Anar al contingut

Donald Knuth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Donald Knuth


Donald Ervin Knuth (Milwaukee, Wisconsin; 10 de giner de 1938) és un reconegut expert en ciències de la computació nortamericana i matemàtic, famós per la seua fructífera investigació dins del anàlisis d'algoritmes i compiladorés.[1]

És Professor Emèrit de l'Universitat de Stanford.[2]

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Knuth va nàixer en Milwaukee, Wisconsin, fill de Ervin Henry Knuth i Louise Marie Bohning.[3] Descriu la seua herència com a «alemana luterana del Mig Oest».[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  El seu pare tenia una chicoteta imprenta i ensenyava contabilitat.[5] Donald, estudiant del Milwaukee Lutheran High School, va pensar en formes ingenioses de resoldre problemes. Per eixemple, en octau grau, va participar en un concurs per a trobar el número de paraules que les lletres en «Ziegler's Giant Bar» («Barra Jaganta de Ziegler») podien ser reordenadas; els juges havien identificat 2500 paraules d'este tipo. En el temps guanyat fòra de l'escola per un fingit dolor d'estòmec, i treballant el problema en sentit contrari, Knuth va utilisar un diccionari no abreviat i va determinar si cada entrada del diccionari podia formar-se utilisant les lletres de la frase. Usant este algoritme, va identificar més de 4500 paraules, guanyant el concurs.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Com a premis, el colege va rebre un nou televisor i suficients chocolatinas per a que tots els seus companyers li les menjaren.[6]

Educació

[editar | editar còdic]

Knuth va rebre una beca en física en la Case Institute of Technology (ara partix de la Case Western Reserve University) en Cleveland, Ohio, matriculant-se en 1956.[7] També es va unir al capítul Beta Nu de la fraternitat Theta Chi. Mentres estudiava física en Case, Knuth va conéixer l'IBM 650, un primer ordenador comercial. Despuix de llegir el manual de l'ordenador, Knuth va decidir reescriure el còdic ensamblador i compilador de la màquina utilisada en la seua escola, perque creïa que podia fer-ho millor.[8]


En 1958, Knuth va crear un programa per a ajudar a l'equip de bàsquet del seu colege a guanyar els seus partits.[9] Va assignar «valors» als jugadors per a calibrar la seua provabilitat d'obtindre punts, un enfocament nou del que posteriorment varen informar Newsweek i CBS Evening News.[8]

Knuth va ser un dels editors fundadors de la revista Engineering and Science Review de l'Institut Case, que va guanyar un premi nacional com a millor revista tècnica en 1959.[10][11] Després va canviar la física per les matemàtiques, i va rebre dos títuls de Case en 1960:[7] la seua llicenciatura en ciències, i simultàneament un màster en ciències per un premi especial de la facultat, que va considerar el seu treball excepcionalment destacat.[12][8]

En 1963, en el matemàtic Marshall Hall com a assessor,[13] es va doctorar en matemàtiques en el Califòrnia Institute of Technology.[14]

Carrera professional

[editar | editar còdic]

Despuix de rebre el seu doctorat, Knuth es va unir a la facultat de Caltech com a professor assistent.[15]

Va acceptar l'encàrrec d'escriure un llibre sobre llenguage de programació informàtic compilador. Mentres treballava en este proyecte, Knuth va decidir que no podia tractar adequadament el tema sense desenrollar primer una teoria fonamental de la programació d'ordenadors, que es va convertir en L'art de la programació d'ordenadors. Originalment va planejar publicar-ho com un sol llibre. A mida que Knuth desenrollava el seu esquema per al llibre, va aplegar a la conclusió de que necessitava sis volums, i després sèt, per a cobrir completament el tema. Va publicar el primer volum en 1968.[16]


Just abans de publicar el primer volum de The Art of Computer Programming, Knuth va deixar Caltech per a acceptar una ocupació en el Divisió d'Investigació de Comunicacions de l'Institut d'Anàlisis de Defensa, situat llavors en el campus de la Princeton University, que realisava investigacions matemàtiques en criptografia per a recolzar a la National Security Agency.

En 1967, Knuth va assistir a una conferència de la Societat de Matemàtica Industrial i Aplicada i algú li va preguntar a qué es dedicava. En aquella época, l'informàtica es dividia en anàlisis numèric, inteligència artificial i llenguages de programació. Basant-se en el seu estudi i en el llibre The Art of Computer Programming, Knuth va decidir que la pròxima volta que algú li preguntara diria: «Anàlisis d'algoritmes».[17]

Knuth va deixar llavors el seu lloc per a unir-se a la facultat de l'Universitat de Stanford en 1969,[18] a on ara és professor emèrit de Ciències de la Computació Fletcher Jones.[19][20]

Està casat en Jill Carter Knuth. Tenen dos fills.

Ha segut guardonat en el Premie Fundació BBVA Fronteres del Coneiximent 2010 en la categoria de Tecnologies de l'informació i la comunicació.[21]

Obres principals

[editar | editar còdic]

Se li coneix principalment per ser l'autor de l'obra The Art of Computer Programming (L'art de programar computadores), una de les més respectades referències en el camp de les ciències de la computació. Va assentar les bases i va donar nom al anàlisis d'algoritmes, i ha realisat numerosos aportes a vàries branques teòriques de l'informàtica. És el creador de TIX, del sistema de disseny de tipos METAFONT i de l'estil de programació conegut com programació lliterària (Literate programming).[22] Knuth és conegut com el «pare del anàlisis d'algoritmes».


Knuth és un programador conegut pel seu humor geek: oferix una recompensa de 2.56 dólarés a qui trobe errors conceptuals o tipogràfics en els seus llibres (la raó darrere de l'estranya sifra és que «256 centaus són 1 dólar hexadecimal»), i per un atre costat oferia 3.16 per errors en 3:16 Bible Texts Illuminated. Va enumerar les distintes versions de TIX de manera que s'aproximaren al número π (3, 3.1, 3.14, etc.), de la mateixa manera que els números de versió de MetaFont es van aproximant a i. La seua cita més célebre, en enviar-li els seus comentaris a un colega autor d'un algoritme, és: «Conte en els errors en el còdic anterior; només he demostrat que és correcte, no ho he provat».

Knuth és l'autor de 3:16 Bible Texts Illuminated (1991, ISBN 0-89579-252-4), llibre en el que intenta examinar la Bíblia per un procés de «mostreig estratificado aleatori», és dir, un anàlisis del capítul 3, versícul 16 de cada llibre. Cada versícul s'acompanya d'un renderizado en art caligràfic, realisat per un grup de calígrafos capitaneado per Hermann Zapf.



Edicions en espanyol

[editar | editar còdic]

Atres obres

[editar | editar còdic]

Knuth és també l'autor de Números surrealistes,[23] una novela matemàtica sobre la construcció de John Conway de la teoria de conjunts d'un sistema alternatiu de números. En lloc de llimitar-se a explicar el tema, el llibre pretén mostrar el desenroll de les matemàtiques. Knuth volia que el llibre preparara als estudiants per a realisar una investigació original i creativa.


En 1995, Knuth va escriure el pròlec del llibre A=B de Marko Petkovšek, Herbert Wilf i Doron Zeilberger.[24] Knuth també és un colaborador ocasional de rompecabezas llingüístics en Word Ways: The Journal of Recreational Linguistics.[25]

Knuth també ha profundisat en la matemàtica recreativa. Va contribuir en artículs al Journal of Recreational Mathematics a partir de la década de 1960, i va ser reconegut com un dels principals colaboradors en el llibre de Joseph Madachy Mathematics on Vacation.[26]

Knuth també ha aparegut en una série de Numberphile[27] i vídeos de Computerphile en YouTube a on ha tractat temes des de l'escritura de Números Surreales[28] a per qué no utilisa el correu electrònic.[29]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ FAQ
  2. ↑ «Curriculum vitae».Stanford University.Consultat el 13 de decembre de 2014..
  3. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Història oral de Donald Knuth». Computer History Museum.
  5. ↑ Molly Knight Raskin (2013). google.com/books?aneu=Pi79AgAAQBAJ&pg=PA61 No Better Clave: The Brief, Remarkable Life of Danny Lewin--the Genius who Transformed the Internet, Dona Cape Press, Incorporated, pp. 61-62. ISBN 978-0-306-82166-0.
  6. ↑ (1998) Out of their minds: the lives and discoveries of 15 great computer scientists, Springer, p. 90. ISBN 978-0-387-98269-4.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Donald I. Knuth» (en anglés). Encyclopedia.com.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Koshy, Thomas (2004). com/books?aneu=90KApidK5NwC&pg=PA244 Matemàtiques discretes en aplicacions (en anglés), Academic Press, p. 244. ISBN 978-0-12-421180-3.
  9. ↑ Lyons, Keith. Donald Knuth, el bàsquet i els ordenadors en el deport (en anglés).
  10. ↑ «Beta Nu of Theta Chi, History of Beta Nu Chapter» (en anglés). CWRU.
  11. ↑ «Beta Nu, Theta Chi» (en anglés). Theta Chi.
  12. ↑ «Premie A.M. Turing; Donald ("Don") Erwin Knuth» (en anglés) (1974).
  13. ↑ Plantilla:MathGenealogy
  14. ↑ Knuth, Donald Ervin (1963). «Semicampos finitos i plans proyectivos». Caltech.
  15. ↑ Knuth, Donald Ervin. «Curriculum vitae» (en anglés). Stanford University.
  16. ↑ Knuth, Donald Ervin. «L'art de la programació informàtica (TAOCP)».
  17. ↑ D'Agostino, Susan. «L'informàtic que no pot deixar de contar històries». Quanta Magazine. Consultat el 19 d'abril de 2020.
  18. ↑ «Department Timeline Ciències de la Computació de Stanford» (en anglés).
  19. ↑ Knuth, Donald Ervin. «Pàgina d'inici» (en anglés). Stanford University.
  20. ↑ «Donald Knuth» (en anglés). Profiles. Stanford University.
  21. ↑ «Premis Fronteres del Coneiximent III edició (2010) tecnologies de l'informació i la comunicació». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2017. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
  22. ↑ «The Art of Computer Programming».Stanford University.Consultat el 13 de decembre de 2014..
  23. ↑ Knuth, Donald Ervin. «Surreal numbers» (en anglés). Home page.
  24. ↑ Zeilberg. «DEK» (en anglés). Rutgers.
  25. ↑ «JournalID=22720 The Linguist List -- Journal Page (Llista de llingüistes -- Pàgina de la revista)» (en anglés).
  26. ↑ Madachy, Joseph S., Mathematics on Vacation, Thomas Nelson & Sons Ltd. 1966 (anglés)
  27. ↑ «Videos about Numbers and Stuff (Vídeos sobre números i coses)». Numberphile.
  28. ↑ Numberphile. Surreal Numbers (writing the first book) (Números Surreales (escrivint el primer llibre)) - Numberphile.
  29. ↑ youtube.com/watch?v=QS8qwMna8_o «Why Don Knuth Doesn't Use Email - Computerphile».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Charles Bachman 		Premi Turing
1974 		Successor:
Allen Newell, Herbert Simon


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Donald_Knuth&oldid=808531»