Anar al contingut

Permutació de Stirling

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En combinatòria, una permutació de Stirling d'orde k és una permutació del multiconjunto 1, 1, 2, 2, ..., k, k (en dos còpies de cada valor d'1 a k) en la propietat afegida de que, per cada valor i que apareix en la permutació, els valors entre les dos còpies de i són majors que i. Per eixemple, les 15 permutació de Stirling d'orde tres són

1,1,2,2,3,3;   1,2,2,1,3,3;   2,2,1,1,3,3;
1,1,2,3,3,2;   1,2,2,3,3,1;   2,2,1,3,3,1;
1,1,3,3,2,2;   1,2,3,3,2,1;   2,2,3,3,1,1;
1,3,3,1,2,2;   1,3,3,2,2,1;   2,3,3,2,1,1;
3,3,1,1,2,2;   3,3,1,2,2,1;   3,3,2,2,1,1.

El número de permutació de Stirling d'orde k està donat pel doble factorial (2k − 1)!!. Les permutació de Stirling varen ser introduïdes per Gessel y Stanley (1978) per a demostrar que certs números (els números de les permutació de Stirling en un número fix de descendents) són no-negatius. Varen elegir el nom a causa d'una conexió a certs polinomis definits pels números de Stirling, que es varen cridar aixina despuix de el XVII en honor al matemàtic escocés James Stirling.[1]

Archiu:Stirling permutation Euler tour.svg
Construcció d'una permutació de Stirling a partir d'una torre de Euler d'un arbre pla en les seues arestes ordenades per orde de construcció.

Les permutació de Stirling poden usar-se per a descriure les seqüències per les quals és possible construir un arbre pla arraïlat en k brodes afegint fulls una per una a l'arbre. Si les vores estan numerades per l'orde en que varen ser insertats, llavors la seqüència de números en una torre de Euler de l'arbre (formada en doblar les vores de l'arbre i travessar als descendents de cada nodo d'esquerra a dreta) és una permutació de Stirling. Pel contrari, cada permutació de Stirling descriu una seqüència de construcció d'arbre, en la qual la següent vora més propenc a la raïl d'una vora ordenada i és aquell el parell del qual de valors rodeja més estretament al parell de valors i en la permutació.

Les permutació de Stirling s'han generalisat a les permutació d'un multiconjunto en més de dos còpies de cada valor. Els investigadors també han estudiat el número de permutació de Stirling que eviten certs patrons.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1978).«Stirling polynomials».Journal of Combinatorial Theory.24(1)
    24–33.doi:10.1016/0097-3165(78)90042-0..
  2. (2012).«Enumeration formulæ for pattern restricted Stirling permutations».Discrete Mathematics.312(21)
    3179–3194.doi:10.1016/j.disc.2012.07.011..


Referències

[editar | editar còdic]