Phymaturus
Phymaturus és un gènero de fardachos iguánidos propis de llocs rocosos que habiten la Patagonia argentina i abdós ales de la cordillera dels Vages, tant de Chile com Argentina. Estos fardachos vivípars i herbívors es caracterisen per tindre el cap i cos extremadament chatos, #lo que els permet refugiar-se en els clavills de les roques a on viuen.
El gènero comprén dos grups d'espècies: el grup palluma, que s'estén en Chile i en Argentina des de Catamarca (25° 38') fins a Neuquén (39° 3'), i el grup patagonicus, només present en Argentina, des de Mendoza (35° 47') fins a Chubut, aproximadament als 45° 30' de latitut sur. En algunes localitats coexistixen espècies d'abdós grups.[1]
Les espècies del grup palluma són de major tamany i coa més espinosa respecte al grup patagonicus.
Se'ls coneix pel nom comú de matuastos en Chile o fardachos coa piche en Argentina.
Història del gènero
[editar | editar còdic]Quan Peters i Donoso Fancs (1970) varen fer les seues revisions, el gènero incloïa una espècie en dos subespecie: Phymaturus palluma palluma (Molina) 1782, i Phymaturus palluma patagonicus (Koslowsky) (1898). Noves espècies varen ser descrites en les décades de 1970 i 1980. En 1995 Etheridge va realisar el primer estudi extens del gènero, actualment inclós en la família Liolaemidae (que inclou els gèneros Phymaturus, Liolaemus i Ctenoblepharys) i va propondre una taxonomia cladística basada en els caràcters morfològics. Va elevar les subespecies a espècies i va reconéixer formalment els dos grups d'espècies que havien segut proposts per Cei en 1993 (encara que dins del gènero Centrura), el grup palluma que en eixe llavors agrupava quatre espècies i el patagonicus format per sis espècies.[2][3][4]
A pesar de la publicació de varis estudis sistemàtics en el gènero en els últims 30 anys (Cei & Lescure, 1985; Lescure & Cei, 1991; Pereyra, 1992)cita requerida, les relacions filogenético entre les espècies de Phymaturus permaneixen encara complicades i inclús l'identitat de vàries espècies estan en debat.
Pereyra (1992a)cita requerida va estudiar la morfologia externa, la cariología i les enzimes de sis espècies de Phymaturus, pero en el seu estudi va aplicar les tècniques fenéticas i va establir les distàncies fenéticas entre els tàxons pero no va proporcionar una reconstrucció genealògica.
Cei & Videla (2003),cita requerida Scolaro & Cei (2003)cita requeridacita requerida i Pincheira-Donoso (2004) varen descriure un total de tres noves espècies per al gènero i varen discutir entre atres aspectes essencials, les rutes evolutives que estos fardachos semblen haver seguit en époques passades, i el irresoluto problema de l'identitat del verdader palluma, un fardacho coleccionat per [[Charles Darwin]] en el seu viage del Beagle, i posteriorment descrit per Bell en (1843)cita requerida . El material del tipo està depositat en el Museu d'Història Natural de Londres. La falta d'una localitat tipo precisa va donar lloc a especulacions sobre la mateixa i de l'identitat de P. gynechlomus, Atres #controvèrsia o #sinonímia inclou a P. agilis, P. excelsus, P. spectabilis, P. paihuanense, P. damasense i P. dorsimaculatus.
Espècies
[editar | editar còdic]Actualment es considera que el gènero està compost per 52 espècies vàlides, 23 pertanyents al grup palluma i 29 al grup patagonicus.[5]
Grup palluma:
- Phymaturus aguanegra[6] Llop, Laspiur & Acosta, 2013
- Phymaturus aguedae Troncoso-Palaus & Esquerré, 2014
- Phymaturus alicahuense Nuñez, Veloso, Espill, Veloso, Corts & Araya, 2010
- Phymaturus antofagastensis Pereyra, 1985
- Phymaturus bibronii (Guichenot, 1848)
- Phymaturus darwini Nuñez, Veloso, Espill, Veloso, Corts & Araya, 2010
- Phymaturus denotatus Llop, Nenda & Slodki, 2012
- Phymaturus dorsimaculatus
- Phymaturus extrilidus Llop, Espinoza, Sanabria & Quiroga, 2012
- Phymaturus fiambala Llop et al. 2019
- Phymaturus laurenti Llop, Abdala & Valdecantos, 2010
- Phymaturus loboi Troncoso Palaus et al. 2018
- Phymaturus mallimaccii Cei, 1980
- Phymaturus maulense Nuñez, Veloso, Espill, Veloso, Corts & Araya, 2010
- Phymaturus palluma (Molina, 1782)
- Phymaturus punae Cei, Etheridge & Videla, 1985
- Phymaturus querque Llop, Abdala & Valdecantos, 2010
- Phymaturus roigorum Llop & Abdala, 2007
- Phymaturus timi Hibbard et al. 2019
- Phymaturus tromen Llop & Nenda 2015
- Phymaturus verduc Cei & Videla, 2003
- Phymaturus vociferator Pincheira-Donoso, 2004
- Phymaturus williamsi[6] Llop, Laspiur & Acosta, 2013
Grup patagonicus
- Phymaturus cacivioi Llop & Nenda 2015
- Phymaturus calcogaster Scolaro & Cei, 2003
- Phymaturus camilae Scolaro et al. 2013
- Phymaturus castillensis Scolaro & Pincheira-Donoso, 2010
- Phymaturus ceii Scolaro & Ibargüengoytía, 2007
- Phymaturus chenqueniyen Llop et al. 2022
- Phymaturus curivilcun Scolaro et al., 2016
- Phymaturus delheyi Avila, Fulvio-Perez, Perez & Morant, 2011
- Phymaturus desuetus Scolaro & Tappari, 2009
- Phymaturus etheridgei Llop, Abdala & Valdecantos, 2010
- Phymaturus felixi Llop, Abdala & Valdecantos, 2010
- Phymaturus indistinctus Cei & Castro, 1973
- Phymaturus katenke Scolaro et al., 2021
- Phymaturus manuelae Scolaro & Ibargüengoytía, 2008
- Phymaturus maquinchao Llop et al. 2022
- Phymaturus nevadoi Cei & Roig, 1975
- Phymaturus niger Llop et al., 2021
- Phymaturus patagonicus Koslowsky, 1898
- Phymaturus payuniae Cei & Castro, 1973
- Phymaturus rahuensis Gonzales Marin et al. 2016
- Phymaturus robustus Llop et al., 2021
- Phymaturus sinervoi Scolaro, De la Cruz & Ibargüengoytía, 2012
- Phymaturus sitesi Avila, Fulvio-Perez, Perez & Morant, 2011
- Phymaturus somuncurensis Cei & Castro, 1973
- Phymaturus spurcus Barbour, 1921
- Phymaturus tenebrosus Llop & Quinteros, 2005
- Phymaturus videlai Scolaro & Pincheira-Donoso, 2010
- Phymaturus yachanana[7] Àvila, Pérez, Minoli & Morant, 2014
- Phymaturus zapalensis Cei & Castro, 1973
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Austral Ecology.37(3)
- 392–400.doi:10.1111/j.1442-9993.2011.02295.x.Consultat el 2021-07-26.
- ↑ American Museum Novitates 3142:1–34..
- ↑ Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali Torino, Monografia XIV, Italy..
- ↑ Journal of Herpetology.50(4)
- 654–666.ISSN 0022-1511.doi:10.1670/15-104.Consultat el 2021-07-27.
- ↑ Reptarium. [1]. The Reptile Database. Consultat: 29-6-2015
- ↑ 6,0 6,1 Fernando Llop, Alejandro Laspiur & Juan Carlos Acosta. 2013. Description of new andean species of the genus Phymaturus (Iguania: Liolaemidae) from Northwestern Argentina. Zootaxa 3683 (2): 117–132.
- ↑ Luciano Javier Àvila, Cristian Hernán Fulvio Pérez, Ignacio Minoli & Mariana Morant. 2014. A new lizard of the Phymaturus genus (Squamata: Liolaemidae) from Serra Gran, northeastern Patagonia, Argentina. Zootaxa 3793 (1): 099–118.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Phymaturus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phymaturus.- Artícul: "A morphology-based phylogeny of Phymaturus (Iguania: Liolaemidae) with the description of four new species from Argentina" (anglés)
- Video sobre el gènero Phymaturus (fardachos coa de piche), en YouTube
- Video sobre lluites territorials, en YouTube
- Video sobre investigacions que es porten a terme sobre este gènero, en YouTube
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phymaturus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.