Peucedanum hispanicum

Peucedanum hispanicum és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família Apiaceae.

Descripció

És una planta perenne. En rizoma de 6-10 mm de diàmetro, ramificado, en un eix principal, horisontal, més gros, i en atres ramificacions secundàries, verticals. Cep recobert pels restants secs de baïnes dels fulls basals. Talle 70-130(150) cm d'altura, cilíndric, fins a de 12 mm de diàmetro, sòlit, finamente estriado, glabro, verdoso-blanquecino, ramificat en la mitat superior. Fulls basals fins a de 35-45 × 16-20 cm, en llim fins a de 20 × 20 cm, més de 2 voltes més curt que el pecíol, triangular o pentagonal, tripartido –a voltes en el segment terminal trisecto– o 1 volta pinnatisecto, en divisions primàries assentades, en divisions d'últim orde de 3-11 × 1,5-6 cm, prop de 2 voltes més llargues que amples, oval-lanceoladas, en la vora en ocasions hendido i marge irregularment serrat –dents apiculados–, pecíol 20-30 cm, finamente estriado, glabro, eixamplat en baïna en la base; fulls inferiors i miges fins a de 38 × 20 cm, en llim de contorn triangular, 1 volta pinnatisectas, en 2 parells de segments, els de el parell últim en freqüència units al apical; fulls superiors més chicotetes que les miges i en dents dels lòbuls, en freqüència, de major tamany que els de els fulls mijos i inferiors, pecíol íntegrament eixamplat en baïna. Les inflorescèncias en umbelas en 15-40 radis de 10-35 mm en la floració i de 20-60 mm en la frutificación, escábridos en els nervis. Bràctees 0-1, de 8-10 mm, lineares, en un finíssim vorell més clar que el restant. Umbélulas en 35-40 flors, en ràdios densament recoberts de tricomas espinuloso-papilosos. Bractéolas 0-1, curtes, lineares. Cáliz en dents minúscules, anchamente triangulars. Pétals c. 1 × 0,8 mm, ovales, emarginados, blancs, en el nervi central groguenc. Estilopodio curt, anchamente cònic; estils divergents, filiformes, generalment blanquecinos, arrematats en estigma curt alguna cosa més gros que l'estil. Fruts 5,5-6 × 4,5-4,6 mm, de contorn elíptic, emarginados en l'àpiç i la base; ala més ampla que el restant del mericarpo i este en 3 costelles ben marcades, casi rectes, blanquecinas; ala de més d'1,5 mm d'esgambi, fina. Té un número de cromosoma de 2n = 22.

Distribució i hàbitat

Es troba en vores de cursos d'aigua i de séquies, en sols generalment remoguts i en molta humitat, en substrats calizos; a una altitut de 0-1850 metros en la península ibèrica, Gran Atles (Marroc) i Argèlia occidental. Este de Catalunya, sur del Sistema Ibèric i montanyes bètiques.