Patris corde

Patris corde (en espanyol, Cor de pare) és una carta apostólica del papa Francisco, datada el 8 de decembre de 2020, en ocasió del 150 aniversari de la declaració, pel papa Pío IX, de Sant Josep com a Patró de l'Iglésia universal .

Contingut

Continua el papa la carta exponent en breus traços l'informació que proporcionen els evangelios sobre la vida de José: un humil carpintero, desposado en María, home just i cumplidor de la voluntat de Deu, testic del naiximent de Jesús, i de la seua adoració pels pastors i els Macs; va eixercitar el paper que li corresponia com a pare llegal de Jesús.

Destaca el papa que, despuix de María, cap sant ocupa en el Magisteri pontifici tant espai com José: declarat pel beato Pío IX, Patró de l'Iglésia Universal; per Pío XII, Patró dels treballadors, i presentat per Sant Joan Pablo II, Custodie del Redentor. El poble fidel ho invoca com a Patró de la bona mort. Per este motiu al papa Francisco en el 150 aniversari de la seua declaració com a Patró de l'Iglésia, vol compartir algunes reflexions personals sobre ell; un desig que, segons explica, ha creixcut durant els mesos de pandèmia en la que s'ha pogut experimentar cóm

les nostres vides estan teixides i sostingudes per persones comunes —corrientemente oblidades— que no apareixen en portades de diaris i de revistes, ni en les grans passareles de l'últim show pero, sense lloc a dubtes, estan escrivint hui els acontenyiments decisius de la nostra història: meges, enfermers i enfermeres, encarregats de repondre els productes en els supermercats, netejadores, cuidadores, transportistes, forces de seguritat, voluntaris, sacerdots, religioses i tants pero tants uns atres que varen comprendre que ningú se salva solament.

De la Meditació en temps de pandèmia, del papa, 27.03.2020

Despuix d'esta introducció el papa presenta la paternitat de sant José baix distints enfocaments, extraent en cada u conseqüències per a la vida del cristià:

1. Pare amat. Pel paper que José va eixercitar en l'història de la salvació sempre ha segut amat pel poble cristià. El papa es referix a algunes mostres d'eixe amor: la seua invocació tots els dimarts i especialment en març, la devoció i confiança de Santa Teresa de Jesús en la seua intercesión, i la petició d'ajuda per mig de les paraules que arreplega el génesis, Ite ad Ioseph, quan la gent demanava pa al faraó.
2. Pare de tendrea. La tendrea en que José atenia a Jesús, dona ocasió al papa per a referir-se a la tendrea en que Deu mira les nostres debilitats en la seua misericòrdia, especialment en el sacrament de la Reconciliació. La carta senyala que «José nos ensenya que tindre fe en Deu inclou creure que ell pot actuar inclús a través de les nostres pors, les nostres fragilitat, de la nostra debilitat».

1. Pare de l'obediència. José coneix a través de successius somis lo que Deu espera d'ell en cada moment, la seua resposta és pronta i decidida, a pesar de les dificultats que pot supondre la seua obediència; aixina, despuix, «en la vida amagada de Nazaret, baix la guia de José, Jesús va deprendre a fer la voluntat del Pare». El papa Francisco recorda, en paraules de Juan Pablo II, que José coopera en la plenitut dels temps en el gran misteri de la redenció i és verdaderament ministre de la salvació.
2. Pare en l'acolliment. José va acollir a María sense posar condicions prèvies; acull els successos, sense exigir explicacions. «José deixa de costat els seus raonaments per a donar pas a lo que ocorre i per més misteriós que li semble, ho acull, assumix la seua responsabilitat i es reconcilia en la seua pròpia història»: un eixemple de realisme que no supon passivitat sino fortalea.
3. Pare de la valentia creativa. La següent actitut de José que es comenta en la carta es relaciona en l'anterior; l'acolliment de la pròpia història. «Necessitem afegir una atra característica important: la valentia creativa»; és a través de José, de la seua valentia creativa, com Deu va actuar davant el crim d'Herodes; no necessita fer un milacre, perque José «era el verdader milacre en el que va salvar al Chiquet i a la seua mare».
4. Pare treballador. Des de la encíclica Rerum novarum de León XIII s'ha destacat la relació en el treball que caracterisa a José de Nazaret; «D'ell, Jesús va deprendre el valor, la dignitat i l'alegria que significa menjar el pa que és frut del propi treball». Es resalta el treball com una virtut pròpia del pla de salvació de Deu, del com es desprén l'entrega i servici a la societat, sent el treball el sustente de cada dia i José (sent carpintero) un eixemple clar de que el treball dona dignitat.
5. Pare en l'ombra. El papa pren ocasió de L'ombra del pare, el llibre de Jan Dobraczynski, en el que es novela la vida de Sant Josep, que es presenta com l'ombra del Pare celestial en la terra, cuidant a Jesús, des del seu naiximent. Sant Josep es presenta com a model de tota paternitat, una tasca que incumbe a tots puix, «totes les voltes que algú assumix la responsabilitat de la vida d'un atre, en cert sentit eixercix la paternitat» i «la felicitat de José no està en la llògica de l'auto-sacrifici, sino en el dò de sí mateixa. Mai es percep en este home la frustració sino la confiança. El seu silenci persistent no contempla queixes, sino gests concrets de confiança».

Despuix d'eixes consideracions Francisco fa notar que

El papa conclou la carta apostólica proponent la següent oració.

Salve, custodie del Redentor
i espós de la Verge María.
A tu Deu va confiar al seu Fill,
en tu María va depositar la seua confiança,
en tu Crist es va forjar com a home.

Oh, bienaventurado José,
mostra't pare també a nosatres
i guia-nos en el camí de la vida.
Concedix-nos gràcia, misericòrdia i valentia,
i defén-nos de tot mal. Amén.

Any de Sant Josep

Artícul principal → Any de Sant Josep.

La publicació de la carta apostólica ve acompanyada d'un decret en el que es concedix el dò d'indulgències especials del Any de Sant Josep, convocat pel papa en motiu del 150 aniversari de la declaració de sant José com a patró de l'Iglésia universal.