Pasiphila rectangulata
La Pasiphila rectangulata coneguda en Europa com la arna de la flor del manzano vert grisáceo, també cridada (anglés) arna verda, és una arna pertanyent a la família Geometridae. Es troba en distribució nativa de la regió del Paleártico.
Descripció
[editar | editar còdic]Arna
[editar | editar còdic]És una arna menuda, en una envergadura de 16 a 21 milímetros.[1] Les ales són extraordinàriament variables en el seu color base.
Ales
[editar | editar còdic]Les ales anteriors són grises a verda oliva.[2] A sovint lluïxen en varis tons de gris o gris parduzco. Conten en distintives barres obscures, pero pot ser prou variable, majorment marró obscur en una miqueta de vert. La coloració verda també es desvanix en el temps.[3] Les llínees són negres, la postmediana formant ànguls més aguts que en atres espècies del gènero.
Els #espècimen en tenyides verdosos més fortes es diuen f. subaerata, aquells en coloració casi negra f. nigrosericeata. En els últims anys, hi ha hagut una tendència creixent a arnes melánicas en marques reduïdes. No obstant, una característica típica és la llínea travessera externa fortament angulosa, generalment doblement dentada, en les ales anteriors. La llínea ondulada destaca en color blanquecino, mentres que la regió postdiscal està enfosquida. Les ales posteriors són del mateix color que les anteriors i mostren un cridaner patró d'alt contrast de llínees i taques obscures en el envés.
Oruga
[editar | editar còdic]Les orugas adultes són de color groguenc o verdoso i tenen una franja roja d'intensitat variable en l'esquena de la oruga.
Genoma
[editar | editar còdic]S'ha publicat un ensamblage del genoma d'un individu mascle Pasiphila rectangulata presentant una extensió de 582,5 megabases. La major part de l'ensamblage està estructurat en 32 pseudomoléculas cromosòmiques, inclós el cromosoma sexual Z ensamblado. El genoma mitocondrial també ha segut ensamblado i té 15,74 kilobases de llongitut. L'anotació genètica d'este ensamblage va identificar 17.153 genés codificantes de proteïnas.[4]
Espècies similars
[editar | editar còdic]- L'arna de l'estora verda (Chloroclystis v-nuga) es distinguix per la marca negra intensa en forma de V en les seues ales anteriors.[3] Ademés, en '"C. v-nuga solen predominar els tons verdosos forts.[5]
- L'arna de la prunyonera (Pasiphila chloerata) presenta una llínea travessera externa prou uniforme. En esta espècie solen predominar els elements de color gris clar.
De la mateixa manera que ocorre en moltes espècies d'arnes florals, l'identificació fiable d'estes arnes deu ser per anàlisis morfològic dels genitals per a una classificació inequívoca.
Distribució geogràfica i ocurrència
[editar | editar còdic]L'espècie es troba en casi tota Europa llevat Islàndia, el nort d'Escandinavia, les illes Balears, Sardinia i Malta. Es distribuïx cap a l'est fins a Japó. En la region paleártica s'hi haja des de Portugal fins a les illes Kuriles.[6] En les regions montanyoses, ascendix fins a altituts de 1500 metros d'altitut en els pirineos. Es troba en una varietat d'ambients, principalment en zones en arbres frutales, com horts, plantacions frutales, avingudes frutales i jardins.[2] Ya que estos hàbitats s'ubiquen majoritàriament prop de paisages modificats pel ser humà, també es considera una espècie sinantrópica.
Estil de vida
[editar | editar còdic]Les arnes són crepusculares i nocturnes, a sovint apareixen al voltant de fonts de llum artificial i visiten vàries flors per a alimentar-se. El periodo principal de vol és de juny a agost. Les orugas viuen en les flors de varis arbres frutales i arbustos.[6] Es troben principalment en manzano cultivat, pero també en el manzano selvat, cerezo selvat, amelanchier i el prunyonera, entre uns atres.[2] L'ou hiberna.
Conservació
[editar | editar còdic]En algunes regions, l'arna de la flor del manzano de color vert grisáceo està molt estesa i figura com no amenaçada en la Llesta Roja d'espècies en perill d'extinció .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-12-14). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54202-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Redó, Victor M.; Gaston, Javier; Gimeno, {{{nom3}}} (2013-01-21). [2] (en és), BRILL. ISBN 978-90-04-26101-3.
- ↑ 3,0 3,1 «144 Pasiphila rectangulata (Green Pug)» (en en). British Lepidoptera. Consultat el 2026-07-08.
- ↑ «The genome sequence of the Green Pug moth, Pasiphila rectangulata (Linnaeus, 1758)».Wellcome Open Research.9
- 256.ISSN 2398-502X.doi:10.12688/wellcomeopenres.21224.2.Consultat el 2026-07-08.
- ↑ Manley, Chris (2008-12-10). [3] (en en), A&C Black. ISBN 978-0-7136-8636-4.
- ↑ 6,0 6,1 (2021-11-29) [4] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-30863-3.
- Günter Ebert (Hrsg.): Die Schmetterlinge Baden-Württembergs. 1. Auflage. Band 8. Nachtfalter VI. Spanner (Geometridae) 1. Teil. Eugen Ulmer, Stuttgart 2001, ISBN 3-8001-3497-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pasiphila rectangulata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.