Anar al contingut

Copolímer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un copolímer és una macromolécula composta per dos o més monòmers o unitats repetitives distintes, que es poden unir de diferents formes per mig d'enllaços químics.

Els monòmers poden distribuir-se de forma aleatòria o periòdica. Si s'alternen llargues seqüències d'un i un atre monòmer, es denomina copolímer en bloc.[1] Si el canvi de composició es produïx en les ramificacions, es tracta d'un copolímer ramificado.[2] L'importància dels copolímers residix especialment en la varietat d'utilitats que el ser humà li pot donar a estos composts. Aixina, com en l'indústria de l'òptica i contactología, ademés estan presents en molts dels aliments o matèries primeres que consumim, pero també en els textils (inclús podent-se convertir en polímero sintètics a partir de la transformació d'uns atres), en l'electricitat, en materials utilisats per a la construcció com el caucho, en el plàstic i atres materials quotidians com el poliestireno, el polietileno, en productes químics com el clor, en la silicona, etc.

Els copolímers industrials més coneguts són: el plàstic acrilonitrilo-butadieno-estireno (ABS), el caucho estireno-butadieno (SBR), el caucho de nitril, estireno acrilonitrilo, estireno-isopreno-estireno (SIS) i etileno-acetat de vinil (més conegut com a goma Eva).

Els polipèptits de les proteïnas o dels àcits nucleícos són els copolímers aleatoris més comuns. Un eixemple de distribució periòdica és el del peptidoglucano.

Classificació

[editar | editar còdic]
Diferents copolímers
copolímer aleatori o "estadístic"
copolímer aleatori o "estadístic"
copolímer alternat
copolímer alternat
Erro al crear miniatura:
copolímer en bloc
copolímer ramificado
copolímer ramificado

Els copolímers es poden dividir en cinc classes, com ho ilustra un copolímer binario compost per dos comonómeros diferents A i B:

  1. Copolímers estadístics, en els que la distribució dels dos monòmers en la cadena seguix una distribució estadística. Si la proporció dels monòmers en una secció correspon a la proporció molar, es parla d'una distribució aleatòria (copolímer aleatori) (-AABABBBABAABBBABBABAB-).[3]
  1. Copolímers de gradient, que són bàsicament similars als copolímers estadístics, pero en els que la proporció d'un monòmer aumenta en el curs de la cadena i l'atre disminuïx (-AAAAAABAABBAABABBBAABBBBBB-).[4]
  2. Copolímers alternats, en els que s'alternen els dos monòmers (-ABABABABABABABABABAB-).[3]
  3. Copolímers en bloc o de segment, que consistixen en seqüències o blocs més llarcs de cada monòmer (-AAAAAAAAABBBBBBBBBBBB-).[3] Depenent del número de blocs, també es parla de copolímer dibloque, copolímer tribloque, etc. El número de monòmers per bloc sol ser d'entorn a un màxim de dèu unitats.[5]
  4. Copolímers d'esgall o ramificados, en els que s'empelten blocs d'un monòmer en la columna vertebral d'un atre monòmer.[5][3]

Els copolímers que consten de tres monòmers diferents es denominen terpolímeros (-ABCABCABCABCABCABC-). Este grup de copolímers també es pot dividir en les classes enumerades anteriorment.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 123.Consultat el 21 d'abril de 2014.
  2. (1996).Pure Appl. Chem..68(12)
    2287–2311.doi:10.1351/pac199668122287.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Joachim Buddrus: Grundlagen der Organischen Chemie, Walter de Gruyter Verlag, Berlin, 4. Auflage, 2011, S. 899, ISBN 978-3-11-024894-4.
  4. J. M. G. Cowie, Valeria Arrigh, Polymers: Chemistry and Physics of Modern Materials, CRC Press, Boca Raton, 2007, S. 148. Google Books
  5. 5,0 5,1 M. D. Lechner, K. Gehrke und E. H. Nordmeier: Makromolekulare Chemie, 5. Auflage, Springer-Verlag, 2014, S. 133, ISBN 978-3-6424-1769-6.