Pentaclethra macroloba
Pentaclethra macroloba (conegut comunament com dormilón, capitancillo, gavilà, quebracho o pracaxi)[1][2][3] és un arbre del gènero Pentaclethra, natiu de les àrees tropicals humides del nort del Neotrópico.
Descripció
[editar | editar còdic]Pentaclethra macroloba és un arbre de dosel que conseguix altures de 30 a 35 metros i un diàmetro de tronc de 130 centímetros. Els fulls són doblement compostes, ubicades com una espiral en les branques. Les làmines del full, que poden ser de fins a 30 centímetros de llarc, consta de 15 a 20 folíols pareados de 2 a 10 centímetros de llongitut.[4]
Les flors són menudes, en pétals morats (de 4 a 5 milímetros de llarc) adoptant tons verdosos cap a les seues puntes . Les #inflorescència s'agrupen en arracades; a pesar de produir aproximadament 200 flors per inflorescència, cada una produïx només uns pocs fruts.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie es troba des de Nicaragua a la conca de l'Amazones i existix en tres poblacions distintes. Una es troba entre l'Amazones, a través de Veneçola i les Guayanas, fins a Trinitat i Tobago. La segona població ocorre en la província panamenya de Darién i Colòmbia occidental. La tercera es troba en Panamà occidental, l'alvertent atlàntic de Costa Rica i Nicaragua. Creix en boscs de terres baixes des del nivell de mar als 600 m s. n. m., i és especialment abundant en àrees més humides.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]Les llavors es dispersen mecánicamente quan les baïnes madures es dividixen. Les llavors sumergides desenrollen bosses d'aire que els permeten flota, lo que s'ha interpretat com a evidència de que l'espècie té adaptacions per a la dispersió per aigua (hidrocoria).[5][6]
Com a moltes leguminosas, P. macroloba és un fijador de nitrogen que forma una relació simbiòtica en Rhizobium, el qual creix en nòduls radiculares especialisats. Encara que este tipo de nòduls és típicament trobat en raïls enterrades, els eixemplars de P. macroloba que creixen en àrees pantanosas produïxen nòduls en raïls aérees.[7]
Usos
[editar | editar còdic]Fusta
[editar | editar còdic]La albura de l'arbre és blanquecina, secant a rosa, mentres el duramen és rojós marró. La fusta té una densitat relativa de 0.51–0.61 i és utilisada per a la fabricació de mobiliari i construcció en general.[4]
Oli
[editar | editar còdic]L'oli de les llavors de P. macroloba (conegut comercialment com a oli de pracaxi),[2] és ric en àcits oleico, linoleico, i behénico, i s'utilisa medicinalmente per poblacions aborigen de l'Amazones.[8][9] S'usa com a substitut per a acondicionadors de cabell sintètics en l'indústria cosmètica verda.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pentaclethra macroloba». ecosdelbosque.com. Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Pracaxi Oil: A Powerhouse Superfruit to Restore & Heal Your Skin». Teadora. Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ «Dormilón, capitancillo (Pentaclethra macroloba)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Flores, I. M. (2002). "Pentaclethra macroloba" (PDF). In J. A. Vozzo (ed.). Tropical Tree Seed Manual. Agricultural Handbook. 721. Washington, DC: USDA Forest Service. pp. 601–604.
- ↑ (2000).«Dispersal of Amazonian Trees: Hydrochory in Pentaclethra macroloba».Biotropica.32(3)
- 548–552.doi:10.1111/j.1744-7429.2000.tb00501.x.
- ↑ (2001).«Seed flotation and postflooding germination in tropical terra ferm and seasonally flooded forest species».Functional Ecology.15(6)
- 763–771.doi:10.1046/j.0269-8463.2001.00586.x.
- ↑ (1989).«Aerial Root Nodules in the Tropical Legume, Pentaclethra macroloba».Oecologia.80(1)
- 27–31.doi:10.1007/bf00789927.
- ↑ (2014).«Case Séries: The Effectiveness of Fatty Acids from Pracaxi Oil in a Topical Silicone Base for Scar and Wound Therapy».Dermatology and Therapy.4(2)
- 259–269.doi:10.1007/s13555-014-0065-i.
- ↑ (2014).«Characterization of Pentaclethra macroloba oil: Thermal stability, gas chromatography and Rancimat».Journal of Thermal Analysis and Calorimetry.115(3)
- 2269–2275.doi:10.1007/s10973-012-2896-z.
- ↑ Beerling, Judi (2013). «Green Formulations and Ingredients», Amarjit Sahota (ed.). , John Wiley & Sons, pp. 197–216. ISBN 9781119945543.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pentaclethra macroloba» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pentaclethra macroloba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.