Anar al contingut

Conspiració indo-alemana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ghadar vaig donar Gunj, una compilació ghadarita de lliteratura nacionalista i socialista que va ser prohibida en Índia en 1913.

La conspiració indo-alemana(Nota sobre el nom) va consistir en una série de plans formulats entre 1914 i 1917 per a iniciar una rebelió panindia contra el Raj britànic durant la Primera Guerra Mundial. Els conspiradores varen incloure a nacionalistes radicals en Índia, al Partit Ghadar en Estats Units i al comité per l'independència índia en Alemània.[1][2][3] La conspiració va ser elaborada a inicis de la guerra i va ser recolzada àmpliament pel moviment republicà irlandés, la Política Exterior d'Alemània i el consulat alemà en Sant Francisco, aixina com per la Turquia otomana. El pla més important va intentar fomentar el malestar i desencadenar una gresca panindio en l'Eixèrcit Indi Britànic des de Punyab fins a Singapur. La seua eixecució va ser planificada per a febrer de 1915 en l'objectiu de derrocar al Raj del subcontinent Indi. En última instància, la gresca de febrer va ser frustrat quan l'inteligència britànica va infiltrar el moviment ghadarita i va arrestar a figures clau. Les gresques en chicotetes unitats i guarnicions a l'interior de l'Índia també varen ser sofocats.

Atres events relacionats inclouen el gresca de Singapur de 1915, el complot d'armes de Annie Larsen, la conspiració alemana, la missió alemana a Kabul, la gresca dels Connaught Rangers en Índia, aixina com l'Explosió Black Tom en 1916. Parts de la conspiració varen incloure esforços per a subvertir l'Eixèrcit Indi Britànic en el front de l'Orient Mig de la Primera Guerra Mundial. L'aliança indo-irlandesa-alemana i la conspiració varen ser objecte d'un esforç d'inteligència britànica a nivell mundial, el qual va tindre èxit en impedir més intents. Les agències d'inteligència nortamericanes varen arrestar a figures clau posteriorment al cas Annie Larsen en 1917. La conspiració va resultar en els juïns de Lahore en Índia, aixina com en el juí per la conspiració indo-alemana (en l'época, el procés més llarc i costós jamai portat a terme en Estats Units).[1]

Esta série d'events varen ser conseqüència del moviment d'independència indi. Encara que en gran part assossegat a finals de la Primera Guerra Mundial, va aplegar a ser un factor important en la reforma de la política índia del Raj.[4] Esforços similars varen tindre lloc durant la Segona Guerra Mundial en Alemània, Itàlia i el Surest Asiàtic que varen propiciar la formació de l'Indische Legion, el Battaglione Azad Hindoustan i l'Eixèrcit Nacional Indi, respectivament.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El nacionalisme havia estat en aument en Índia a lo llarc de les últimes décades de el XIX com a resultat de canvis socials, econòmics i polítics que varen ser instituïts en el país durant la major part del sigle.[5][6][7][8][9] El Congrés Nacional Indi, fundat en 1885, es va desenrollar com una important plataforma de demandes lliberalisació política i una major autonomia. El moviment nacionaliste va créixer en la fundació de grups clandestins en la década de 1890, els quals varen anar particularment fortes, radicals i violents en Bengala, Punyab, junt en moviments més menuts, pero notables en Maharastra, Madrás i atres llocs del sur d'Índia.[10] En Bengala, els revolucionaris varen ser, principalment, els jóvens educats de la classe mija urbana, la comunitat de bhadralok que ejemplificaba el revolucionari indi «clàssic»; mentres que, en Punyab, la violència organisada va ser recolzada per la societat rural i militar.[11]

Nota sobre el nom

[editar | editar còdic]

La conspiració és coneguda baix varis noms diferents, incloent la conspiració hindú, la conspiració indo-alemana, la conspiració Ghadar (o conspiració Ghadr) o el complot alemà.[12][13][14][15] El terme conspiració hindú–alemana està estretament relacionat en el descobriment del cas Annie Larsen en Estats Units i el conseqüent juí de nacionalistes indis i del personal del consulat alemà en Sant Francisco per violar la neutralitat nortamericana. El juí en sí va ser denominat juí de la conspiració hindú-alemana i la conspiració va ser sindicada en els mijos de comunicació (i, posteriorment, estudiada per varis historiadors) com la conspiració hindú-alemana;[16] no obstant, la conspiració va involucrar no solament a hindús i alemans, sino també un número considerable de musulmans i sikhis de Punyab, aixina com un fort respal irlandés que va precedir a la participació alemana i turca. El terme hindú va ser utilisat comunament en oprobio en Estats Units per a identificar als indis, sense importar la seua religió. De la mateixa manera, conspiració va ser també un terme negatiu. El terme conspiració hindú va ser usat pel Govern per a desacreditar activament als revolucionaris indis en una época en que Estats Units estava a punt d'unir-se a la guerra contra Alemània.[16][17][18]


El terme Conspiració Ghadar pot referir-se específicament a la gresca planificada per a febrer de 1915 en Índia, mentres que el terme complot alemà o complot del dia de Nadal pot referir-se específicament als plans per a enviar armes a Jatin Mukherjee en autumne de 1915. El terme conspiració indo-alemana és també usat en referència als posteriors plans en el Surest asiàtic i a la missió alemana a Kabul que varen anar els remanentes de la conspiració al fi de la guerra. Tots ells varen ser part de la conspiració major. Molts acadèmics que estudien l'aspecte nortamericà utilisen el nom conspiració hindú-alemana, la conspiració hindú o la conspiració Ghadar, mentres que uns atres tants denominen conspiració indo-alemana a aquella estesa sobre l'espai sancer del Surest asiàtic a lo llarc d'Europa fins a Estats Units.[19]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Plowman 2003, p. 84
  2. Hoover 1985, p. 252
  3. Brown 1948, p. 300
  4. Popplewell 1995, p. 4
  5. Desai 2005, p. 30
  6. Desai 2005, p. 43
  7. Desai 2005, p. 93
  8. Desai 2005, p. 125
  9. Desai 2005, p. 154
  10. Yadav 1992, p. 6
  11. Fraser 1977, p. 257
  12. Plowman 2003, p. 82
  13. Jensen 1979, p. 83
  14. Plowman 2003, p. Footnote 2
  15. Isemonger & Slattery 1919
  16. 16,0 16,1 Jensen 1979, p. 65
  17. Jensen 1979, p. 67
  18. Strother 2004, p. 308
  19. «Dr. Matt Plowman to have conference paper published». Waldorf College. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2012. Consultat el 10 de decembre de 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .


Referències

[editar | editar còdic]