Physostigma venenosum
Physostigma venenosum, fava de Calabar o anou de Eseré és una espècie de planta venenosa pertanyent a la família de les fabáceas. És originària del Àfrica tropical.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta leñosa trepadora de fins a 15 metros, en fulls trifoliadas, florés colgantes roses o púrpures en arracada i frut tipo baïna en 2-3 llavors reniformes. El nom de Calabar ho rep del port africà (Nigèria) a on s'exportava, sent el seu nom africà el de eseré. La gent de la regió amprava tradicionalment el fava en ordalía per a provar a persones acusades de bruixeria i atres delictes. Si vomitava i sobrevivia era considerat inocent, si moria pel verí seria prova de que era culpable. També es practicava una espècie de duel entre adversaris, que els oponents es repartien un fava a la mitat, solament eixa cantitat solia matar a abdós oponents. Encara que altament venenosa, res en el seu aspecte extern, olor o sabor ho distinguix d'una planta inofensiva, lo que ha provocat efectes fatals en chiquets.
En la segona mitat de el XIX Sir Richard Thomas Fraser va aïllar la fisostigmina, el seu principal principi actiu, i es va usar en el tractament del glaucoma.
Morfologia
[editar | editar còdic]- Llavor: 2-3 cm de llongitut, 1-1,5 d'esgambi i fins a 1,5 de gruixa.
- Presenta un tegumento pardo achocolatado i lluent.
- S'observa una regata en la cara convexa d'uns 2-3 mm d'esgambi.
- Són inodoras, insípidas i molt dures.
- El tall travesser mostra una cavitat central i dos cotiledones cóncau-convexos molt durs.
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Antecedents etnobotánicos
Els habitants de l'Antic Calabar (actual Nigèria), utilisaven les faves de Calabar o «I-ser-i» com a verí per a juïns, administrant-les a persones acusades de bruixeria o atres delictes. Es creïa que solament afectava als culpables; si una persona acusada d'un delicte ingeria les faves sense morir, li la considerava inocent.[1] També es practicava una forma de duel en les llavors, en la que els dos oponents es repartien una fava, menjant cada u la mitat; se sap que esta cantitat era suficient per a matar a abdós adversaris. Encara que altament venenosa, la fava no té res en el seu aspecte extern, sabor o olor que la distinguixca de qualsevol llavor leguminosa inofensiva, i s'han produït efectes desastrosos si es deixava descuidadamente a l'alcanç dels chiquets. Les faves es varen introduir per primera volta en Gran Bretanya en l'any 1840, pero la planta no es va descriure en precisió fins a 1861, i els seus efectes fisiològics varen ser investigats en 1863 per Sir Thomas Richard Fraser.
- Fitoquímica
Posseïx #alcaloide indólicos tricíclicos, entre els que destaca la fisostigmina, atres presents són la norfisostigmina i la eseramina. El fava de Calabar conté habitualment una miqueta més de 1% d'alcaloides , entre els quals dos han segut aïllats, la calabarina i la fisostigmina (o eserina). Este últim i els seus derivats són prou utilisats en terapèutica.
- Activitat farmacològica
La seua acció farmacològica és una inhibició de la enzima colinesterasa actuant aixina que com un anticolinesterásicos. S'ha utilisat en el tractament de la miastenia gravis, el glaucoma i, actualment, es realisen proves clíniques per al tractament de la malaltia d'Alzheimer. Esta planta també és utilisada com a medicina en el homeopatia.
- La fisostigmina inhibix l'enzima acetilcolinesterasa, per lo que posseïx activitat Parasimpaticomimética.
- També té efectes a nivell central ya que travessa la Barrera Hematoencefálica.
- A nivell de la placa motriu prolonga l'efecte de la acetilcolina i aumenta la força de contracció, especialment quan està disminuïda per antagonistas (curares) o per bloqueig de RN, com en la miastenia greu.
- A nivell ocular pot baixar la pressió intraocular per facilitar el fluix d'eixida del humor acuoso.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Physostigma venenosum va ser descrita per John_Hutton_Balfour i publicat en Transactions of the Royal Society of Edinburgh 22: 310. 1861.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Goldfrank's toxicologic emergencies, Hoffman, Robert S. (Robert Steven), 1959-, Howland, Mary Ann,, Lewin, Neal A.,, Nelson, Lewis, 1963-, Goldfrank, Lewis R., 1941-, Flomenbaum, Neal, Tenth edició, New York. OCLC 861895453. ISBN 978-0-07-180184-3.
- ↑ «Physostigma venenosum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 d'octubre de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- "The killer bean of Calabar", Laura Spinney, Histories, New Scientist, 28 de juny 2003.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Physostigma venenosum.- http://www.ville-ge.ch/musinfo/bd/cjb/africa/details.php?langue=an&aneu=70844
- Este artícul conté una traducció derivada de «Physostigma venenosum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.