Peròxit de dicumilo

El peròxit de dicumilo (DCP, de les seues sigles en anglés) és un peròxit orgànic que s'ampra sobretot com iniciador en polimerisació per radicals lliures per la seua facilitat (com atres peròxit orgànics també usats) de descompondre's per mig de l'acció de la calor formant radicals lliures que reaccionen en els monòmers que formaran part del polímero en qüestió. És una forta font de radicals lliures, que no solament s'utilisa com un iniciador de la polimerisació, sino també com catalisador i agent de vulcanización. El DCP es descompon ràpidament, causant perill d'incendi i explosió, en calfar-ho intensament i baix l'influència de la llum. Reacciona violentament en substàncies incompatibles (àcit, bases, agents reductors, i metals pesats) o fonts d'ignició . Es recomana almagasenar en un lloc sec i refrigerat.

Usos

Síntesis d'polímero

Com ya s'ha comentat, és un aditiu amprat en la química dels plàstics en ser amprat com iniciador en la síntesis de certs polímero.

Descomposició tèrmica del peròxit de dicumilo

També s'ampra com a agent d'entrecreuat en polímero elastòmers per la seua eficiència d'entrecreuat en SBR, cis-polibutadieno, copolímer de acrilonitrilo-butadieno, caucho de policloropreno, entre uns atres.

Síntesis orgànica

Treballs recents sobre funcionalización de alcanos, usant peròxit tals com a peròxit de dicumilo, han obert una química nova, en certa mida, permetent per eixemple l'introducció d'un grup fenilamino en un reactiu tan poc usual com el ciclooctano. El ciclooctano en ser un alcano, no participa en casi cap reacció, llevat les propis d'atres hidrocarburs saturats: combustió i halogenación per radicals lliures.

Aminación de ciclooctano en nitrobenceno.