Parzival

Erro al crear miniatura:

Parzival

Parzival és un poema épico medieval germà, obra de Wolfram von Eschenbach. Data de el XIII i el seu argument és la vida de sir Perceval, cavaller de la Taula Redona i de la cort del rei Arturo, i la seua busca del Sant Grial.

Parzival comença en les aventures caballerescas del pare de Parzival, Gahmuret, el seu matrimoni en Herzeloyde (herzeleide, "dolor de cor") i el naiximent de Parzival. L'història continua quan Parzival coneix a tres elegants cavallers, decidix buscar al Rei Arturo i continua una busca espiritual i física del Grial. Una llarga secció està dedicada a l'amic de Parzival Gawan i les seues aventures defenent-se d'una falsa acusació d'assessinat i guanyant la mà de la donzella Orgeluse. Entre els elements més cridaners de l'obra estan el seu émfasis en l'importància de la humiltat, la compassió, la simpatia i la busca de l'espiritualitat. Un tema important en Parzival és l'amor: els actes heròics de cavalleria s'inspiren en l'amor verdader, que finalment es complix en el matrimoni.

El poema de Eschenbach va ser inspirat per l'última novela del francés Chrétien de Troyes cridada Perceval o el Conte del Grial (Perceval ou li Conte du Graal, en francés), narrativa caballeresca que relata la busca del sant Grial. Derivat de l'héroe galés Peredur, Chrétien de Troyes ho va transformar en Perceval en el poema citat. No obstant, l'història de Chrétien de Troyes és incompleta, lo que va inspirar el treball d'alguns escritors posteriors, entre els que destaca el poema de Wolfram von Eschenbach, que a la seua volta va inspirar a Richard Wagner l'òpera anomenada Parsifal.

Sinopsis i estructura

Parzival està dividit en setze llibres, cada u d'ells compost per vàries estrofas de trenta versos de rima copla. La llongitut de les estrofes cap perfectament en una pàgina de manuscrit. Per al tema, Wolfram von Eschenbach va adaptar en gran medida la romançada del Grial, Perceval, l'història del Grial, que va deixar incomplet Chrétien de Troyes. Wolfram va afirmar que un tal Kyot el Provençal va suministrar material adicional extret de fonts àraps i angevinas, pero la majoria dels estudiosos consideren ara que Kyot és una invenció de Wolfram i que forma part de la narració fictícia.

Context i començos

El llibre I s'obri en la mort del rei Gandín, yayo de Parzival. El seu fill major, Galoes, rep el regne pero oferix al seu germà Gahmuret la terra del Anjou en feu. No obstant, Gahmuret part per a guanyar renom. Viaja al regne africà de Zazamanc, la capital del qual està sitiada per dos eixèrcits diferents. Gahmuret oferix els seus servicis a la ciutat, i la seua oferta és acceptada per la reina Belacane. Conquista als invasores, es casa en la reina Belacane i es convertix en rei de Zazamanc i Azagouc. Avorrit de la pau, Gahmuret s'escapa en un barco, abandonant a la seua dòna embarassada. Més vesprada, Belacane dona a llum a un fill, Feirefiz (la pell del qual està motejada de blanc i negre).

En el Llibre II, Gahmuret retorna a Occident, a on coneix i es casa en la reina Herzeloyde. No obstant, sempre inquiet, pronte torna a lluitar pels Baruch en el Lluntà Orient, a on més tart és assessinat per un conegut traicionero.

El Llibre III conte cóm l'embarassada Herzeloyde, desconsolada per la mort del seu marit, es retira a una apartada morada en el bosc i jura protegir al seu nou fill, Parzival, dels camins de la cavalleria a tota costa, criant-ho totalment ignorant de la cavalleria i dels camins dels hòmens. La seua reclusió es veu interrompuda pel pas de tres cavallers que li parlen de la cort del Rei Arturo en Camelot. Enamorat, decidix unir-se a la cort d'Arturo. La seua mare, desconsolada per la notícia de la seua decisió, li permet partir, vestint-li en robes de mec en l'esperança de que els cavallers es neguen a acollir-ho. Poc despuix de la seua partida, ella mor, totalment desolada.

Llibre 2

Despuix d'aplegar al Regne de Castella Gahmuret, es desplaça de Sevilla a Toledo per a visitar al seu primer Kaylet, el rei de Castella. Est ha viajat a Gales, a on se celebra un important torneig en el que els cavallers més poderosos del món es disputen la mà de la reina i el regne mateix. Gahmuret no tarda en aplegar allí, a on causa gran expectació per la fama que li precedix. Finalment fa honor a esta i participa en gran èxit, pero no pot gojar d'ells ya allí s'entera del decés del seu germà Galoes i de la seua mare, el cor de la qual no va soportar este colp despuix d'haver perdut ya al seu marit.

Gahmuret no desija el tro de Gales ni a la seua reina, i només ha lluitat pel seu esperit de cavaller, pero la reina Herzeloyde, prendada d'ell, li fa saber que ella està en el seu dret. Ell, no obstant, i encara que sense oblidar a Belakane, sí accedix a un atre amor que li pretén, el de la reina de França, Amphlise, de la que sempre va estar enamorat. Esta, recentment viuda, li oferix el seu cor i el seu regne.

Finalment un juge decidix sobre l'assunt i l'honorable cavaller deu complir en el seu deure i acceptar a Herzeloyde, oblidant-se de Amphlise i Belakane. Finalment la seua relació serà feliç per a abdós, llevat que ell és sincer i li diu lo que va fer en Belakane i li demana que puga anar en busca d'aventures. Aixina ocorre que el califa de Bagdad està en dificultats i torna a ajudar-li, si be en este encabotament se li acabarà la sòrt i perdrà la vida.

Els honors i el recort del seu amat no aplaquen el dolor de la reina galesa, embarassada d'un chiquet. Ella es dedicarà en cos i ànima a Parzival, el fill frut de la seua relació en el seu amat marit. El chiquet naix sà i gran.

Al final d'este llibre Wolfram apareix sobtadament per a presentar-se també com a cavaller i ironisar sobre l'importància o calitat de l'obra que està transmetent.

Llibre 3

Herzeloyde es retira al bosc de Soltane per a protegir al seu fill. Alluntada de l'ambient de la cort, du una vida més humil i rural en la que inclús prohibix qualsevol educació o informació sobre la vida caballeresca. Un simple arc que el mateix es fabrica, aixina com atres armes arrojadizas com a darts i llances, és tota la pràctica d'estes característiques que ell pot conseguir. Si be es mostra com un chiquet sensible i inclús temerós, no tarden en apreciar-se les seues verdaderes dot en la caça.

Un dia vol la casualitat que es trobe varis cavallers quan està de caça i coneix per ells mateixos en que consistix ser cavaller i que un rei cridat Arturo li pot concedir este honor. Despuix de preguntar a la seua mare, esta en gran pena té que parlar-li una miqueta de la seua pròpia història i de l'ofici de cavaller, encara que només lo just, en l'afany de no incrementar l'interés del jove. No obstant, ell està dispost a conéixer eixe món i Herzeloyde té que accedir a suministrar-li un cavall i la vestimenta adequada. Ella s'aprofita de la seua ignorança per a donar-li un mal cavall i disfrassar-li de bufó, en l'esperança de que siga pronte rebujat en la cort i retorne.

No obstant, la determinació del jove és total i despuntar l'amanecer ix en busca d'aventures. La seua mare mor de dolor.

Parzival intenta seguir tot els bons consells que li va donar la seua mare, com saludar a totes les persones en dignitat i apreciar els coneiximents que li puguen transmetre els vells. No obstant, per culpa de la seua inexperiencia i ignorança en eixe nou món, els malinterpreta, quan furta i abusa d'una dama, recordant el consell de la seua mare de que prenguera els anells d'estes.

Quan proseguix camí troba a la jove Sigune, plorant junt a un cavaller mort. Quan abdós comencen a conversar i ell li oferix el seu consol, esta es dona conte de que realment són primers i li parla de la seua mare, del seu pare, i dels seus orígens, inclús li informa de que eixe cavaller ha mort per defendre els seus regnes. Ell li l'agraïx i continua encara més desijós cap a la cort del rei Arturo. En aplegar allí, front al palau, es troba en un cavaller cridat Ither que està apesadumbrado per un malentés en el que va tirar vi sobre la dòna del rei Arturo, Genoveva, durant una discussió en la que reclamava unes possessions. Este li demana que en el seu nom demane disculpes per este acte i que torne la copa en el seu nom.

Quan, no sense certa mofa i moments de desconfiança, se li permet conéixer al rei Arturo, li fa saber el seu desig de ser armat cavaller. Ell rei, respectuosament, entreveent la noblea i l'insuperable bellea del jove, li diu que no pot armar-li cavaller sense algun mèrit i sense posseir armadura.

Finalment, obedint al seu tire i i ignorança jovenils, anirà a reclamar la seua armadura al cavaller que havia trobat abans. Ither li diu que si el rei Arturo li l'ha oferit, també li haurà oferit la seua vida, i comença a lluitar en ell. Inesperadament, i encara que Parzival desconeix que és un arma prohibida en la cavalleria, es defén tirant-li un dart que li travessa el cap. Conseguida la seua primera victòria, i sense donar en un primer moment més importància al seu vilà acte, s'apodera del cavall i l'armadura de Ither.

Ya abillat en el seu nou noble parament, proseguix el seu camí sense un rumbo fix, fins a aplegar a Graharz, a on el monarca Gournemans li rep com un fill en reconéixer el seu noble orige i intentar omplir el buit dels seus tres fills morts. Falte d'educació en cavalleria i atres costums nobles, mamprén la seua educació, descobrint les seues grans qualitats. Quan ya és la seua intenció que es convertixca en el descendent dels seus bens i es case en la seua filla Embolicara, Parzival li diu que deu guanyar-se el dret de ser cavaller abans de retornar per a complir este desig.

Llibre 4

En el proseguir del seu camí aplega Parzival a una ciutat temerosa i empobrida cridada Beaurepaire, en la que és protagonista la fam fins a entre els nobles. Només quan anuncia la seua intenció pacífica és acceptat a passar i presentat a la reina Condoir-amour, que no dubta que siga una de les dònes més guapes del món, inclús més que totes les belles dames que ya havia anat coneixent.

El fracàs de Parzival en el Castell del Grial - Admissió a la Taula Redona (Llibres V–VI)

Quan se li pregunta sobre un lloc per a passar la nit, un peixcador dirigix a Parzival a un castell propenc en el llac Brumbane, a on experimenta una série d'events misteriosos: la tripulació del castell òbviament està molt feliç en la seua apariència, pero al mateix temps sembla estar ser profunt dolor. En el saló de ball del castell torna a trobar-se en el peixcador; és el senyor del castell , Anfortas , que sofrix una greu malaltia. Els fòcs de llenya de aloe estan ardint per la malaltia del rei. Abans del menjar, es du una llança sagnant a través de l'habitació, lo que provoca fortes planyences en la societat de la cort reunida. Després, en un complicat procés, 24 jóvens nobles servixen els preciosos coberts, i finalment la reinaRepanse de Schoye va dur el Grial, en Wolfram, una pedra que misteriosament du el menjar i les begudes com una " taula posada ". I al final, el senyor del castell li va donar a Parzival la seua pròpia espasa preciosa com a regal, un últim intent d'animar al cavaller silenciós a demanar, en la que, segons el narrador, hi hauria redimido al rei malalt. Com havia segut inculcat per Gurnemanz com un comportament cortesano apropiat, Parzival anula ara qualsevol pregunta sobre els sofriments del seu amfitrió o sobre el significat de les estranyes cerimònies.

Al matí següent el castell està desert; Parzival intenta en va seguir les chafades dels caixcos dels cavallers. En canvi, en el bosc, es troba per segona volta en Sigune, de qui pren el nom del castell: Munsalvaesche .- i s'entera del senyor del castell i que el propi Parzival seria un rei poderós en la posició social més alta si li haguera preguntat al senyor del castell sobre el seu sofriment i aixina ho redimiera a ell i a la societat del castell. Quan té que admetre davant Sigune que no era capaç d'una sola pregunta de simpatia, ella ho desacredita, ho crida malaït i rebuja tot contacte posterior. Immediatament despuix, Parzival es troba per segona volta en una atra dama: Jeschute. En jurar-li a Orilus que no va tindre una relació sentimental en ella, a lo manco pot corregir el seu mal comportament en la primera reunió en la mida en que Yeshuth siga rehabilitat socialment i acceptat com a esposa novament.

Finalment, hi ha una atra variació de la trama del leitmotiv: Parzival aplega a la societat artúrica per segona volta. Arthur havia partit en l'únic propòsit de trobar a l'ara famós 'Cavaller Rojo', i esta volta Parzival és admés en la Taula Redona en tots els honors de la cort; ha pujat aixina al cim mundà de la carrera caballeresca. La taula redona es reunix per a un menjar, pero totes les contradiccions, males conductes i rivalitats internes mencionades anteriorment solament semblen haver segut perdonades i superades. Ademés de Parzival, Gawan , nebot d'Arturo, és un atre héroe caballeresco en reputació cortesana, el seu corage en la batalla i la seua dignitat aristocràtica que el narrador destaca expressament.

Pero exactament en este moment de màxima exhibició d'esplendor i autoafirmación de la societat aristocràtica típica-ideal, apareixen dos figures que, en amargues maldiccions i acusacions contra l'honor caballeresco, destruïxen l'estat d'ànim alegre de Gawan i Parzival i provoquen el fi immediat de la reunió festiva: el lleig mensager del Grial , Cundrie la Surziere malaït Parzival llamenta el seu fracàs en el Castell del Grial i descriu la seua presència en la cort d'Arturo com una desgràcia per a la societat caballeresca en el seu conjunt. Ademés, crida l'atenció del grup sobre el fet de que el món de la cavalleria no està tan ben ordenat com l'alegre convivència podria fer creure. Cundrie parla del captiveri de molts centenars de dònes nobles i donzelles en el castell.schastel marveile , incloses les parents femenines més propenques de Gawan i Arthur. Finalment, Kingrimursel , el landgrave de Schanpfanzun , acusa a Gawan de l'assessinat a traïció del rei de Ascalun i ho desafia a una batalla judicial .

L'idea superficial de Parzival de Deu es mostra en el fet de que atribuïx el seu fracàs en el Castell del Grial a la falta de conte de Deu, qui podria haver mostrat el seu omnipotencia per a redimir a Anfortas i aixina protegir al seu fidel servidor Parzival de la ignominiosa maldicció de Cundrie. Com en una relació feudal, Parzival renúncia al servici de Deu; este juí erròneu de la relació entre Deu i els sers humans després es convertix en un odi total cap a Deu.

L'héroe epònim abandona immediatament la Taula Redona i s'embarca en una busca solitària del Grial que dura anys. També es convertix en una figura marginal en la narrativa dels següents llibres, que se centren en les aventures de Gawan .

Les aventures de Gawan en Bearoshe i Schanpfanzun (Llibres VII-VIII)

Les trames de Parzival i Gawan varien el mateix problema bàsic des de diferents perspectives: abdós protagonistes, com a heròics cavallers, són desafiats repetidament a restaurar l'orde perdut del món cortesano. Parzival falla regularment en esta tasca perque la seua educació caballeresca pas a pas demostra ser inadequada en relació en la tasca més difícil que seguix.

Gawan, per un atre costat, encarna la cavalleria ideal des de la primera aparició. Ell també té que bregar en els problemes de la societat cortesana en tasques cada volta més difícils; totes les dificultats en que es veu tirat tenen la seua causa en conflictes d'amor i d'honor. Gawan, no obstant, demostra ser capaç de resoldre els problemes resultants a través de la diplomàcia i les batalles, inclús si ell mateixa, com a la seua volta Parzival, no permaneix fidel a una esposa durant anys.

De camí a Ascalun per a la batalla judicial contra el landgrave de Schanpfanzun Kingrimursel, Gawan pansa per la ciutat de Bearoshe i és testic dels preparatius per a la guerra: el rei Meljanz de Lizpone lloc a la ciutat del seu propi vassall perque Obie, la filla del senyor de la ciutat, ha rebujat el seu corteig. La situació es complica pel fet de que Gawan inicialment està completament desmotivado per Obie en falses acusacions de que és un estafador, pero després, despuix de l'aclariment, el sitiat príncip li demana ajuda caballeresca. L'honor de Gawan com a cavaller dicta que accedixca a esta solicitut, pero no vol involucrar-se en la lluita perque sent l'obligació d'aplegar a Ascalun a temps i ilés . obilote, la germana chicoteta de Obie, finalment conseguix en encant infantil persuadir a Gawan per a que participe en les batalles com el seu cavaller; i Gawan decidix la guerra quan captura a Meljanz. Es mostra a sí mateixa com un mediador inteligent quan entrega els presoners al chicotet Obilot i aixina li deixa en èxit a ella reconciliar a Meljanz i Obie.

El passage del text central, el corteig de Obilot per l'ajuda caballeresca de Gawan, rep un accent còmic per l'extrema diferència d'edat entre els dos; Gawan respon en broma als alvanços de Obilot en el marc de les convencions cortesanas. No obstant, la pròxima aventura de Minne, en parella en Antikonie , la germana del rei de Ascalun , esta volta una dòna atractiva, es convertix en un greu perill per a la vida de l'héroe. Gawan es troba en el rei Vergulaht , el pare del qual es diu que va matar, mentres caçava, i el rei ho encomana a l'hospitalitat de la seua germana en Schampanzun.. El desig sexual a penes velat de Gawan i l'evident interés mutu de Antikonie posen als dos en una situació comprometedora; quan són descoberts, la gent del poble es movilisa francament militarment contra la suposta intenció de violació de Gawan. Degut a que Gawan està desarmat, els dos solament poden resistir els següents atacs en dificultat.La situació de Gawan es torna completament insostenible quan el mateix Rei Vergulaht intervé en la lluita contra ell.

Gawan, no obstant, Kingrimursel li havia assegurat un salvoconducte fins a la batalla judicial; per això ara s'empina protectoramente front al cavaller i, per lo tant, front al seu propi rei. Les acaloradas discussions subsegüents en el círcul d'assessors del Rei conduïxen a un compromís que li permet a Gawan salvar les apariències i eixir de la ciutat lliurement: la batalla judicial es pospon (finalment no tindrà lloc ya que es provarà l'inocència de Gawan) i Gawan rep la tasca de buscar el grial en el lloc del rei.

La busca del Grial

En el Llibre IX, nos enterem de que Parzival lluita pel ben pero sofrix pel seu alluntament de Deu. Despuix de casi cinc anys de vagabundeo i lluita, dels combats obté un nou cavall, propietat d'un cavaller del Grial, i este cavall li du un Divendres Sant a Trevrizent, a qui es presenta com pecador penitente. Es queda en este home sant durant catorze dies i deprén sobre el significat amagat de la vida i el verdader significat del Grial, i també és informat de que la seua mare és la germana del Rei del Grial. Dona un pas cap a una vida de comprensió espiritual. A través de la seua soletat i del seu anhel pel Grial i per Condwiramurs, se situa fòra del món d'Arturo. Està cridat a un atre món, el del Grial.

Els llibres X a XIV narren els intents de Gawan per conseguir la mà de la donzella Orgeluse.

En el llibre XV, Parzival lluita en un cavaller que sembla més hàbil que ell. L'espasa de Parzival es trenca pero, en lloc de matar-ho, l'atre cavaller no veu cap honor en tal ardit i abdós es retiren a l'herba. Allí s'enteren de que compartixen el mateix pare. "Vaig estar en contra de mi mateixa", li diu Parzival a Feirefiz, el seu germà des de la distància. De nou apareix Cundrie i proclama ara que el nom de Parzival ha aparegut en el Grial, marcant-ho com el nou Rei del Grial.

Durant el seu viage al Grial, en el Llibre XVI, Parzival es reunix en la seua esposa i pren a Feirefiz com a companyera. Feirefiz no pot vore el Grial, pero pot vore la donzella del Grial i en seguida s'enamora d'ella.

Les dònes en Parzival

El lloc de la dòna en la lliteratura alemana medieval era en general exaltat i Wolfram com a autor ho reflectix fent de la feminitat un ideal per als seus personages. Els personages com el de Herzeloyde, Sigune i Condwiramurs no només estan íntimament involucrats en la busca de Parzival sino que també estan estretament relacionats en el propi Grial.

El personage de Herzeloyde, la mare de Parzival, és una dòna virtuosa. En una devoció desinteressada i la humiltat que és un atre atribut vital per al Rei del Grial i com a descendent de la família del Grial, fa l'elecció conscient i inconscient de guiar a Parzival en la busca per a prendre el seu lloc predestinado com a següent en el linaje. El seu consell s'interpreta en el context de la busca de l'amor i de Deu com una guia per a estar millor preparat per a enfrontar-se al Grial.

El parentesc femení de Sigune és la següent guia que Parzival trobarà. La seua aparició (en tres ocasions en el relat) és essencial i es produïx en cada ocasió en una etapa significativa del seu progrés, en un moment en el que necessita urgentment algun tipo d'orientació. La seua primera contribució és la de proporcionar a Parzival la seua identitat, un detall essencial per a un home que la seua mare no va ser capaç d'impartir. Ho dirigix a la Cort d'Arturo i, en fer-ho, ho dirigix a la busca. En la seua segona trobada, ella ho sunyix per no haver comprés la naturalea de la seua busca i el seu objectiu, espentant-ho finalment a l'expiació necessària per a comprendre plenament la seua deure com a Rei del Grial. En tercer lloc, l'última trobada entre Parzival i Sigune és un reconeiximent silenciós, la seua vida és una oració en sí mateixa que anticipa el mateix estat per a Parzival.

L'última dòna per a Parzival és la seua esposa, Condwiramurs. El seu paper radica en el "amor d'una esposa devota". És interessant perque la seua vitalitat radica en lo que és, més que en la seua orientació específica a Parzival. En el moment en que Parzival deu reconéixer la seua incapacitat per a posseir-la, l'abandona i no retorna. El seu significat simbòlic permet que el seu personage siga una guia sobre la disposició de Parzival. En última instància, tant el Grial com Condwiramurs es combinen per a formar l'objectiu de Parzival. Ella li estimula en la seua busca i, com el propi Grial, és una inspiració i una recompensa. Al final, la seua guia està millor representada pel seu nom en el Grial, aixina com en Parzival.

Edicions i traduccions

Edicions en espanyol:

• Wolfram von Eschenbach, Parzival. Siruela 1999. ISBN 978-84-7844-446-5. Traducció d'Antonio Regales.

Bibliografia

• Bumke, Joachim (2004). Wolfram von Eschenbach (in German). Stuttgart: J.B. Metzler. ISBN 3-476-18036-0.
• Green, D.H. The Art of Recognition in Wolfram's Parzival. Cambridge & New York: Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-24500-1
• Groos, Arthur. Romancing the Grail: Genre, Science, and Quest in Wolfram's Parzival. Ithaca: Cornell University Press, 1995. ISBN 0-8014-3068-2
• Groos, Arthur. "Wolfram von Eschenbach's 'Bow Metaphor' and the Narrative Technique of Parzival." MLN 87.3, 1972. 391-408.
• Hasty, Will, ed. (1999). A Companion to Wolfram's Parzival. Rochester, NY: Camden House. ISBN 1-57113-152-3.
• G. Ronald Murphy, SJ. Gemstone of Paradise: The Holy Grail in Wolfram's Parzival. Oxford University Press, 2006. ISBN 0-19-530639-2
• Springer, Otto. "Wolfram's Parzival" in Arthurian Literature in the Middle Ages, Roger S. Loomis (ed.). Clarendon Press: Oxford University. 1959. ISBN 0-19-811588-1