Passiflora maliformis
Passiflora maliformis, comunament cridada granadilla de mona,[1] granadilla d'os, granadilla de pedra, calabacito d'indi, cholupa, juju, ceibey cimarrón o parcha cimarrona.
És comú en les Antilles i en el nort dels Vages, a on prospera entre els 1000 i 2000 m s. n. m. Ha segut introduïda també en les illes del Pacífic: Hawái, Fiji, Samoa, Pitcairn, Cook, Niue, Nueva Caledonia, Tonga.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta trepadora de tallos prims que creix fins a 10 metros. Fulls perennes, ovalades a oblongas, de 6 a 14 cm de llarc. Florés fragants en pétals blancs esguitats de violeta o roig, en corona blanca, púrpura o blava; filaments rullats, estriados de blanc i violeta.
Frut redó o oval, de 3,5 a 5 cm de diàmetro; en un clafoll verdosa fina pero molt dura, vert es torna groga a parda en madurar; polpa anaranjada, groga o grisácea, dolça i subácida, agradablement aromàtica, conté moltes llavors negres. En Jamaica, es trau en cullera del clafoll i se servix en vi i el sucre. El arilo es menja fresc, en begudes o darreries. El suc del arilo filtrat és excelent per a fer begudes fredes.
Es propaga fàcilment per mig de llavors.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Passiflora maliformis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 956. 1753.[2]
- Etimologia
Vore: Passiflora
- Sinonímia
- Passiflora caudata A.H. Gentry
- Passiflora maliformis var. pubescens Planch. & Linden ex Triana & Planch.
- Passiflora ornata Kunth[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Passiflora maliformis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Passiflora maliformis». The Plant List. Consultat el 2 de giner de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Killip, I.P. (1938) The American species of Passifloraceae. Publications of the Field Museum Natural History, Chicago. Botany Séries 19 (1, 2): 1-163.
- Ocampo, J.A., Coppens d’Eeckenbrugge, G., Restrepo, M., Jarvis, A., Salazar, M., and Caetano, C.M. (2007). Diversity of Colombian Passifloraceae: biogeography and an updated list for conservation. Biota Colombiana 8(1): 1-45.
- Ulmer, Torsten and John M. MacDougal. (2004) Passiflora: passion flowers of the world. Timber Press Portland, Oregon.430p.
- Vanderplank, J. (2000) Passion Flowers. 3nd ed. The MIT Press. Cambridge, Massachusetts. 224 pp.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]https://web.archive.org/web/20071021234932/http://www.passionflow.co.uk/art31294.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Passiflora maliformis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.