Anar al contingut

Números de Stirling

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, els números de Stirling resolen alguns problemes de l'àrea de combinatòria. El seu nom es deu a James Stirling, qui els va popularisar en el XVIII. Existixen dos diferents conjunts de números en este nom: números de Stirling de primera espècie i números de Stirling de segona espècie. Varen ser descoberts novament per Masanobu Saka en 1782, qui els va otorgar la seua rellevància en combinatòria en el seu llibre Sanpo-Gakkai (La mar de l'aprenentage matemàtic).[1][2]

Notació

[editar | editar còdic]

Existixen diverses formes de denotar els números de Stirling. Els números de Stirling de primera espècie s'escriuen en una s chicoteta i els de segona espècie en una S gran (Abramowitz and Stegun usa una mayúscula o una S gòtica). Les notacions més comunes són:

  • Els números de Stirling de primera espècie ordinaris (signados) es denoten com:
  • Els números de Stirling de primera espècie no signados es denoten com:

Els números de Stirling de segona espècie es denoten com:

La notació usant claus i corchetes, en analogia als coeficients binomiales, va ser introduïda en 1935 per Jovan Karamata i promocionada per Donald Knuth; referida a voltes com la notació de Karamata.

Números de Stirling de primera espècie

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Números de Stirling de primera espècie.

Els números de Stirling de primera espècie són els coeficients s(n,k) de l'expansió:

a on (x)n (símbol de Pochhammer) denota el factorial descendent,

Note's que (x)0 = 1 perque és un producte buit. En combinatòria també s'usa la notació xn_ per al factorial descedente, i xn per al factorial ascendent.[3]

Els números de Stirling de primera espècie no signados:

(en una "s" minúscula), conta el número de permutació de n elements en k cicles disjuntos. La següent taula mostra alguns pocs números de Stirling de primera espècie:

a on

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mansour y Schork, 2015, p. 4.
  2. Costa, J. A. (2019). Roma, ram, amor: l'art de la combinatoria. Colecció Grans Idees de les Matemàtiques. 144 pp. Eslovènia: Emse Edapp/Prisanoticias Coleccions. ISBN 978-84-17506-93-3
  3. Aigner, Martin (2007). «Section 1.2 - Subsets and Binomial Coefficients», A Course In Enumeration, Springer, pp. 561. ISBN 3-540-39032-4.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
343–351.doi:10.1016/0097-3165(95)90010-1.


Referències

[editar | editar còdic]