Parc natural de Serra de Huétor

Parc natural de Serra de Huétor

El parc natural Serra de Huétor, declarat en 1989, és un parc natural espanyol situat en l'interior de la província de Granada. Comprén una superfície de 12 128 ha. Ademés de la serra de Huétor, que li dona nom, també comprén la serra de l'Alfaguara, la serra de Cogollos, la serra de Diezma, la serra de Beas i estribaciones sur de la serra de Arana, entre unes atres.

Comprén part dels térmens municipals d'Huétor Santillán, Cogollos Vega, Beas de Granada, Víznar, Alfacar, Nívar i Diezma, en una població propenca als 10 000 habitants. La seua altitut oscila entre els 1100 i 1878 m sobre el nivell de l'mar.

Senyes bàsiques

• Província: Granada.
• Localisació geogràfica: província de Granada, al noreste de la capital i noroest de Serra Nevada.
• Data de declaració: 1989
• Superfície: 12 128 ha
• Altitut: Entre 1100 i 1900 m s. n. m.
• Senyes climàtiques:

La precipitació anual mija és de 550 mm i presenta unes temperatures mensuals miges de 7 °C en giner i 26 °C en juliol.

• Principals formacions: encinares, quejigares, rebollares, sabinares i pinades.
• Municipis: Cogollos Vega, Beas de Granada, Huétor Santillán, Víznar, Alfacar, Nívar i Diezma.
• Atres figures de protecció: Zona Especial de Conservació o ZEC (2012), formant part de la Ret Natura 2000.^{cita requerida}

Descripció

El parc de la Serra de Huétor. declarat Parc Natural per la Llei 2/1989 de 18 de juliol, d'Inventari d'espais Naturals protegits d'Andalusia, inclou un conjunt de serres de mija altura. Destaca el "Mirador de Serra Nevada", en el municipi de Diezma a 1233 m s. n. m., que oferix unes millors vistes panoràmiques d'esta emblemàtica serra. La màxima altura del parc és el Peñón del Majalijar en 1878 m s. n. m., encara que és superat pel Peñón de la Creu (2027 m s. n. m.), pero es troba fòra dels llímits del parc (pertany a Serra Harana).

Paisage otoñal

L'abundant vegetació, la diversitat d'ambients i les excepcionals vistes que oferix el Parc, junt en la seua rodalia a la ciutat de Granada, fan d'este espai un enclavament tradicional d'espargiment i oci de la població.

Esta zona de mija montanya, font dels rius Darro i Fardes que formen estretes valls que separen les verdes lomas, posseïx masses vegetals autòctones compostes per encinares rics en xara espinosa. Roures i arces són també espècies rellevants de la zona; aixina com quejigos en les àrees més umbrías i de major altitut. De la mateixa manera poden trobar-se àmplies zones repoblades en coníferes. La presència de numeroses espècies vegetals exclusives d'este espai completen el seu interés botànic, hi ha endemismes vegetals de: Arenaria, lantana, centaura i nébeda.

La fauna és pròpia de l'hàbitat mediterràneu: espècies com la cabra montés, garduña, javalí, ratonero comú, gineta, comadreja, teixó, gat montés i rabosot, són espècies faunísticas d'esta zona. Entre la avifauna mereix destacar-se el ratonero comú i l'àguila real, esta última de forma molt esporàdica. També hi ha cites de l'aranya negra (Macrothele calpeiana).

Hi ha tradició maderera. Indústria panadera d'Alfacar.

La autovia A-92 talla el parc en dos parts (km 259) i pansa pel seu port més important, el port de la Mora a 1380  m s. n. m.