Anar al contingut

Prunus africana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Prunus africana (Prunus africana)

Prunus africana, de nom vulgar en la zona com a «ret stinkwood» (vore atres noms més avall), és una espècie d'arbre pertanyent la família de la rosáceas que es troba en Àfrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

La corfa d'este arbre és negra bronze, acanalada o badada i escamosa, badant en un patró rectangular característic. Les fulls són alternes, simples, de 8 a 20 cm de llarc, elíptiques, en les puntes embotadas o agudes, glabras i vert obscur en el fes, vert pàlit en el envés, en els màrgens suaument serrats. Una vena central està deprimida en l'extrem, i és prominent en la part inferior. El pecíol d'uns 2 cm és rosat o roig. La flor és andrógina, en 10 a 20 estams, de 3 a 8 cm de llongitut, blancs o de color verdoso, i es distribuïxen en arracadas axilars de 70 milímetros. La planta florix d'octubre a maig. Els estams són polinizados per insectes. La fruta és de roja a bronze, de 7 a 13 mm., més ampla que llarga, en dos lòbuls en una llavor en cada lòbul. Creix en manojos que maduren de setembre a novembre, varis mesos despuix de la polinisació.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Està en estat natural com a arbre de full perenne en les regions montanyoses del Àfrica subsahariana i les illes de Madagascar, Sant Vaig prendre i Príncip, Fernando Po i Gran Comora en la franja de 900 a 3400 m d'altitut. L'arbre madur alcança un desenroll entre 10 a 25 m alt, en brancada oberta ramificat i a sovint colgante en el bosc, més curt i en una corona de diàmetro redonejat de 10 a 20 m en el prat. Requerix un clima humit, 900 a 3400 mm de precipitació anual, i és resistent a les gelades moderades.[1][2][3][4][5][6]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Com en atres membres del gènero Prunus, Prunus africana posseïx nectarios extraflorales que proveïxen una font de nutrients a insectes anti-herbívors a canvi de la protecció del fullage.



La fruta és massa amarga com per a interessar en us humà; no obstant, és un suministrament d'aliment molt apreciat per a molts animals, que separen les llavors. Dian Fossey en els seus informes sobre el gorila de montanya (Goriles en la boira) dia que:[7] «Les ales del noroest del Visoke alberguen varis rodales de Pygeum africanum …. Les frutes d'este arbre són molt apreciades pels goriles». El East African Mammals presenta informacions de que els espècimen de Pygeum són l'hàbitat de la rara farda de montanya de Carruther i afirma, «Este tipo de bosc tendix a presentar una coberta més be quebrada en molts arbres ofegats per espècies trepadoras i densa maleza».[8]
Actualment es troba inclós en l'apèndix II del CITES.[9]

Usos

[editar | editar còdic]

Un extracte denominat "Pygeum", és un remei herbario preparat a partir de la corfa del Prunus africana que s'utilisa per a tractar la Hiperplàsia benigna de próstata (HBP).[10] La recolecció de la corfa madura con este fin ha donat lloc a que l'espècie es trobe en perill d'extinció, degut a que alguns recolectors, estimulats per l'alt preu del quilo de corfa, llevaven massa corfa d'una manera no sostenible. En la década de 1990 s'estimava que eren processats anualment uns 35.000 arbres. La demanda creixent de la corfa ha dut al cultiu de l'arbre per les seues aplicacions medicinals.[4] La fusta és dura i s'ampra en la fabricació de mànecs d'astrals i d'azadas, d'utensilis, de carros, de sols de pisos i de mobles. És una fusta resistent, pesada, de gra recte i rosada, en una olor acre d'amarc almendrado quan està recent tallada, canviant més alvance a caoba i vàter.[5]

Descobriment i classificació

[editar | editar còdic]

El nom del remei, "Pygeum", ve del nom de la planta, que va ser registrat per primera volta per Gustav Mann durant la seua primera exploració europea ara famosa de la Cordillera de Camerún, en Richard Francis Burton i Alfred Saker, en 1861. Una carta de Mann a la Societat linneana de Londres, llegida per William Jackson Hooker, llavors director del Real Jardí Botànic de Kew, descriu el 5 de juny de 1862 els picos de la cordillera del Camerún (tals com a mont Victoria, més tart denominat com a Mont Camerún[11]) i els espècimen d'allí.[12] Els espècimen varen ser enviats al Real Jardí Botànic de Kew per a la seua catalogació, que va ser realisada per William Hooker i el seu fill, Joseph Dalton Hooker, que va tindre la responsabilitat de publicar-los, puix William va morir en 1865.

.[13] Evidentment Hooker havia fet el contingut del J. Proc. Linn. Soc., Bot. 7 de 1864 disponible per a alguns, ya que Burton menciona el volum i la carta de Mann en 1863.[14]

Hooker dona escassos aclariments de per qué va elegir el nom de Pygeum; no obstant, diu que era vox populi entre botànics. La fruta de l'espècimen de Kirk era una «esfera molt deprimida»; Per açò va significar referir-se al gènero de Joseph Gaertner sense cap dubte com de «Pygeum»,[15] el qual innova Pygeum[16] procedent de la paraula grega, πυγή, «grupa, atrasser», degut a que els lòbuls del frut s'assemblen als músculs humans del gluteus maximus.[17]

En 1965 Cornelis Kalkman va traslladar Pygeum al gènero Prunus i esta classificació ha segut acceptada fins ara.[18] No obstant, una nota d'un recent estudi cladístico de Pygeum: «la seua relació en el gènero Prunus permaneix encara sense confirmar per proves moleculars cladísticas».[19]

Noms

[editar | editar còdic]

Prunus africana també és conegut en els noms populars següents en anglés: Pygeum, Iron Wood, Stinkwood (roig), African Plum (pruna africana), African Prune (pruno africà), African Cherry (cirera africana), Bitter Almond (armela amarga). En atres llengües de les regions a on creix; en amharic 'tikur inchet', en chagga 'Mkonde-konde', en kikuyu 'Muiri', en luganda 'Entasesa' o 'Ngwabuzito', en xhosa 'uMkakase', en zulú 'Inyazangoma-elimnyama' i en afrikáans 'Rooistinkhout'.

Evidències paleobotánicas

[editar | editar còdic]

Un estudi de 1994/1995 publicat en 1997 per Marchant i Taylor va fer un anàlisis de polen fòssil i datació de radiocarbono de dos mostres trobades en un pantà del mont Mubindi en Uganda.[20]

El pantà és una acumulació a una altitut de 2100 m s. n. m. entre crestes montanyoses. És un «bosc baix de montanya» humit; en l'interior del parc nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi. Els investigadors varen trobar que eixe Prunus de montanya, representat per l'actualment existent allí Prunus africana, ha estat en eixa acumulació de manera contínua des de la seua zona de polen MB6.1, en una edat aproximada d'entre 43 000 a 33 000 anys.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Prunus africana va ser descrita per (Joseph Dalton Hooker) Cornelis Kalkman i publicat en Blumea 13(1): 33–34, f. 13, en l'any 1965.[21]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vore: Prunus: Etimologia

africana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Àfrica.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ O. S. Department of Agriculture (USDA). «Prunus africana (Hook.f.) Kalkman» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants.
  2. ↑ O. S. Department of Agriculture (USDA). «Pygeum africanum Hook.f.» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2012.
  3. ↑ Dharani, Najma (2002). [1], New Holland, pp. page 150. ISBN 1868726401. Previewable Google Books.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sustainability of harvesting Prunus africana bark in Cameroon: A medicinal plant in international trade» (pdf). People and Plants working papers. Division of Ecological Sciences, UNESCO. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 11 de novembre de 2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 World Health Organization, Inc. NetLibrary (2002). , Geneva: World Health Organization, pp. page 246. ISBN 9241545372. Previewable Google Books.
  6. ↑ «Prunus africana (Hook.f.) Kalkman» (html). PlantZAfrica.com. South African National Biodiversity Institute.
  7. ↑ Fossey, Dian (2000). [2], Houghton Mifflin Books, pp. page 146.
  8. ↑ Kingdon, Jonathan (1984). [3], Chicago: University of Chicago Press, pp. page 389. ISBN 0226437183.
  9. ↑ https://web.archive.org/web/20080510072543/http://www.cites.org/eng/app/e-appendices.pdf
  10. ↑ Medicinal plants on verge of extinction - environment - 10 January 2009 - New Scientist
  11. ↑ Els noms britànics no varen sobreviure a la transferència de Camerún a Alemània en 1884 i actualment són casi desconeguts.
  12. ↑ «Letter from Mr. G. Mann, Government Botanist, describing his Expedition to the Cameroon Mountains».Journal of the Proceedings of the Linnean Society: Botany.VII
    pages 1–13.
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  14. ↑ Page 47, first note.
  15. ↑ O. S. Department of Agriculture (USDA). «Pygeum Gaertn.» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2012.
  16. ↑ Vore en De Fructibus et Seminibus Plantarum. L'edició és de 1788.
  17. ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). , CRC Press. ISBN 0849326737. Previewable Google Books.
  18. ↑ «The Old World Species of Prunus subg. Laurocerasus including those formerly referred to as Pygeum».Blumea.13
    1–115. The specification is Blumea 13:33.
  19. ↑ «The Phylogenetic Utility Of Nucleotide Sequences Of SORBITOL 6-PHOSPHATE DEHYDROGENASE In Prunus (Rosaceae)».American Journal of Botany.89(11)
    1697–1708.doi:10.3732/ajb.89.10.1697.Consultat el 11 de novembre de 2009.
  20. ↑ [enllaç trencat]
  21. ↑ Prunus africana en Tròpics
  22. ↑ Prunus africana en PlantList/

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hall, J.B. (2000). , Bangor: University of Wales. ISBN 1842200488.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prunus_africana&oldid=726871»