Parla
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
El parla és l'us de la veu humana com a mig per al llenguage.[1][2]El llenguage parlat combina sons vocàlics i consonàntics per a formar unitats de significat com les paraules que pertanyen al lèxic d'una llengua. Hi ha molts actes de parla intencionals diferents, com informar, declarar, preguntar, persuadir o dirigir; els actes poden variar en varis aspectes com l'enunciació, l'entonament, el volum i el ritme per a transmetre el significat. Les persones també poden comunicar involuntàriament aspectes de la seua posició social a través del parla, com el sexe, l'edat, el lloc d'orige, la condició fisiològica i mental, l'educació i les experiències.
Encara que normalment s'utilisa per a facilitar la comunicació en els demés, les persones també poden usar el parla sense l'intenció de comunicar-se. No obstant, el parla pot expressar emocions o desijos; les persones parlen en si mateixes a voltes en actes que són un desenroll de lo que alguns sicòlecs (per eixemple, Lev Vygotsky) han mantingut que és l'us del parla silenciosa en un monòlec interior per a vivificar i organisar la cognició, a voltes en l'adopció momentànea d'una personalitat dual com yo dirigint-se a sí mateixa com si es dirigira a una atra persona. El parla en solitari es pot utilisar para memorisar o per a comprovar la memorisació de coses, i en l'oració o la meditació.
Els investigadors estudien molts aspectes diferents del parla: la producció del parla i la percepció del parla dels sons utilisats en un idioma, la repetició del parla, els errors del parla, la capacitat de mapear les paraules parlades escoltades en les vocalisacions necessàries per a recrear-les, que eixercita un paper clau en l'ampliació del vocabulari dels chiquets, i quines àrees diferents del cervell humà, com l'àrea de Broca i l'àrea de Wernicke, subyacer al parla. El parla és objecte d'estudi en llingüística, ciència cognitiva, ciències de la comunicació, psicologia, informàtica, patologia del parla, otorrinolaringologia i acústica. El parla es compara en el llenguage escrit, que pot diferir en el seu vocabulari, sintaxis i fonètica del llenguage parlat, una situació anomenada diglosia.
L'orige del parla està subjecte a debat i especulació. Si ben els animals també es comuniquen per mig de vocalisacions, i simis entrenats com Washoe i Kanzi poden usar un llenguage de senyes simple, cap vocalisació animal s'articula fonémica i sintácticament, i no constituïx parla.
Problemes del parla i de la comunicació
[editar | editar còdic]Molts problemes poden afectar a la capacitat humana per a parlar i comunicar-se adequadament. Estos problemes varien des d'usar paraules de manera incorrecta, fins a l'incapacitat total per a parlar o entendre el parla (afàsias). Entre les causes s'inclouen:
- Problemes auditius i sordera.
- Problemes en la veu, com la disfonía o els problemes causats pel llavi leporino o el paladar hendido.
- Problemes del parla, com el tartamudeo.
- Discapacitats del desenroll.
- Problemes d'aprenentage.
Alguns problemes del parla i la comunicació poden ser genètics. Freqüentment, es desconeixen les causes. En el primer grau d'ensenyança, aproximadament 5% dels chiquets tenen problemes del parla notoris. La teràpia del parla i del llenguage pugues ser-los útil.
El parla posseïx diverses àrees en les que es pot vore diversos problemes, la psicologia ha detectat a lo llarc dels anys diversos trastorns associats al parla, cada u d'estos trastorns actualment posseïx el seu tractament corresponent. Entre els trastorns relacionats al parla trobem:
- Trastorn del llenguage o disfasia.
- Trastorn fonològic o dislalia.
- Disfemia, tartamudez o trastorn de la fluïdea d'inici en l'infància.
- Disartria.
- Trastorn de la comunicació social (pragmàtic).
- Disglosia.
- Taquifemia o farfulleo.
- Afàsia.
Semiologia: langage, langue i parole
[editar | editar còdic]En el Curs de llingüística general de Saussure es distinguix entre els térmens «llengua» (langue) i «parla» (langage). En eixa obra, la llengua es definix com un objecte comú a un conjunt d'actes de parla particulars i heterogéneus. La «llengua» seria un sistema subjacent a tots eixos actes. Aixina, algú que parla espanyol pot usar girs, registres, i formes peculiars en cada acte de parla, pero se supon que, comuna a totes eixes peculiaritats de cada acte de parla, existix un objecte homogéneu i ben definit que és la «llengua» (l'espanyol).
Per una atra part, el «parla» és polifacètica i heterogénea, comprén un conjunt de fets idiosincrático tant individuals com a socials. La «llengua» (langue) és un tot autocontenido i un principi de classificació. Té una base social, en el sentit de que la llengua no és un objecte propi de cap parlant concret, sino el producte de l'interacció social, i alguna cosa assimilat per tots els parlants en el seu conjunt. La «llengua» solament existix dins de la colectivitat, ya que és un «sistema de signes que permet expressar idees».
Per a explicar com es dona la cristalisació social d'una llengua, Saussure propon la noció de «parla individual» (parole en francés). Esta parla individual és intencional i subjecta a la voluntat. Mentres que esta «parla individual» (parole) és heterogénea i està formada per elements no relacionats i subjecta a caprichos i circumstàncies, la «llengua» (langue) és un sistema homogéneu, format per significats, regles i imàgens sonores compartides per una comunitat llingüística.
Escomençant pel terme grec semîon 'signe', Saussure propon una nova ciència denominada semiologia: «una ciència que estudia la vida dels signes dins d'una comunitat».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Saussure, Ferdinand de (1916,2007); Curs de llingüística general. Losada: Buenos Aires.
- Helmut Martinetz: Die klingende Visitenkarte, Grundgesetze dones Sprechens, Lit-Verlag, Münster/Londres 2005, ISBN 3-8258-8398-1
- Jürgen Messing, Anke Werani: Sprechend koordinieren. Journal für Psychologie
- S. Wahmhoff: Inneres Sprechen. Weinheim 1980
- A. Baddeley: Working Memory, Thought and Action. Oxford 2007
- A.T. Beck: Kognitive Therapie der Depressionen. Munich 1981
- Giunti Gruppo Editoriale, Firenze. "Atlante vaig donar anatomia". SUSAETA EDICIONES, S.A.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Habla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.