Película de Rollin

Erro al crear miniatura:

Heli líquit en la seua fase superfluida. El decorregut s'esgola sobre la superfície de la copa fins a juntar-se en la part d'avall. En eixa part es forma una gota que caurà. Finalment, gota despuix de gota, la copa es buidarà.

Erro al crear miniatura:

El heli II treparà sobre superfícies sòlides. Despuix d'un temps, els nivells en abdós recipients es nivellaran. La película de Rollin cobrix també tota la superfície interior del contenidor. Si no estiguera sagellat, l'heli escaparia del contenidor.

Una película de Rollin és una capa prima d'unes 100 capes atòmiques (uns 30 nm) de gruixa composta d'heli en la seua fase líquida coneguda com a heli II. Esta capa exhibix un comportament d'esmonyida sobre una superfície sòlida que descolle damunt del nivell del líquit. L'heli II pot escapar de qualsevol superfície que no estiga tancada reptando sobre ella i finalment evaporant-se a través de tubos capilars dels diàmetros dels quals siguen d'entre 10^-7 metros i 10^-8 metros o majors. La película Rollin es diu aixina per un descobriment fet en 1937 per Bernard Vincent Rollin, un físic del Laboratori de Clarendon, Universitat d'Oxford, i Francis Simon.^[1]

Les películes de Rollin tenen que vore en el efecte font, en el qual l'heli superfluit s'escapa del seu contenidor brotant de manera similar a una font. Tenen una conductivitat tèrmica molt alta. Si no fòra per l'evaporament en presència de la calor, les películes de Rollin tindrien un índex de refracció molt baix i serien pràcticament transparents (l'heli I té un índex de refracció d'1,026).

La capacitat que té l'heli de pujar obstàculs alts es coneix com a efecte Onnes, cridat aixina en honor d'Heike Kamerlingh Onnes. L'efecte Onnes és possible gràcies a que la capilaridad de l'heli II venç a la gravetat i a les forces degudes a la viscosidad.

Les ones que es propaguen sobre la superfície d'una película de Rollin estan regides per la mateixa equació que les ones de gravetat presents en aigües superficials. No obstant, a diferència d'estes, la força de restauració en les películes de Rollin no és la gravetat sino la força de Van der Waals. Estes ones es coneixen com a tercer sò.

Referències

↑ Steven W. Van Sciver: Helium Cryogenics. Springer, New York 2012. ISBN 978-1-4419-9979-5. Darin dones Kapitel „Helium as a Quàntum Fluïu“, S. 163–226, hier S. 182.

Este artícul conté una traducció derivada de «Película de Rollin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Steven W. Van Sciver: Helium Cryogenics. Springer, New York 2012. ISBN 978-1-4419-9979-5. Darin dones Kapitel „Helium as a Quàntum Fluïu“, S. 163–226, hier S. 182.

[1]