Peniocereus zopilotensis
Peniocereus zopilotensis[1][2][3] és una espècie de planta del gènero Peniocereus, de la família dels cactus, orde Caryophyllales.
Descripció
[editar | editar còdic]Peniocereus zopilotensis creix com un arbust en brots inclinats a trepadores i raïls bulbosas. Els brots nuets medixen fins a 4 metros de llarc i tenen un diàmetro d'1 a 1,5 centímetros. Les areolas negres se senten en les 16 a 20 costelles. Les una o dos espines centrals són de color marró rojós i de 2 a 3 milímetros de llarc. Les huit a dèu espines radials blanques en forma d'agulla es pressionen i medixen entre 1,5 i 3 milímetros de llarc.
Les flors de color tubular a embut, de color blanquecino a crema, apareixen lateralment en els brots i s'òbrin de nit. El seu pericarpelo abultat està llaugerament cobert de llana blanca i té algunes espines en la base. Els fruts escarlates, en forma de pera o oblongos, alcancen una llongitut de fins a 3,5 centímetros i un diàmetro de 2 centímetros.
Distribució
[editar | editar còdic]Peniocereus zopilotensis es distribuïx en l'estat mexicà de Guerrero.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció com Wilcoxia zopilotensis va ser feta en 1969 per botànic mexicà Jorge Meyrán (1918-2022) en la publicació Cactaceas i Suculentes Mexicanes 14: 52, fig. 21-24.[4] El botànic austríac i especialiste en cactus Franz Buxbaum (1900-1979) va colocar l'espècie en el gènero Peniocereus en 1975 en la publicació Kakteen 62: CIIa.[5] Un sinònim és Neoevansia zopilotensis (J.Meyrán) Sánchez-Mej.
- Etimologia
Peniocereus: nom genèric que deriva de les paraules del llatí: penio que significa "coa" i cereus, el gènero de cactus del que va partir.[6]
zopilotensis: el epítet es referix a la distribució en el Canó del Zopilote.[7]
En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com "En Perill Crític (CR)". Catalogada com en perill crític.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Peniocereus zopilotensis» (en en). Enciclopèdia de la vida. Consultat el 5 de març de 2023.
- ↑ «Peniocereus zopilotensis» (en en). GBIF. Consultat el 5 de març de 2023.
- ↑ «Peniocereus zopilotensis» (en en). IPNI. Consultat el 5 de març de 2023.
- ↑ Cactaceas i Suculentes Mexicanes. Band 14, 1969, S. 52.
- ↑ In: H. Krainz: Die Kakteen. Lieferung 62, CIIa, 1976.
- ↑ (2004) [1], Texas Tech University Press, p. 193. ISBN 978-0-89672-531-7.
- ↑ Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Birkhäuser 2004, ISBN 3-540-00489-0, S. 266.
- ↑ Peniocereus zopilotensis en la llista roja de la UICN.
- ↑ Hunt, D., Taylor, N. and Charles, G. (compilers and editors). 2006. The New Cactus Lexicon. dh Books, Milborne Port, UK. ISBN 9780953813445.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Edward F. Anderson: Dones großi Kakteen-Lexikon. Eugen Ulmer KG, Stuttgart 2005, ISBN 3-8001-4573-1, S. 526.
- (2010) , Mèxic: Diari Oficial de la Federació.
- Hernández, H.M. & Gómez-Hinostrosa, C. (2015). Mapping the cacti of Mexico part II. Mammillaria. Succulent Plant Research 9: 1-189. ISBN 978-0-9933113-1-4.
- Villaseñor, J.L. (2016). Checklist of the native vascular plants of Mexico. Revista Mexicana de Biodiversitat 87: 559-902.
- Jiménez-Ramírez, J., M. Martínez-Gordillo, S. Valéncia-Ávalos, R. Cruz-Durán, J.L. Contreras-Jiménez, I. Moreno-Gutiérrez & J. Calónico-Soto. 2003. Estudi florísitco del municipi Eduardo Neri, Guerrero. Anals de l'Institut de Biologia. Série Botànica 74: 79-142.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Peniocereus zopilotensis» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peniocereus zopilotensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.