Anar al contingut

Perfilat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Perfilat

El perfilat és un procés de fabricació per deformació plàstica que s'aplica a chapa metàlica. S'ampra per a obtindre, a partir d'una chapa inicial plana, productes la secció travessera dels quals és constant a lo llarc de tota la llongitut dels mateixos. El perfilat és un procés continu i per la seua alta productivitat està especialment indicat per a séries de productes elevades.

Representació esquemàtica del perfilat de chapa.

Definició

[editar | editar còdic]

El perfilat és un procés de conformat per deformació plàstica. En perfilat el conformat consistix en una operació de plegat que es realisa de forma gradual en successives estacions, en cada una de les quals té lloc una passada, operació o etapa de dit conformat. D'esta manera, la secció travessera de la chapa es va aproximant etapa a etapa a la del perfil a obtindre. El diagrama que conté les seccions travesseres corresponents a totes les estacions d'un determinat procés de perfilat es denomina flor i és un dels punts clau a l'hora de dissenyar-ho.[1]

Flor de perfilat per a l'obtenció d'un perfil en C.

Les ferramentes de perfilat són diferents rodells dividits entre les estacions que componen el procés. En cada una d'elles, el contorn dels mateixos reproduïx la secció que la chapa deu adoptar al final d'eixa etapa. Ademés, el gir dels rodells es troba accionado, per lo que per mig de rozamiento o fricció fan alvançar a la chapa d'estació en estació. Per a facilitar la fabricació de les ferramentes i el seu montage en les estacions, els rodells de cada etapa estan distribuïts en diferents eixos. En el cas més habitual existixen dos eixos horisontals (eixos superior i inferior), pero en ocasions s'afigen eixos verticals (eixos laterals) o inclús eixos en atres direccions (eixos accessoris) per a facilitar el conformat.

El perfilat té lloc a temperatura ambiente i sense modificació teòrica de la gruixa inicial de la chapa, lo que ho diferencia del procés de laminación.

Materials i geometria

[editar | editar còdic]

Pràcticament tots els metals que es poden conformar plásticamente són susceptibles de ser perfilats.[2] No obstant, el material més habitual és l'acer, ya que d'entre els més comuns en l'indústria és aquell per al qual el perfilat presenta les majors ventages. Sobre els acers inoxidables, encara que necessiten forces i potències més altes, tots poden ser utilisats llevat alguns martensíticos. Finalment, les aleacions d'alumini també són habituals, pero la penetració en el seu sector és inferior perque el perfilat deu competir en un atre procés d'alta productivitat com és l'extrusió.

Una ventaja important del perfilat és que pot processar chapa en recobriment previs, tant metàlics com el galvanizado com no metàlics com les pintures.

Sobre la geometria, per mig de perfilat és possible fabricar seccions travesseres d'una gran complexitat, sempre i quan no varien en la llongitut del producte. Pot tractar-se tant de perfils oberts com de perfils tancats, sent habitual per a estos últims l'existència d'estacions de soldadura en la pròpia màquina perfiladora. Est és el cas de la fabricació de tubos per mig de perfilat.

Per un atre costat, la llongitut dels productes perfilats no depén del propi procés i està llimitada solament per la llongitut disponible en planta. Finalment, les gruixa típiques de chapa es troben entre 0,1 i 4 milímetros, encara que en ocasions es pot excedir este valor.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2010).Deformació Metàlica.
  2. Halmos, George T. (2005). Roll Forming Handbook, Boca Rata, Florida: CRC Press. ISBN 0824795636.