Penfieldita

Penfieldita

La penfieldita és un mineral, clorur de plom en hidroxilos, que va ser descrit originalment a partir d'eixemplars trobats en les escorias de les fundició antigues de les mines de plom i argent de Laurion, en Grècia, que conseqüentment és la localitat tipo. El nom és un homenage al professor de mineralogia Samuel L. Penfield.

Propietats físiques i químiques

La penfieldita es troba generalment com microcristales, encara que molt ocasionalment poden aparéixer de fins a 3 cm. Tenen hàbit prismàtic allargat, fins a acicular, o be fusiforme, format per bipirámides escalonades. S'altera en l'aigua, deixant un residu insoluble. És soluble en àcit nítric.

Jaciments

La penfieldita s'ha trobat fonamentalment en escorias antigues expostes a l'acció de l'aigua de la mar, com les de Laurion. També s'ha trobat en unes poques localitats en les que s'ha format sense activitat humana prèvia, com la mina Margarita, en la que s'han obtingut els millors eixemplars coneguts, i en la mina Asunción, en Caragols, Antofagasta (Chile). En Espanya s'ha trobat en la mina Ferruginosa, en Veta de Pals, Cartagena (Múrcia). Associada a escorias es coneix en una quinzena de localitats, incloent la localitat tipo. Sol trobar-se associada a atres halogenuros, especialment a boleíta, pseudoboleíta, cotunnita i laurionita. En Espanya apareix en esta forma en les escorias de l'antiga fundició Santa Elisa, en Port de Mazarrón, Mazarrón (Múrcia).