Partit Ghadar
El Partit Ghadar (en panyabí; ਗ਼ਦਰ ਪਾਰਟੀ) va ser una organisació revolucionària índia fundada principalment per indis.[1] El partit era multiétnico i tenia líders sij, hindús i musulmans. Tenia la seua sèu en Sant Francisco, Estats Units. Els membres claves varen incloure a Bhai Parmanand, Sohan Singh Bhakna, Bhagwan Singh Gyanee, Har Dayal, Tarak Nath Dones, Kartar Singh Sarabha, Abdul Hafiz Mohamed Barakatullah, Sulaman Choudhary, Aamir Choudhary, Rash behari Bose i Gulab Kaur.
Despuix de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, els membres del partit Ghadar varen retornar a Punyab per a agitar el moviment de rebelió per la llibertat. En 1915 varen portar a terme activitats revolucionàries en el centre de Punyab i varen organisar alçament. La seua presència va desafiar el domini de l'Imperi Britànic; La vigilància policial en els llogarets de Punyabi va aumentar en un intent d'esclafar la rebelió. El partit és conegut per assentar les bases per a futurs moviments revolucionaris indis i va servir com un trampolí per a l'independència. Encara que predominantment Punyabi, el partit incloïa membres i líders de moltes religions, demostrant una actitut pluralista i democràtica cap a tots els indis.[1] Despuix de la conclusió de la guerra, el partit en els Estats Units es va dividir en una facció comuniste i una socialiste índia. El partit es va dissoldre formalment en 1948.
Etimologia
[editar | editar còdic]Ghadar és una paraula urdu derivada del àrap que significa "tumult" o "rebelió". Com Kartar Singh Sarabha, un dels fundadors del partit, va escriure en el primer número: "Hui comença 'Ghadar' en terres estrangeres, pero en la llengua del nostre país, una guerra contra el Raj britànic. ¿Com és el nostre nom? Ghadar. ¿Com és el nostre treball? Ghadar. ¿On estarà la revolució? En Índia. Pronte aplegarà el moment en que els rifles i la sanc reemplaçaran als bolígrafs i la tinta." El nom de l'organisació es deletreaba principalment com "Partit Gadar" o "Partit Ghadr" pels seus membres.
Antecedents
[editar | editar còdic]La recessió econòmica en Índia a principis de el XX va ser testic d'un alt nivell d'emigració. Alguns d'estos emigrants es varen establir en Amèrica del Nort. Estos incloïen als punyabis, aixina com a persones d'atres parts de l'Índia. El governe canadenc va decidir reduir esta afluència en una série de lleis, l'objectiu de les quals era llimitar l'entrada d'asiàtics del sur en el país i restringir els drets polítics dels que ya estan en el país. La comunitat de Punyabi havia segut fins ara una força lleal important per al Imperi Britànic i la comunitat havia esperat el mateix acolliment i drets dels governs britànic i de la Commonwealth que s'estenien als immigrants britànics i blancs. Estes lleis varen alimentar el creixent descontent, protestes i sentiments anticoloniales dins de la comunitat. Davant situacions cada volta més difícils, la comunitat va començar a organisar-se en grups polítics. Un gran número de Punyabis també es va mudar als Estats Units, pero es varen trobar en problemes polítics i socials similars.[2]
RasBihari Bose a petició de Vishnu Ganesh Pingle, un Ghadar entrenat en Estats Units, que es va reunir en Bose en Benarés i li va demanar que assumira el liderage de la pròxima revolució. Pero abans d'acceptar la responsabilitat, va enviar a Sachin Sanyal al Punyab per a evaluar la situació. Sachin va tornar molt optimiste.[1][3] en els Estats Units i Canadà en l'objectiu de lliberar a l'Índia del domini britànic. El moviment va començar en un grup d'immigrants coneguts com els treballadors hindús de la costa del Pacífic.
El Partit Ghadar, inicialment la Associació Hindustan de la Costa del Pacífic, es va formar en 1913 en els Estats Units, pero abans de la decisió de crear una sèu en el ashram yugantar en Sant Francisco es va prendre en una reunió en Astoria (Oregó) Canadà baix el liderage d'Har Dayal, Sant Bava Wasakha Singh Dadehar, Bava Jawala Singh, Santokh Singh i Sohan Singh Bhakna[4] com el seu president. Els membres del partit eren immigrants indis, en gran part de Punyab.[2] Molts dels seus membres eren estudiants de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, inclosos Dayal, Tarak Nath Dones, Maulavi Barkatullah, Harnam Singh Tundilat, Kartar Singh Sarabha i V. G. Pingle. El partit ràpidament va obtindre el respal dels expatriats indis, especialment en els Estats Units, Canadà, Àfrica Oriental i Àsia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ghadr (Sikh political organization)». Encyclopædia Britannica. Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 Strachan, 2001
- ↑ «Rash Behari Bose : The Greatest Indian Revolutionary». Hindu Janajagruti Samiti.
- ↑ Law. «Oregon marks ties with Índia revolutionaries» (en en-us). Portland Tribune. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2019. Consultat el 29 de març de 2019.
- Fonts
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». .
Bibliografia
[editar | editar còdic]Ajmer Singh - Gadari Babe Kaun Sant - https://archive.org/details/GadriBabeKounSanByAjmerSingh
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Partido Ghadar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.