Anar al contingut

Parc nacional de Chyulu Hills

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tsavo West National Park, Kenya (53493414096).jpg
Parc nacional de Chyulu Hills

Els monts Chyulu (anglés: Chyulu Hills) són una cordillera de l'est de Kènia, que formen un parc nacional cridat parc nacional de Chyulu Hills (anglés: Chyulu Hills National Park). Els cerros formen un camp volcànic de 100 km de llongitut en la direcció NW-SE. El seu pico més alt té 2188 metros d'altitut.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

Els monts Chyulu es troben uns 150 km a l'est del vall del Rift al seu pas per Kènia. El vulcanisme d'esta zona es va iniciar fa uns 1,4 millons d'anys en la zona nort i es va estendre cap al surest. Estos volcans encara són actius i l'última erupció va tindre lloc en Shaitani i Chainu en 1856.[1] En estos cerros es troba la "Cova Leviathan" (anglés: Leviathan cave), que és un dels tubos de lava més llarcs del món.[2]

La població de Kibwezi es troba a uns 30 km al nordest de les Chyulu Hills.[3]

Els Cerros Chyulu no disponen de rius permanents, pero la pluja sobre estos cerros alimenta els rius Tsavo i Galana, aixina com les Fonts Mzima de les planures que ho rodegen.[3]

Esta zona està habitada per les ètnia Masái i Kamba.[4]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les parts més baixes estan compostes d'herbars i thicket, mentres que cap als 1800 m s. n. m. domina el bosc núvol. En el bosc es troben les espècies Neoboutonia macrocalyx, Tabernaemontana stapfiana, Prunus africana, Strombosia scheffleri, Cassipourea malonsana, Olea capensis i Ilex mitis. Algunes parts aïllades estan dominades per Erythrina abyssinica. En les parts més baixes del bosc domina la ginebrera Juniperus procera o ben Commiphora baluensi.[3]

Entre els mamífers s'inclouen el rinoceront negre (subespecie Diceros bicornis michaeli), el búfalo africà, lleons, etc.[5]

Entre els pardals hi ha races endèmiques de Francolinus shelleyi, Pogonocichla stellata, Zoothera gurneyi, Bradypterus cinnamomeus, Hieraaetus ayresii, Stephanoaetus coronatus, Polemaetus bellicosus i Cinnyricinclus femoralis.[6]


Referències

[editar | editar còdic]