Riu Darro
El riu Darro és un curt riu espanyol que transcorre íntegrament per la província de Granada, en la comunitat autònoma d'Andalusia. És afluent del riu Genil, que a la seua volta ho és del Guadalquivir, pertanyent per tant a les conques hidrogràfiques d'estos rius.
Este riu no té cap relació en el municipi de Darro, en la comarca de Guadix, a pesar de compartir província i topònim.
Naiximent i curs
[editar | editar còdic]Naix en ple parc natural de la Serra de Huétor (Huétor Santillán),[1] encara que els dos manantiales originals que suministren aigua al riu, la Cala dels Marbres, que donava vida al naiximent, i la Font la Teixixca en l'actualitat solen estar secs, per lo que el seu naiximent principal emana front a ella una miqueta més avall, dins de la zona coneguda com a Font la Teixixca, en la serra de l'Alfaguara, i per això es continua dient que l'aigua prové de dita font, ya que el seu nom procedix de la teixixca que té damunt del manantial.
Aigües avall se li unixen tres afluents destacables pel seu marge esquerra, sent el primer d'ells el riu del Colmenar, també conegut com a riera de Carchite, que rodeja pel sur la població de Huétor Santillán i s'unix al riu Darro abans de la seua eixida del terme municipal de dit poble. Despuix, ya en el terme municipal de Granada capital, i prop del Mas de Corts, s'unix el seu principal afluent, el riu Beas, que té el seu naiximent en Beas de Granada, i per últim, poc abans de la facenda de Jesús del Valle, s'unix la riera de Belén.
Pel seu marge dreta, l'únic afluent destacable és la riera procedent de la pedania granadina d'El Fargue, que es forma en l'unió del barranc de l'Ermita i el barranc de les Carabelas. Esta riera s'unix al riu Darro ya en Granada capital, a l'altura del barri del Sacromonte.
El tram final del riu Darro transcorre ya en la ciutat de Granada, a on voreja la passejada dels Trists i la Carrera del Darro, i finalment fluïx embovedado fins a la seua desembocadura en el riu Genil.
És un riu menut i curt (llongitut de 16 km), pero de cabal prou constant, mantenint el seu nivell mig inclús en époques de gran sequia. Fins a 1990 podien trobar-se carrancs i truchas en este riu, pero es varen extinguir casi per complet a mitan d'eixa década per la gran sequia que va assolar Espanya en eixos anys. No obstant, en els últims anys de la segona década de el XXI han segut vistes novament les truchas inclús el seu pas pel núcleu urbà de la ciutat de Granada, lo que denota la recuperació de la calitat d'estes aigües.
En els voltants de la confluència en el seu afluent de la Riera de Belén existix a lo manco des de el XIII un azud del que pren les seues aigües la Séquia Real de la Alhambra, que abastix al conjunt monumental de l'Alhambra i el Generalife, i sortix d'aigua als seus estanys i fonts. No obstant, la captació d'aigües d'este riu es creu que es remonta a lo manco a época romana, ya que existixen evidències per damunt del barri granadí de la Llancha del Genil de que els romans varen extraure or pel procediment de ruïna montium (desfent la montanya per mig de l'injecció d'aigua a pressió per menudes galeries i buits) en aigua procedent tant del riu Darro (i del seu afluent el riu Beas) com del riu Aigües Blanques.
Ana de Sant Jerónimo va deixar escrit: "l'abraç d'estos rius (el Darro i el Genil),
en dolços de cristal amants llaços, em representa viva i tristament els que un temps varen formar molts braços...".[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom del riu es relaciona en l'existència d'or en el seu caixer, i aixina ho arreplegava ya Francisco Bermúdez de Pedraza, en l'any 1608: "Els llatins ho varen cridar Dauro, derivat de Dat Aurum, perque «dona or» com afirma Lucio Marineo".[3] Fins a mediats de el XX es podia trobar gent, enfront del mas de Jesús del Valle, erejant i llavant les llegendàries arenes del riu en busca d'or, activitat que es va iniciar cap a 1850. Des del seu naiximent i a lo llarc de les vores del riu existien mojones de pedra cada quilómetro, marcats en la paraula Darro i el quilómetro recorregut en número, conservant-se encara alguns a lo llarc del camí de la seua vereda.
Els àraps varen canviar el nom cridant-li Harat Darro o Hadarro, abans se li denominava Alcolzon segons Reinhart Dozy citant a l'antic geógrafo àrap Yucut.[4] Despuix de la conquista definitiva de la ciutat pels sobirans de la Corona de Castella, durant el XVI és renombrado en el nom romà Darro. El terme darro, entre la ciutadania granadina s'usa com a sinònim de conducte d'aigües fecals, per una séquia d'eixe nom que des de temps nazaríes servia per a tal fi.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ideal.és. «L'orige del riu Darro, el 'naiximent' de l'aigua».
- ↑ Viage a la Alpujarra, pg.28, cap. II [1]
- ↑ Bermúdez de Pedraza, Francisco: Antiguetat i excelència de Granada, Impressor: Luis Sánchez, Madrit, 1608, pag. 17. Edició facsímil: Fira del Llibre, Granada, 2000, ISBN 84-7807-279-9
- ↑ José Manuel Gómez-Moreno Calera. Guia de Granada, Tom I, Colecció *ARCHIVUM*. 2ª Edició. Editorial Universitat de Granada (URG), Campus Universitari de Cartuja, Granada. Imprimix: Copartgraf, s.c.a. Albolote. Granada. pag. 232. 530 p. ISBN 978-84-338-2505-4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Darro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.