Peripeteia
La peripeteia (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-grc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) o peripècia és l'acontenyiment d'una trama que supon un punt d'inflexió, un gir en la sòrt dels personages. Este terme especialment s'aplica a les obres dramàtiques. Dita història es presenta com una adversa i repentina que succeïx accidentalment i sense previ avís, la qual cosa provoca un canvi en la situació actual que es viu en lo relatat.Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En les tragèdies supon el punt en el que la trama pren el caire pròpiament tràgic, és dir, el punt d'inflexió en el que la sòrt de l'héroe protagoniste es trunca i comencen les desgràcies que li duran inevitablement a un final desgraciat.
Segons Aristóteles
[editar | editar còdic]En el seu Poètica,[1] definix la peripècia com «un canvi pel qual l'acció gira cap al seu opost, subjecte sempre a la nostra regla de provabilitat o necessitat». Segons Aristóteles, la peripècia, junt en el descobriment, és la més efectiva quan es tracta de drama, particularment tragèdia: «la millor forma de Descobriment és aquella que vares agarrar a Peripeteia, com la que conduïx al Descobriment a Edipo (...)».
La peripeteia inclou canvis en el personage, ademés de canvis externs. Per eixemple, si un personage pobre i obscur s'ha tornat ric i famós, ha sofrit una peripeteia, inclús si el seu personage seguix sent el mateix.
La peripeteia o peripècia es distinguix de la anagnorisis o agnición, quan un personage descobrix una informació que prèviament ignorava. Esta distinció prové de la Poètica d'Aristóteles, que va considerar que la anagnorisis, que du a la peripeteia, un aspecte superior de la tragèdia. Dos d'estes obres són Edipo Rei, a on l'informació proporcionada pel oràcul de Delfos (que Edipo va matar al seu pare i es va casar en la seua mare) va provocar la mort de la seua mare, Yocasta i la seua pròpia ceguera i exili, i Ifigenia entre els tauros, a on Ifigenia es dona conte de que els estranys que ella deu sacrificar són el seu germà i el seu amic, lo que va resultar que els tres escaparen de Tauris. Va considerar estes trames complexes i superiors a les simples sense anagnórisis ni peripeteia, com quan Medea decidix matar als seus fills sabent que ho són i aixina i tot ho fa. Aristóteles va identificar a Edipo Rei com la principal obra per a ejemplificar la peripècia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carlos Pujol Leiva. «ucm. es/index. php/CDMU/article/download/CDMU1010110315A/20755 315 La vigència dels conceptes de la Poètica d'Aristóteles en el relat cinematogràfic: peripècia i anagnórisis». Consultat el 28 d'abril de 2020.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peripeteia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.