Picconia excelsa
Picconia excelsa (Aiton) DC., conegut en castellà com a pal blanc, és una espècie d'arbre o a voltes arbust siempreverde d'aspecte lauroide, pertanyent a la família Oleaceae.[1][2][3]
És propi de la laurisilva atlàntica i exclusiu de Macaronesia.
Descripció
[editar | editar còdic]Dins de les oleáceas es diferencia per ser un arbre que pot superar els 10 m d'altura. El tronc és rugoso, de corfa fisurada i inclús barrugós. Els fulls són coriáceas, més o menys ovadas o elíptiques, de 6-8 cm, lluents i de color vert obscur, sense agallas ni glándulas, a diferència d'atres arbres de la laurisilva pertanyents a Lauraceae, dels quals es diferencia clarament per la disposició oposta dels fulls.
Les flors són tetrámeras, en una corola de color blanc sense tubo, dispostes en arracades curtes, sent els fruts en forma de drupes poc carnosas i de color violáceo-purpúreo a negre quan maduren, d'1-2 cm i s'assemblen a una oliva deformada.
Presenta floració entre febrer i juliol.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie endèmica dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―.
En Canàries es troba en totes les illes llevat en Lanzarote i La Graciosa, encara que és molt rar en Fuerteventura, localisant-se alguns pocs eixemplars en els cims de la península de Jandía.[4][5]
En Madeira solament es troba en la illa homònima, a on és relativament freqüent.[6]
Forma part de la laurisilva, sent un arbre propi de les situacions més humides i termófilas.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser originalment descrit i publicat pel botànic escocés William Aiton com Olea excelsa en Hortus Kewensis en 1789. Finalment, despuix de varis canvis taxonómicos, va ser publicat com Picconia excelsa pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis en 1844.[7][8]
- Etimologia[9]
- Picconia: nom genèric dedicat al horticultor italià del sigle xix Giovanni Maria Picconi.
- excelsa: epítet que procedix del llatí excelsus, en el sentit d'alt, molt alt, excelent o sobreixent.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[2]
Interés econòmic i cultural
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història la fusta del pal blanc, fusta veteada de rosa, pesada i de gran durea, va ser utilisada en fusteria, estructures agrícoles, construcció naval, taraceas i per a fusos de lagares.
En el continent europeu s'ha plantat alguna volta en zones de clima mediterràneu com a planta ornamental. Un eixemplar de dimensions monumentals es va trobar en el parc de vila Durazzo Pallavicini en Gènova Pegli, presumiblement plantat cap a 1840-46.cita requerida
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.
Es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En les illes Canàries és conegut com a pal blanc o paloblanco, fent alusió a la palidez de la seua corfa. El terme és un canarismo creat per influència del portugués pau-branco, que és el nom donat en Madeira a la mateixa espècie, i en Azores a Picconia azorica.[9].[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Picconia excelsa (Aiton) DC.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Picconia excelsa (Aiton) DC.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Picconia excelsa (Aiton) DC.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ Arechavaleta Hernández (2010). [1], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
- ↑ (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [3] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.
- ↑ «Olea excelsa Aiton, Hort. Kew. [W. Aiton 1: 14 (1789)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Picconia excelsa DC., Prodr. [A. P. de Candolle 8: 288 (1844)]» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 9,0 9,1 Kunkel, Günther (1986). [4], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «pau-branco» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 27 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Picconia excelsa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.