 2012.
- ↑ «Edinburgh, Holyrood Park, Muschet's Cairn» (en anglés). Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland. Consultat el 17 de maig de 2012.
- ↑ Scott, Walter. The Waverly anecdotes: illustrative of the incidents, characters ..., Volume 2 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque de Holyrood» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.