Vancouver
.jpg){kind=link}
Vancouver (en anglés: /væŋˈku:vɚ/ Archivo de audio "EN-Vancouver.ogg" no encontrado, en espanyol: /baŋˈkuβ̞iɾ/) és una ciutat de la costa pacífica de Canadà, ubicada en el suroest de la província de Columbia Britànica, entre l'estret de Geòrgia i les Montanyes Costeres. La ciutat va ser nomenada aixina en homenage al capità George Vancouver, un explorador anglés.
És part del àrea metropolitana del Districte Regional del Gran Vancouver, el qual, en una població de 2 313 328 habitants (2011),[1] constituïx l'àrea metropolitana més gran de l'oest canadenc i la tercera en el país despuix de les de Toronto i Montreal.[2] Vancouver en sí mateixa conta en 675 218 habitants.[1] El gentilici utilisat per a referir-se als residents de Vancouver és vancuverita o vancouverense[3] (en anglés Vancouverite).
Vancouver, en els últims anys, sempre ha segut considerada com una de les cinc ciutats en millor calitat de vida en el món.[4][5][6][7] En 2013, va obtindre el lloc 21.º entre les ciutats en que és més costós viure i va resultar ser la més costosa de Norteamérica.[8] També és una de les ciutats més segures del món, pels seus bajísimas taxes de criminalitat.
Els Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern de 2010 es varen portar a terme en Vancouver i en la propenca localitat de Whistler.[9][10][11]
Història
[editar | editar còdic]Existixen restants arqueològics que indiquen la presència de poblacions aborigen en l'àrea de l'actual Vancouver durant per lo manco 3000 anys. Els restants de varis assentaments que es troben al voltant de Vancouver mostren l'existència de recolectors en un complex sistema social.
La primera exploració europea de l'estret de Geòrgia, inclós un desembarc en la regió de Sunshine Coast i l'entrada en aigües o fiort de Burrard Inlet (actual Vancouver)[12] va ser pel comandant espanyol José María Narváez de la goleta Santa Saturnina en el marc de l'assentament en la zona encomanat al comandant del Departament de Sant Blas, el criollo espanyol Juan Francisco del Celler i Quadra, naixcut en Lima, pel nou virrey del Perú en 1791 i un any més vesprada pel britànic George Vancouver, varen supondre l'inici del canvi per a la vida dels habitants de les poblacions indígenes (als que en l'actualitat els canadencs es referixen com First Nations, 'primeres nacions'). L'explorador i comerciant de la Companyia del Noroest, Simon Fraser, i la seua tripulació varen ser els primers europeus dels que es té constància de que visitaren lo que en l'actualitat és la ciutat.
En 1808 varen descendir pel riu Fraser, acàs fins a Point Grey, prop de lo que hui és l'Universitat de Columbia Britànica. El primer assentament europeu es va establir en 1862 en McLeery's Farm a la vora del riu Fraser, a l'est de l'antic poblat de Musqueam, en lo que és hui Marpole. Les llargues relacions de la ciutat en la tala de fusta varen començar quan en 1863 es va construir un aserradero en Moodyville (hui North Vancouver). A este aserradero varen seguir uns atres en la vora meridional de l'illot propietat del capità Edward Stamp. Stamp, que havia començat a talar en la zona de Port Alberni. Va intentar primer establir un aserradero en Brockton Point, pero les corrents marines i els secs li varen obligar a reubicar-ho en un lloc prop de Dunlevy Street, cridat Hastings Mill.
L'assentament de Gastown va créixer ràpidament al voltant de l'improvisada taverna establida per "Gassy” Jack Deighton en 1867 en els llímits dels terrenys de Hastings Mill. En 1870, el govern colonial va revisar l'assentament i va establir una població, cridada “Granville”, en honor del llavors secretari d'Estat per a les colónies, Granville Leveson-Gower, segon comte de Granville. Este lloc, en el seu embarcadero natural, es va elegir com a estació final del ferrocarril del Pacífic (el Canadian Pacific Railway), per a desgràcia de Port Moody, New Westminster i Victoria, que havien lluitat per conseguir-ho. La construcció del ferrocarril era una de les condicions prèvies per a que la Columbia Britànica s'unira a la Confederació en 1871. La ciutat de Vancouver va ser fundada el 6 d'abril de 1886, el mateix any de l'arribada del primer tren transcontinental.
Un incendi el 13 de juny d'eixe mateix any va destruir la major part de la ciutat, que va ser reconstruïda en rapidea. Gràcies a l'arribada del ferrocarril, la població va aumentar dels 5000 habitants de 1887 als 100.000 de 1900. Durant la primera década de el XX, la població de Vancouver es va triplicar. Paralelament, l'indústria de la construcció va florir i va aparéixer l'especulació immobiliària, fet que va cridar l'atenció de Rudyard Kipling en la seua visita a la nova ciutat en 1887.
En 1890, els inicis d'un dels primers tramvies elèctrics del món favoria el creiximent a lo llarc de lo que en l'actualitat són les principals artèries de la ciutat. L'electricitat era generada pels rius i llac propencs (primer en el llac Buntzen i poc despuix en el riu Stave). Es varen construir dos llínees interurbanes entre Vancouver i New Westminster, una de les quals s'estenia a lo llarc de la vall del riu Fraser fins a Chilliwack. L'atra, pertenecienta a la companyia Lulu Island Railway, anava pel corredor de Arbutus a Richmond des d'una estació propenca als carrers Granville i Drake.
Geografia
[editar | editar còdic]
Vancouver es troba junt a l'estret de Geòrgia, que ho separa de l'illa de Vancouver. Es troba en la zona horària del Pacífic (UTC-8) i en la Ecozona Marítima del Pacífic. La ciutat forma part de la península de Burrard i es troba entre el entrante de Burrard (al nort) i el riu Fraser (al sur). Per a aquells que no coneguen la zona, pot resultar sorprenent que Vancouver no es trobe en l'illa de Vancouver. Tant l'illa com la ciutat (i la que té el mateix nom en els Estats Units) duen el nom del capità de la Marina Real britànica, George Vancouver, que va explorar la regió en 1792.
Vancouver té un àrea de 114,67 km², que inclouen terreny pla i tossals. Vancouver es troba rodejada d'aigua en una zona de clima humit, el més templat del país. Encara que en registres històrics consta que hi havia unes cinquanta rieres i rieres en l'àrea, actualment només queden quatre. Plantilla:Panorama
Clima
[editar | editar còdic]Vancouver és una de les ciutats més càlides de Canadà. La seua ubicació geogràfica, junt a la costa del Pacífic, provoca que tinga un clima més benigno que el restant de les grans ciutats del país i més semblat al clima de la part Nort de la Costa Oest dels Estats Units. La ciutat té un clima templat segons les normes canadenques i generalment es classifica com oceànic, que baixe el sistema de classificació climàtica de Köppen seria Cfb. Els mesos d'estiu solen ser secs, en promig un de cada cinc dies rep precipitacions durant els mesos de juliol i agost. Pel contrari, les precipitacions caigudes durant els dies de novembre a març és casi la mitat.
Vancouver és també una de les ciutats canadenques més humides; no obstant, la precipitació varia a lo llarc de l'àrea metropolitana. La precipitació anual mida en l'Aeroport Internacional de Vancouver en Richmond promedia 1189 mm, comparats en 1588 mm en el centre de la ciutat i 2044 mm en North Vancouver.[13] Els mesos d'estiu són més secs i solejats, en temperatures moderades pels oragets marins. El promig màxim diari és de 22 °C en juliol i agost, en temperatures que rara volta apleguen a 30 °C.[14]
La temperatura més alta registrada en l'aeroport va ser de 34,4 °C el 30 de juliol de 2009, i la més alta en la ciutat de Vancouver va ser de 35,0 °C el 31 de juliol de 1965, de nou el 8 d'agost de 1981, i finalment el 29 de maig de 1983.
En promig, la neu cau onze dies per any, en tres dies de 6 cm o més. El promig anual és de 38,1 cm, pero per lo general es derrite en poc temps.[14] L'hivern en el Gran Vancouver és el quarto més suau de les ciutats canadenques, despuix Victoria, Nanaimo i Duncan, totes en l'illa de Vancouver.
Demografia
[editar | editar còdic]
|
Vancouver conta en 603 502 habitants[1] provinents d'orígens ètnics molt diversos; la llengua materna de la mitat dels seus residents és l'anglés, pero el chinenc i el cantonés són comuns en la ciutat.[15] Igualment, la ciutat goja d'una gran diversitat ètnica; hi ha comunitats chinencas, japoneses, corejanas, iranís i índias de gran importància, de la mateixa manera que un gran número d'immigrants britànics, alemans, italians, francesos, polacs, ciutadans de l'antiga Yugoslàvia (actualment, Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Macedònia del Nort) i un bon número de filipins. Ademés concentra una població de 10 500 hispanohablante (32 300 en l'àrea metropolitana), segons el cense de 2011.[15] És una de les comunitats més dinàmiques en Canadà.
Recentment la ciutat ha creixcut ràpidament; aixina ho demostra la variació poblacional entre els censos de 2006 i de 2011 (Plantilla:Creixent4,4 % per a la ciutat de Vancouver i Plantilla:Creixent9,3 % per a la regió metropolitana)[15] i s'espera que la població metropolitana alcance els 2,6 millons per a 2020.[16]
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia de Vancouver.
L'economia de la ciutat ha depés tradicionalment del sector primari de la Columbia Britànica: silvicultura, mineria, peixca i agricultura. El poblat va ser originalment fundat en la década de 1860 com a resultat de l'immigració causada per la febra de l'or del canó del Fraser, i es va desenrollar ràpidament per a convertir-se en un centre metropolità despuix de l'arribada del Canadian Pacific Railway en 1887.
El port de Vancouver va passar a tindre rellevància internacional quan es va completar el Canal de Panamà, la qual cosa va reduir les tarifes de noli en els anys 1920 i va fer viable l'exportació de les collites de grans de les praderies canadenques a través de la ciutat.[17] Des de llavors ha segut el port marítim més important de Canadà i exporta més carregament que qualsevol atre port en Norteamérica.[18]
No obstant, l'economia de Vancouver s'ha diversificado en el temps: ha creixcut l'indústria del turisme, per eixemple, i s'ha convertit en el tercer centre de producció cinematogràfica més important de Norteamérica, despuix de Los Àngeles i Nova York, per lo que s'ha guanyat el renom d'Hollywood North.[19][20][21][22][23]
Educació
[editar | editar còdic]Hi ha cinc universitats en l'àrea del Gran Vancouver, sent la més gran i prestigiosa l'Universitat de la Columbia Britànica (UBC). La UBC a sovint es troba entre les 40 millors universitats del món. La segona més gran per número d'estudiants és l'Universitat Simon Fraser (SFU).
Les atres universitats públiques en l'àrea metropolitana al voltant de Vancouver són l'Universitat de Capilano en el nort de Vancouver, l'Universitat d'Art i Disseny Emily Carr i l'Universitat Politècnica de Kwantlen.
El Consell Escolar de Vancouver s'encarrega de gestionar les escoles públiques i la Biblioteca Pública de Vancouver, de les biblioteques públiques.
Transport
[editar | editar còdic]l'Aeroport Internacional de Vancouver (en anglés: Vancouver International Airport) (còdic IATA: YVR, còdic OACI: CYVR) es troba localisat en Siga Island en Richmond, aproximadament a 12 km del centre de Vancouver. En 2007 va ser el segon aeroport més transitat de Canadà en térmens d'operacions aérees (326.026) i passagers (17,5 millons), despuix de l'Aeroport Internacional Toronto Pearson, en vols cap a Àsia, Europa, Oceania, Estats Units, Mèxic, el Carib i atres aeroports en Canadà. Este aeroport ha guanyat notables premis per ser el millor aeroport, incloent el premi de Skytrax per ser el «Millor Aeroport de Norteamérica» en 2007. YVR també va obtindre la distinció com a «Millor Aeroport de Canadà» en els resultats regionals. En 2011 va resultar com el 2° millor aeroport del món. Este aeroport servix com hub para Air Canada i Air Transat; i és també un foc d'operacions per a WestJet.
L'Aeroport Internacional de Vancouver és un dels huit aeroports canadencs que poden administrar servicis de aduana i migracions d'Estats Units.
El transport públic en Vancouver està gestionat per l'empresa TransLink (Columbia Britànica). Existix una àmplia llínea d'autobusos i trolebuses, que recorren en freqüència tots els carrers principals (tant horisontals com a verticals) i també carrers menors. Els autobusos de Vancouver són moderns, estan preparats per a un gran volum de tràfic i recorren la ciutat en gran eficiència i puntualitat. Vancouver té actualment la segona major flota de trolebuses en Amèrica del Nort, despuix de Sant Francisco.
El transport públic de Vancouver inclou també el SkyTrain, que es dividix en tres llínees: Millenium Line, Expo Line i Canada Line. També existix un ferry (Seabus), que conecta el districte de North Vancouver en Downtown o centre urbà. Els preus del transport públic varien segons tres zones per al SkyTrain i el SeaBus, havent una tarifa única per al bus i per als demés transports en hora entanque. L'opció actualment més econòmica per a els qui usen molt el transport públic és comprar un passe mensual o diari o afegint diners en una Compass Card.
El seu port és el segon en el continent nortamericà i el més important de Canadà, en volum i cantitat de mercaderia. És també terminal dels ferrocarrils canadencs provinents de Montreal, la qual cosa ha segut de gran importància històrica per a la ciutat.
Turisme
[editar | editar còdic]
Parcs
[editar | editar còdic]Vancouver presenta una gran cantitat de parcs, una miqueta de lo que la ciutat es enorgullece. El més famós possiblement siga Stanley Park, pero el més gran és Pacific Spirit Regional Park, en el qual es troba ademés la UBC, l'Universitat de Columbia Britànica. Els parcs de Vancouver estan nets i contes generalment, i alberguen una gran cantitat d'espècies vegetals, algunes autòctones i atres espècies importades i colonizadoras, aixina com una fauna considerable, en diverses espècies d'aus i uns atres com a menuts mamífers. En les ciutats propenques també estan presents els parcs, com per eixemple en Burnaby, a on existix un parc que conté un llac de tamany considerable, i en la ciutat de Surrey, a on a banda d'alguns parcs hi ha un bosc urbà.
Plages
[editar | editar còdic]Vancouver té una gran extensió de costa sobre l'oceà Pacífic. English Bay és la plaja més famosa de la ciutat, per la seua localisació prop del centre de la ciutat, i a que els fòcs artificials que se celebren cada any en Vancouver es llancen des d'allí. Prop del parc Pacific Spirit, hi ha vàries plages també famoses, com Spanish Banks, o Wreck Beach, l'única plaja de Vancouver a on es permet el nudisme. Atres plages també famoses són Jericho Beach i Kitsilano Beach.
Cultura
[editar | editar còdic]Museus
[editar | editar còdic]El principal museu de la ciutat és la Galeria d'Art de Vancouver, en una colecció permanent d'al voltant de 9.100 obres. Un atre museu important és la Galeria d'Art Contemporàneu, que exhibix exposicions temporals d'artistes emergents. La Galeria d'Art Morris i Helen Belkin, part de l'Universitat de Columbia Britànica, conte també en una chicoteta colecció d'obres contemporànees.
En el districte de Kitsilano es troben el Museu Marítim, el Centre Espacial H. R. MacMillan i el Museu de Vancouver. El Museu d'Antropologia de l'Universitat de Columbia Britànica és un dels més rellevants sobre la cultura de les Nacions Originàries de Canadà.
Deport
[editar | editar còdic]La ciutat va albergar des de 1990 fins a 2004 el Gran Premi de Vancouver, una carrera d'automovilisme puntuable per a la série CART. Entre 1991 i 2001, Vancouver va tindre la seua franquícia en la National Basketball Association, els Vancouver Grizzlies. Va ser sèu dels Jocs de la Mancomunidad de 1954 i els Jocs Olímpics d'Hivern de 2010.
L'estadi Rogers Arena (abans General Motors Plau) d'esta urbs és sèu de l'equip d'hockey sobre gèl Vancouver Canucks, fundat en 1945 com a esquadra amateur i que a partir de 1970 forma partix de la National Hockey League (NHL). Els Canucks participen en la Divisió Noroest de dita lliga, sent les seues filials els Manitoba Moose (AHL) i els Victoria Salmon Kings (ECHL).
L'equip de fútbol Vancouver Whitecaps ha jugat en la North American Soccer League des de 1974 fins a 1984 i la Major League Soccer a partir de 2011.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]Vancouver està hermanada en les següents ciutats:
- Estats Units Los Àngeles, Estats Units
- [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Yokohama, Japó
- [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Cantón, República Popular China
- Ucrània Odesa, Ucrània
- Escòcia Edimburc, Escòcia
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Columbia Britànica|20px|Vore el portal sobre Columbia Britànica]] Portal:Columbia Britànica. Contingut relacionat en Columbia Britànica.
- Llista de les 100 ciutats més poblades de Canadà
- Columbia Britànica
- Illa de Vancouver
- Organisació territorial de Canadà
- Port de Vancouver
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «GVRD Population Estimates 1996 - 2006». Greater Vancouver Regional District. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2008. Consultat el 28 de giner de 2007.
- ↑ «Population of census metropolitan areas (2001 Census boundaries)». Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2006. Consultat el 15 de setembre de 2006.
- ↑ Fondéu BBVA, Manual d'estil [1] archivat en Wayback Machine. (Consultat el 10 de febrer de 2013)
- ↑ BBC News.Consultat el 15 d'agost de 2015.
- ↑ BBC News.Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ CBC News.Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ «Readers Choice Awards 2005». Condé Nast Traveler. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2006. Consultat el 23 de novembre de 2006.
- ↑ Consultat el 15 d'agost de 2015.
- ↑ «Vancouver 2010 Election». International Olympic Committee. Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ «Vancouver 2010». Vancouver Organizing Committee for the 2010 Olympic and Paralympic Winter Games. Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2007. Consultat el 27 de giner de 2007.
- ↑ BBC.Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ Little, Gary. "José María Narváez: European Discoverer of the Sunshine Coast"
- ↑ Canadian Climate Normals 1971-2000 - N VANCOUVER CAPILANO [2] archivat en Wayback Machine., climate.weatheroffice.gc.ca
- ↑ 14,0 14,1 «Canadian Climate Normals 1971–2000». Environment Canada. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Statistique Canada Profil du recensement (en francés) Consultat el 10 de febrer de 2013.
- ↑ «Urban Statistics - 2020 projection Urban Statistics». City Mayors. Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ Clark University.12(1)
- 61-70.doi:10.2307/140264.Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ «Port Facts». Port of Vancouver. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2006. Consultat el 17 de giner de 2007.
- ↑ «Overnight visitors to Greater Vancouver by volume, monthly and annual basis». Vancouver Convention and Visitors Bureau. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 16 de novembre de 2006.
- ↑ «Key Sectors». Vancouver Economic Development Commission. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2006. Consultat el 11 de novembre de 2006.
- ↑ «Industry Profile». BC Film Commission. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2006. Consultat el 24 de decembre de 2006.
- ↑ «Vancouver Film Industry». Canada.com. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2006.
- ↑ Gasher, Mike (novembre de 2002). Hollywood North: The Feature Film Industry in British Columbia, Vancouver: University of British Columbia Press. ISBN 0-7748-0967-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vancouver.- Lloc Oficial de Turisme.
- Portal informatiu de Vancouver. [3] archivat en Wayback Machine. (en és)
- Ajuntament de Vancouver. (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vancouver» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.