Phaseolus coccineus
Phaseolus coccineus, conegut com ayocote o ayecote[1] (nahuatlismo de ayecohtli), judeua escarlata, o poroto pallar,[2] és una planta herbàcea, anual, cultivada i originària de Mèxic. Les varietats en florés roges es cultiven com a ornamentals. Molt pròxima a P. vulgaris,[3] es distinguix d'esta pel llarc major dels arracadas, els estigmes introrsos i els cotiledones hipógeos.[4] Ademés, conté 1,2% d'una lectina tòxica, la fitohemaglutinina, per lo que deu ser molt ben cuit abans de consumir-ho.[5][6][7][8] La seua raïl és coneguda com cimate (nahuatlismo de címatl) i és amprada com a condiment en la cuina mexicana. La paraula ayocote procedix del náhuatl “ayecotli” que vol dir frijoles grossos.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta herbàcea perenne i trepadora, pot alcançar els 5 metros d'alt. Talle. No molt prim, piloso o casi sense pèls; estípulas lanceolado-oblongas, menudes, ciliadas. Fulls. En pecíols de 5 a 10 cm de llarc, alguna cosa pilosos, folíols ovado o elíptic ovados, a voltes casi orbiculares, de 6 a 10 cm de llarc per 5 a 6 cm d'ample, àpiç agut o largamente acuminado, vora sancera, base anchamente cuneada o redonejada, prims, fes piloso i asprós, envés densament piloso o a voltes pla.
Flores d'1 a 2 cm de llarc, bràctees lineares o lanceolado-ovadas, grans i conspicuas, de 10 a 12 mm de llarc per 3 a 4 mm d'ample, persistents, pedicels de 2 a 3 cm de llarc, prims, plans o densament pilosos, bractéolas ovales o suborbiculares, en freqüència tan llargues i amples com el cáliz, verts, obtuses, sense pèls o molt pubescentes; cáliz anchamente campanulado, de 4 mm de llarc, sense pèls o en pèls rectes, de base redonejada, dents inferiors molt curts i amples; corola de color roig lluent, escarlata o taronja, a voltes morat-rojós o blanca, d'1 a 2 cm de llarc. El frut és un llegum en forma de hoz, fortament comprimida, àpiç agut i rostrado, base atenuada, coberta per pèls llarcs i rectes o sense pèls.[9][10]
Distribució
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea, anual, cultivada i originària de les terres altes tropicals i humides de Mèxic. En Mèxic, s'ha registrat en Chiapas, Chihuahua, Coahuila, Colima, Districte Federal, Durango, Guanajuato, Guerrero, Hidalgo, Jalisco, Estat de Mèxic, Michoacán, Morelos, Nayarit, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luís Potosí, Sinaloa, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Zacatecas (Villaseñor i Espinosa, 1998). Àmpliament distribuït en la Vall de Mèxic, entre 2300 i 3000 m d'altitut, en llocs en pasturage, xara o bosc de pi i encino. Fòra de la regió d'estudi es coneix de Chihuahua a Guatemala i provablement de Costa Rica.[10]
Despuix de la Conquista, P. coccineus es va introduir a Europa, a on es va enriquir i diversificó en les seues formes culinàries. Actualment, diferents varietats d'esta espècie es cultiven en Norteamérica i Sudamérica, Europa, Àsia i Àfrica. Ademés, els colors lluents de les seues flors roges, blanques i rosades han fet que s'utilise també com a planta ornamental en Estats Units d'Amèrica i Europa.[11]
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie d'altura, aixina ho mostren alguns estudis a on les coleccions es varen ubicar en altituts entre els 1 400 i 2 600 metros sobre el nivell de la mar, no obstant en #latitut més australs (com en Chile) existixen varietats el cultiu de les quals igualment es realisa en zones molt més baixes. Els climes templat subhúmedo i templat humit, alberguen 62% dels llocs de colecta, seguits pels semicálidos subhúmedos i semicálidos humits, en 15% del total.[11][12]
Cultiu
[editar | editar còdic]El ayocote es cultiva en forma anual, pero en el seu hàbitat natural creix en forma perenne en regions humides en altituts de més d'1 800 m s. n. m. Com a anual, se sembra de temporal en associació en dacsa i carabassa. Les varietats que se sembren associades en dacsa en climes templats subhúmedos o semiáridos, poden ser de guies curtes i de cicle intermig; en llocs de clima semitropical i humit, es cultiven varietats trepadoras que maduren molt despuix que la dacsa. En alguns casos es maneja com a cultiu perenne; se sembra el primer any associat en dacsa i el segon es maneja com monocultivo, o de nou associat en dacsa o en arbres frutales.[13]
La seua ubicació ideal és un lloc en un pH de 6 a 7.5, en mínim 6 hores de sol i una temperatura entre 15 i 25 °C. Baixe eixes condicions la germinació dura de 7 a 10 dies i d'ahí en avant creixerà molt ràpidament la planta.[14] El frijol ayocote és prou resistent a plagues i malalties pero combinar-ho en atres plantes benèfiques per al seu creiximent com la carabassa, la dacsa, tomata, rave, espinac o lletuga ajuda a mantindre-ho sà. No és recomanable plantar-ho junt en atres tipos de frijol, pésols, pimentó o plantes del gènero Allium. Despuix de 90 dies aproximadament, es podrà collir. Es pot collir la baïna verda i tendra ans que les llavors s'expandixquen[15] o el pur frijol ya secat en la seua baïna.
Estat de conservació.
[editar | editar còdic]El frijol ayocote és una espècie marginada que no es considera en les estadístiques oficials. La variabilitat genètica dels diferents tipos i espècies de Phaseolus s'ha estat perdent per causa de diversos factors, entre els que podríem mencionar la modernisació de l'agricultura, que tendix al monocultivo de varietats millorades que satisfan la demanda específica del consumidor per productes uniformes; els canvis d'us del sol agrícola i l'abandó de terres. Per una atra part s'ha trobat que la diversitat morfològica del frijol ayocote de l'estat de Mèxic s'associa estretament en les formes d'intercanvi de llavors en els mercats regionals i d'utilisació en els sistemes d'associació dacsa–frijol.[16] És important llavors donar-li l'atenció que es mereix. La conservació in situ que els agricultors han realisat en les seues parceles durant anys, ha fet que siguen els responsables de mantindre viva la gran variabilitat genètica d'esta espècie. No és una espècie que es trobe baix alguna categoria de protecció de les SEMARNAT d'acort a la norma 059 en Mèxic.
Subespecies
[editar | editar còdic]Phaseolus coccineus presenta les següents subespecies:[17]
- Phaseolus coccineus coccineus L.
- Phaseolus coccineus formosus (Kunth) Maréchal & al.
- Phaseolus coccineus obvallatus (Schltdl.) Maréchal & al.
- Phaseolus coccineus polyanthus (Greenm.) Maréchal & al.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.ecured.cu/index.php/Ayocote
- Enciclovida té un artícul sobre [1]Phaseolus coccineus.
- [2]Naturaliste.
- Anàlisis de buits de coleccions ex situ per al acervo genètic de Phaseolus en: Portal d'Anàlisis de Buits (Gap Analysis) dels Parents Selvats dels Cultius
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CONABIO. Phaseolus coccineus L. Ayocote
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Phaseolus-Bohne (Phaseolus vulgaris L.)
- ↑ https://web.archive.org/web/20060221124204/http://www.genres.de/leguminosen/seit13-2.jpg
- ↑ Nutritive und antinutritive Inhaltstoffe der Leguminosen
- ↑ «Poroto saludable». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2007. Consultat el 2 de febrer de 2008.
- ↑ US FDA/CFSAN - Bad Bug Book - Phytohaemagglutinin
- ↑ «Menjades fatals (en anglés). Consultat el 4 d'abril de 2009.». Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2010. Consultat el 26 de juny de 2019.
- ↑ Villaseñor R., J. L. i F. J. Espinosa G., 1998. Catàlec de malezas de Mèxic. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Consell Nacional Consultiu Fitosanitario. Fondo de Cultura Econòmica. Mèxic, D.F. Ciències Agrícoles Vol.3 Núm. 6, 2012 p. 1247-1259
- ↑ 10,0 10,1 Rzedowski, G. C. d'i J. Rzedowski, 2001. Flora fanerogámica del Valle de Mèxic. 2a ed. Institut d'Ecologia i Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Pátzcuaro, Michoacán, Mèxic.
- ↑ 11,0 11,1 Vargas Vázquez, M. L. P., Muruaga, M. J. S., Lépiz I. R. i Pérez G. A. La colecció INIFAP de frijol ayocote (Phaseolus coccineus L.) I. Distribució geogràfica de llocs de colecta. Rev. Mex. Biod.
- ↑ Vargas–Vázquez, M. L. P., J. S. Muruaga–Martínez, J. M., Hernández–Casillas i J. Díaz–De la Creu. 2007. Diagnòstic de la forma cultivada del frijol ayocote Phaseolus coccineus L. i informació geogràfica dels llocs de colecta. Camp Experimental Valle de Mèxic, INIFAP, Chapingo, Estat de Mèxic. 18 p.
- ↑ Hernández, X. I., Ramos, A. i Martínez, A. M. A. 1979. Etnobotánica. In: Engleman, M. (ed.). Contribucions al coneiximent del frijol (Phaseolus) en Mèxic. Colege de Postgraduados en Ciències Agrícoles, Chapingo, Mèxic. 321-333 pp.
- ↑ https://hort-en-casa.com/frijol-ayocote
- ↑ https://www.echocommunity.org/es/resources/dae5df39-7634-4cc2-895f-68i1a950f0f3
- ↑ Ramírez–Vallejo, P., M. C. Mendoza–Castell, F. Castell–González i S. Miranda–Colín. 2006. Diversitat morfològica de poblacions natives de frijol comuna i frijol ayocote de l'orient de l'Estat de Mèxic. Revista Fitotecnia Mexicana 29:111–119.
- ↑ Subespecies en Catalogue of life, consultat el 4 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phaseolus coccineus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.