Parc et jardins du Château de Loubens
El castell i parc i jardins de Loubens (en francés: Château de Loubens et parc et jardins) és un castell de el XVI francés localisat en la comuna de Loubens-Lauragais (departament d'Haute-Garonne), en el 'Lauragais', a 31 km a l'est de Toulouse i en el seu áreametropolitan, limítrof en el departament de Tarn. Conta en un arboreto de 3 hectàreas d'extensió de propietat i administració privada.
El castell va ser objecte d'una inscripció —fronteres i cobertes dels comuns, banys a l'aire lliure i la cisterna— al títul dels monuments històrics en 1992 i després d'una classificació —corps de logis— en 1995.
Història
[editar | editar còdic]El castell-fortalea va ser fundat per l'antiga família Loubens originària de la Réole, en Gironde. El cavaller Guillaume de Loubens va partir per a la Primera Creuada en 1096 junt a Raymond IV de Saint-Gilles, comte de Toulouse.
Durant l'Edat Mija es coneix la genealogia completa de la família des de Lobens I, el Lobens enterrat en 1288 en l'iglésia dels Jacobinos, en Toulouse. Arnaud, assessor del papa Benedicto XII, en 1337 va fundar una de les primeres universitats de Toulouse: el Colege de Verdalle. L'història de Loubens per supost està unida a la herejía càtara: senyora Berbéguièra dòna del senyor de Loubens, va dir al inquisidor Ferrier en 1243 «a sovint visita en les seues llars càtares els perfectes».
Va haver una gran "edat d'or" del domini, aixina en Jacques de Loubens, lluent home de guerra i ric va ampliar el domini. El seu germà, Hugues de Verdalle, naixcut en Loubens en 1531, es va convertir en Gran Mestre de l'Orde de Malta en 1582, príncip Cardinalet. En el joc d'aliances, el castell va passar a ser propietat de la família de Bournazel, Rouergue, llavors s'abandona gradualment i essencialment servix com a graner del camp del domini adjacent.
Un Capitoul de Toulouse, Joseph-François de Gounon'(els contres), va comprar la mansió en 1768. El seu fill, Jean Mathieu remodela tot l'interior del castell, sense canvis des de el XVI. Entre els seus molts fills, especialment recordem Jules i Victor de Gounon-Loubens. El castell s'ha mantingut ya que en la seua descendència a través del matrimoni de la seua neboda, Clothilde-Louise de Gounon-Louben, en la família de Orgeix marqués de l'alt Ariege, yayo de l'actual propietari.[1]
Al voltant del castell també visitable, el parc que s'ha desenrollat donant continuïtat al desenroll de l'infraestructura en el XIX iniciada per Jean-Mathieu de Gounon-Loubens despuix pel seu fill Jules.
De llavors queden, l'avinguda de les tiles, els banys, la columnata construïda sobre el terraplé a lo llarc de l'antic fos, la conca del León, els graners. De la finca més antiga, coneixem l'existència d'un jardí "amurallado", que encara queden alguns espècimen (carrasques, bojes i un proyecte de gran jardí en la francesa desenrollada en el "any VIII de la República" - disseny visible en l'entrada del castell.
En els archius, hi ha testificación de l'existència de dos molins de vent, un hort, una vinya (desaparegut), i molts menuts quaderns que daten de el XIX que denuncien la compra i plantació d'espècies vegetals locals o anteriorment ubicades en Europa.
Coleccions
[editar | editar còdic]El jardí es dividix en quatre parts dispostes al voltant del castell en el cor del poble.
- Nort: les praderies redissenyades segons una planificació a la francesa, menuts jardins clàssics emmarcats els llits de cultiu per tejos, incloent l'increible casa de banys que data de 1860. Després de quatre quadrats de prats salvages creuats per l'avinguda de les tiles (1820) i un camí cap a una zona boscosa de llimitat per boj puntaguts.
- Est: la rotonda s'obri a una gran arboleda a on es troben els arbres més bells: bananes, fresnos, acacias, arces, castanys, alméz, àlber, carpe, boj i grans treballs de topiaria etc ... La cascatelle, la corrent d'aigua i un estany de la salamandra, du a una font feta de la molga d'un antic molí de vent.
- Oest: el passage de la columnata en arcs a on s'ubica una rosaleda, un jardí de simples medicinals i un jardí de flors de temporada.
- Sur: el terrat del migdia que correspon a l'antic pati del castell medieval, les ruïnes que veem són d'un pou, una font d'estil italià, i arriates de flors, la alameda que voreja la zona comuna en terra crua, una avinguda de boj en topiaria i al fondo grans carrasques. La vista s'obri sobre la vall i els Pirineus.
Entre els espècimen d'arbres notables destaquen unes carrasques de 300 anys, bojes de 300 anys, tiles, pi parasol de 160 anys, roures, acerés, cornejos,[2]
- Detalls
-
Frontera este del castell
-
Frontera oest del castell
-
Frontera sur del castell
-
Antic molí de vent
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Parc et jardins du Château de Loubens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.