Pico Glacier

Erro al crear miniatura:

Pico Glacier

Glacier Peak o Dakobed (conegut en el dialecte Sauk-Suiattle de l'idioma Lushootseed com Tda-ko-buh-ba o Takobia i en idioma espanyol com Pique Glaciar) és el més aïllat dels cinc estratovolcanes principals (volcans composts) de l'Arc Volcànic Cascade en l'estat de Washington en els Estats Units. Situat en el Glacier Peak Wilderness, el volcà és visible des de l'oest en Seattle, i des del nort en les zones més altes dels suburbis de l'est de Vancouver, com Coquitlam i Port Coquitlam. El volcà és el quart pico més alt en l'estat de Washington, i no se sap tant sobre ell en comparació a atres volcans de la zona. Els natius americans locals han reconegut Glacier Peak i atres volcans de Washington en les seues històries. Quan els exploradors nortamericans varen aplegar a la regió, varen deprendre informació bàsica sobre els accidents geogràfics circumdants, pero inicialment no varen comprendre que el Glaciar Peak era un volcà. Situat en el comtat de Snohomish, el volcà es troba a sol 70 milles (110 km) al norest de Seattle. L'únic volcà més propenc a Seattle és el Mont Rainier, pero com Glacier Peak es troba més alluntat de les Cascades i té casi 1200 m de llongitut, és menys notable que Monte Rainier.

Glacier Peak és un dels volcans més actius de Washington. El volcà es va formar durant l'época del Pleistoceno, fa aproximadament un milló d'anys, i des de l'edat de gèl més recent, ha produït algunes de les erupció més grans i més explosives en l'estat. Quan els mants de gèl continentals es varen retirar de la regió, Glacier Peak va començar a erupcionar regularment, i erupcionó explosivamente cinc voltes en els últims 3000 anys. Ha entrat en erupció repetidament durant a lo manco sis periodos; dos d'estes erupció han estat entre les més grans en Washington.

Geologia

Els restants dels domo de lava prehistòriques passades són components principals del cim del volcà, ademés del seu cim falsa, el Disappointment Peak (Pico de la Decepció). Els depòsits de fluix piroclástico del passat són fàcilment visibles en les valls dels rius prop del volcà, provablement causats pel colapse del domo de lava, junt en les crestes que es troben a l'est del cim i que consistixen en restants de núvols de cendres. En el seu flanc occidental, el volcà també té un lahar, o depòsit de fluix de fanc, que s'estén per uns 35 quilómetros en el White Chuck River Valley fa uns 14 000 anys. Atres dèu depòsits de fluix piroclásticos són visibles, tots identificats com relativament de 10 000 anys d'antiguetat. També hi ha un fluix de fanc considerablement més nou, d'uns 5500 anys d'antiguetat, que cobrix un àrea de 15 km entre la mateixa vall del riu, junt en dos menuts incidents, abdós en menys de 3.000 anys d'antiguetat. Un atre lahar, d'edat no identificada, era ric en dalite de oxyhornblenda; i va continuar durant 30 km (19 milles) en el riu Sauk.

També hi ha depòsits de núvols de cendra en el flanc oriental opost del volcà. Els estudis de la montanya, fins a la data, no han pogut trobar cap correspondència en els fluix piroclásticos, pero s'han identificat varis fluix de fanc en el passat. En Dusty Creek, ubicat junt a la montanya, hi ha un lahar d'a lo manco 6 km (3.7 milles) de gruixa, que conté depòsits de fluix piroclásticos i atres fluix de fanc. No obstant, este gran fluix de fanc és part d'una concentració de 300 metros (980 peus) de gruixa d'incidents passats en el volcà que s'estén pels Dusty i Chocolate Creek. En l'àrea es troben a lo manco dèu quilómetros cúbics de restants líticos. Els depòsits de tefra estan llimitats en la seua majoria al flanc esquerre del volcà i s'han identificat a lo manco nou incidents passats. Estos formen vàries capes de tefra que construïxen la montanya. Les erupció més chicotetes que involucren tefra varen ocórrer entre fa 6900-5500 anys, 3450-200 anys arrere, i tan recents com fa 316-90 anys.

En la montanya, a uns 1800 m d'altura, hi ha tres cons de cendra adicionals: un en la capçalera de White Chuck River, un en Dishpan Gap i un atre prop de Indian Pass. El volcà també ha causat events tèrmics, com a aigües termals. Hi havia tres fonts termals en la montanya: Gamma, Kennedy i Sulphur, pero Kennedy Hot Springs va ser destruït i enterrat en un tobogán.

Història

Al voltant de l'àrea, hi havia molts natius americans, i junt en atres volcans de Washington, la montanya va ser reconeguda per ells com un esperit. Quan els exploradors europeu-americans varen aplegar a la zona, varen deprendre sobre la montanya, encara que solament parcialment, a través de llegendes locals. Encara que la gent local va descriure a Glacier Peak com una part vital de les seues històries i creències; quan es mapearon atres volcans en l'àrea, Glacier Peak va quedar fòra. En 1850, els natius varen mencionar el volcà al naturaliste George Gibbs dient que el volcà hi havia "fumat" una volta. En 1898 el volcà finalment va ser documentat en un mapa.

Els natius americans també varen usar l'àrea al voltant de les Cascades per a la seua agricultura, lo que els va dur a congregar-se a sovint en la regió. Com a resultat, els miners d'or finalment varen aplegar a l'àrea en la década de 1870 a 1890, en busca de recursos i terres riques. El primer home blanc registrat per a observar la montanya, Daniel Lindsley, era un empleat de Northern Pacific Railroad Company en busca de possibles vies de ferrocarril quan ho va vore en 1870.