Perfect forward secrecy
El terme secret perfecte cap a avant[1] (en anglés perfect forward secrecy, PFS) és la propietat dels sistemes criptográficos que garantisa que el descobriment de les claus utilisades actualment no compromet la seguritat de les claus usades en anterioritat (no les revela). Per tant la seguritat de lo que es va fer usant claus antigues persistix. Quan un sistema té secret perfecte cap a avant es diu que el sistema és segur cap a avant.
Poc a poc nos estem conscienciant de que l'entorn en el que nos movem no és segur. Per eixemple, les comunicacions en llínea poden ser observades en el seu camí cap al destí, les senyes que residixen en els nostres equips són vulnerables a múltiples tipos d'atacs. Açò nos du a que intentem acotar l'impacte que pot tindre un atac a la seguritat de les claus. Perseguim que la vulneració de les claus en el present no afecte a la seguritat de lo que vàrem fer en el passat en eixes claus.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]Forward secrecy s'usa normalment com a sinònim de perfect forward secrecy.[2] No obstant hi ha hagut controvèrsia sobre això. A lo manco en una referència[3] es distinguix entre perfect forward secrecy i forward secrecy. Al concepte de perfect forward secrecy li afig la propietat adicional de que la seguritat de la clau no serà compromesa inclús si s'han compromés claus derivades a partir del mateix 'material clau' en una eixecució següent.
Objectiu
[editar | editar còdic]Molts criptosistemas confien la seua seguritat a la possessió d'un secret al que normalment se li crida clau secreta. En l'aplicació pràctica d'estos criptosistemas al món real nos du freqüentment a entorns en els que no hi ha seguritat absoluta i per tant la clau secreta es veu exposta atacs que poden comprometre el seu secret. En estos entorns és molt important llimitar el dany causat per la possible exposició de claus secretes. Per això en estos sistemes les claus secretes es va actualisant de forma regular. En estos sistemes l'actualisació de la clau secreta té que ser de tal forma que l'exposició d'una clau secreta corresponent a un periodo de temps donat no permeta a un adversari 'trencar' l'esquema per a periodos de temps anteriors. Açò és lo que es modeliza en el concepte de forward secrecy. Resumint, l'objectiu dels sistemes que complixen esta propietat és que si una clau és compromesa, en cap cas es compromet la seguritat de les senyes protegides en claus anteriors (claus vàlides en periodos anteriors de temps).[4]
No cal confondre els sistemes en seguritat cap a avant en els sistemes de clau aïllada que busquen minimisar el dany causat per un atac actualisant la clau cada cert temps. Pero per a actualisar la clau interactuen en un dispositiu físicament protegit, el qual manté una clau secreta mestra que es manté fixa en tots els periodos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «a-avant.html Criptografia i Seguritat: Secret (casi) Perfecte Cap a Avant». Criptografia i Seguritat. Consultat el 26 de juny de 2018.
- ↑ IEEE 1363-2000: IEEE Standard Specifications For Public Key Cryptography [1] archivat en Wayback Machine.. Institute of Electrical and Electronics Engineers, 2000.
- ↑ Telecom Glossary 2000, T1 523-2001, Alliance for Telecommunications Industry Solutions (ATIS) Committee T1A1. http://www.atis.org/tg2k/_perfect_forward_secrecy.html [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Ran Canetti et al. "A Forward-Secure Public-Key Encryption Scheme"
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perfect forward secrecy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.