National Basketball Association

National Basketball Association

La National Basketball Association (en espanyol: Associació Nacional de Bàsquet) més coneguda simplement per les seues sigles (NBA) és una lliga privada de bàsquet professional que es disputa en Estats Units des de 1949, quan es varen fusionar les lligues professionals National Basketball League (NBL, creada en 1937) i la Basketball Association of America (BAA, fundada en 1946). En ser una entitat privada, no depén oficialment de la Federació nortamericana de bàsquet. Els jugadors de la NBA estan autorisats a competir internacionalment despuix d'un acort especial a tres bandes firmat en 1989 entre la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) —màxim organisme a nivell mundial—, la pròpia NBA i la Federació nortamericana.

Va ser al final de la Segona Guerra Mundial quan un grup d'hòmens —en la seua majoria propietaris d'alguns dels recints deportius de diferents ciutats nortamericanes—, es varen reunir en el Madison Square Garden de Nova York en la finalitat de buscar alternatives per a omplir dits pabellons en alguna cosa més que hockey sobre gèl i boxeig, els quals atreen molt públic, pero que no alcançaven a omplir els seus #aforament. Pensant en alguna cosa totalment distint que fora capaç de completar el calendari, ademés d'oferir a la població nortamericana un nou entreteniment, varen vore en el bàsquet l'event ideal per a conseguir els seus objectius. És aixina com el 6 de juny de 1946, es va firmar el naiximent de lo que, en el pas del temps, es va convertir en una de les lligues deportives més seguides en tot lo món, la Basketball Association of America (BAA), que anys més tart va passar a denominar-se NBA.

El primer dirigent o comissionat de la lliga va ser Maurice Podoloff, qui ademés era el president de la National Hockey League (NHL). Onze ciutats varen ser les establides d'acollir a un equip que les representara, sent essencialment ciutats ubicades en la costa Este dels Estats Units: Nova York, Chicago, Boston, Providence, Toronto, Cleveland, Sant Luis, Washington D. C., Detroit, Pittsburgh i Philadelphia.

Des de la temporada 2004-05 està conformada per 30 equips o franquícies dividits en dos conferències, l'Este, i l'Oest, les quals a la seua volta es troben dividides en tres divisions de cinc equips cada una.

Sobre jugadors, el que ha conseguit major número de campeonats de la NBA és Bill Russell, en onze títuls en tretze anys de carrera (tots en els Boston Celtics), el jugador en més MVP de les Finals de la NBA és Michael Jordan en sis, el jugador en més MVP de la Temporada de la NBA és Kareem Abdul-Jabbar en sis, el màxim anotador històric de la competició és LeBron James, el jugador en més premis individuals és Michael Jordan i el que ostenta més récorts estadístics individuals és Wilt Chamberlain.

Història

Artícul principal → Història de la NBA.

Orige i primers anys

La Basketball Association of America (BAA) va ser fundada en 1946 per propietaris dels principals pabellons deportius del norest i mig-oest, com el Madison Square Garden de Nova York. Els 11 equips que varen obrir el teló en la temporada inaugural 1946-47 varen ser Boston Celtics, Philadelphia Warriors, New York Knicks, Washington Capitols, Providence Steamrollers, Toronto Huskies, Chicago Stags, St. Louis Bombers, Cleveland Rebels, Detroit Falcons i Pittsburgh Ironmen. Únicament tres d'eixos equips han perdurat fins als nostres dies: Boston Celtics, New York Knicks i Golden State Warriors sent per tant els únics que han disputat totes les temporades de la lliga des de la seua fundació. D'ells, tan sol Boston Celtics i New York Knicks no s'han mogut de ciutat sent considerats per estos motius com dos dels equips més representatius i històrics de la lliga. En canvi, els Warriors varen nàixer en Filadèlfia, per a mudar-se en 1962 a Sant Francisco i en 1971 a Oakland, lloc que han ocupat fins a 2019, any en el que es varen tornar a traslladar a Sant Francisco.

Encara que varen existir abans atres lligues de bàsquet professionals en el país, com la American Basketball League (ABL) i la National Basketball League (NBL), la BAA va ser la primera lliga en intentar jugar principalment en pabellons grans de ciutats importants. Durant eixos anys el nivell de la BAA no era òbviament encara millor que el de les atres lligues per la seua recent creació, ni els equips es podien comparar en clubs independents com els Harlem Globetrotters, considerat llavors com un dels millors equips de la nació, si no el millor. Atres eixemples varen ser el de Baltimore Bullets, qui despuix de ser finaliste de l'ABL en 1947, que es va mudar a la BAA i va guanyar el títul en la temporada 1947-48, mateix camí que varen prendre els Minneapolis Lakers, guanyadors de la NBL en 1948 i al any següent en la BAA donant-li a la nova lliga una primera proyecció important.

Una treballada expansió fins a ser la referència

Estos casos, no obstant, varen estar contextualizados per l'acort de fusió entre la BAA i la NBL, rebatejant aixina la lliga com National Basketball Association (NBA), en 17 franquícies localisades en una mescla de ciutats grans i menudes, aixina com pabellons en més capacitat i gimnasis més menuts. En 1950, la NBA es va consolidar en onze franquícies, procés que va seguir fins a 1954, quan va aplegar a contar en tan sol huit equips que encara perduren a dia de hui (Knicks, Celtics, Warriors, Lakers, Royals/Kings, Pistons, Hawks i Nationals/76ers).

Llavors, la NBA va assistir també al canvi de franquícies a ciutats més grans. Els Hawks varen abandonar l'àrea de «Tri-Cities» per a mudar-se a Milwaukee i més alvance a Sant Luis; els Royals de Rochester es varen moure a Cincinnati; i els Pistons de Fort Wayne a Detroit.

Durant eixe periodo, Minneapolis Lakers, liderats pel pivot George Mikan, va guanyar cinc anells, establint la primera dinastia en l'història de la lliga.

En 1950 també es va vore l'integració de la NBA en l'incorporació dels primers jugadors afroamericanos a la lliga, com eren Chuck Cooper (Boston Celtics), Nat Sweetwater Clifton (New York Knicks) i Earl Lloyd (Washington Capitols). En l'actualitat, més de cinquanta anys despuix, la NBA està composta de jugadors de moltes races diferents, aixina com de diversos orígens i cultures sent un 80 % d'ells afroamericanos.

Quan els jugadors de color es varen incorporar a la NBA, la seua característica forma de jugar la varen canviar. D'estil molt extrovertido, eren més ràpits i hàbils.^{cita requerida} Varen incorporar el mat (en inglés: eslam dunk) i actuaven en moviments un tant chulescos i cridaners. Era la forma de jugar al bàsquet considerada com l'estil afroamericano, veloç, àgil i en un gran maneig del baló. Va tindre els seus orígens en els citats Harlem Globetrotters.

Un atre dels canvis que es varen produir en l'época per a aumentar el ritme del joc i animar-ho, va anar el d'incorporar la regla dels 24 segons de possessió encara vigent, en la que es determinava que es deu llançar a canastra ans que el temps expire, si ben si el llançament no tocara el rogle o es convertira la canastra, es chiula violació de joc i l'equip ofensiu pert la possessió.

En 1956, el pivot rookie (Plantilla:Lang-és) Bill Russell es va incorporar a Boston Celtics, equip que ya contava en un dels millors bases de la lliga, Bob Cousy, i un dels entrenadors més laureados de l'història de la NBA, Ret Auerbach. En Russell, l'equip es va convertir en una llegenda de la lliga, guanyant onze anells de campeó en les tretze temporades en les que va estar en actiu. A cada jugador se li entrega un anell de campeó que representa el títul conseguit per l'equip. En 1959 el també pivot Wilt Chamberlain —procedent dels Globetrotters— va entrar en la lliga i en poc temps es va convertir en un dels jugadors més dominants de sempre, establint tot tipo de récorts en punts i rebots, i aplegant, inclús, a anotar 100 punts en un partit. La seua rivalitat en Russell és recordada com una de les més grans en l'història del deport.

En eixe periodo, la NBA es va enfortir en el moviment de Minneapolis Lakers a Los Àngeles, de Philadelphia Warriors a Sant Francisco, i de Syracuse Nationals a Filadèlfia.

No obstant, i pese al notable creiximent de la NBA, en 1967 va afrontar una amenaça externa en la formació d'una nova lliga, l'American Basketball Association (ABA). Abdós competicions varen entrar en una guerra de puja pel talent de nous jugadors. La NBA va semblar eixir airosa despuix de conseguir firmar a l'estrela universitària més important d'aquella era, Kareem Abdul-Jabbar —conegut llavors com Lew Alcindor—, qui junt a Oscar Robertson va liderar a Milwaukee Bucks a guanyar un títul en la seua segona temporada, i que més tart va jugar en els pentacampeones Lakers.

No obstant, el màxim anotador de la temporada NBA, Rick Barry, va donar el bot a la ABA de la mateixa manera que atres quatre veterans àrbits: Norm Drucker, Earl Strom, John Vanak i Joe Gushue donant en una gran rivalitat entre abdós. La ABA també va tindre èxit en contrapartida a l'hora de firmar jóvens talents, com Julius Erving, en part perque estava permés firmar-los directament des de l'institut. La NBA es va expandir ràpidament en eixa época, en l'objectiu de que les franquícies tingueren sèu en el major número de ciutats viables possibles. En finalisar la temporada regular de 1976, les lligues varen establir un acort en el que quatre equips passaven de la ABA a la NBA, aumentant esta lliga el número de franquícies a 22 i guanyant-li la partida al campeonat provocant la seua dissolució. Alguns dels detalls més característics d'esta lliga va ser la de que el baló de joc era tricolor, en els colors nacionals blau roig i blanc, o la del llançament de tres punts o triple o el concurs de mates en el seu All-Star Game per a confrontar a la NBA en espectàcul. Totes aquelles circumstàncies varen ser posteriorment adoptades en cert modo per la NBA segons contexts, a on el baló per eixemple, pese a no variar i seguir utilisant-se un d'estàndar taronja, sí s'utilisa un tricolor en el concurs de triples del All-Star Game, i en a on també es disputa un concurs de mates. Sobre el llançament de triple va ser adoptat per la NBA en 1979.

Els anys dorats

En la temporada 1979-80, la NBA va agregar de la ABA l'innovadora llínea de tres punts. Eixa temporada, entrarien en la lliga els rookies Magic Johnson i Larry Bird, per a jugar en els Lakers i Celtics respectivament, i es va donar començ a un periodo en el que l'interés per la lliga i el número d'aficionats va créixer tant en el país com en el món sancer. La preciosa rivalitat que mantenien estos dos jugadors va ser, com molts diuen, un dels salvadors de la lliga, que semblava que escomençava a vagar sense rumbo abans de les seues arribades. Bird guanyaria en Boston tres títuls, mentres que Johnson es proclamaria vencedor de cinc campeonats en els Lakers.

En 1984, Michael Jordan va escomençar a jugar en la NBA, provocant un major interés en la lliga. En 1989, el número d'equips s'elevava ya a 27, seguint el procés d'expansió. Durant la década dels 90, Jordan, guanyaria sis anells en els Bulls.

En els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 es va vore al que està considerat millor equip de l'història del bàsquet de seleccions, el popular 'Dream Team' d'Estats Units, que contava per primera volta en jugadors NBA, en estreles com Michael Jordan, Larry Bird, Magic Johnson, Scottie Pippen, Charles Barkley o John Stockton. En esta década, un elevat número de jugadors va començar a aplegar d'atres països. Al principi, eixos jugadors, com Hakeem Olajuwon (Jugador més valiós en 1994) de Nigèria, primer jugaven en la NCAA per a perfeccionar les seues habilitats. Ara, un número creixent de jugadors aplega a la NBA directament des d'Europa o qualsevol atra part del món, casos com Yao Ming (número 1 del draft de 2002) de China, o els 'All-Star' Dirk Nowitzki (Alemània, ademés de ser el MVP de la temporada en 2007), Tony Parker (França), Manu Ginóbili (Argentina) i Pau Gasol (Rookie de l'any en 2002) d'Espanya. A dia de hui, els jóvens jugadors de parla anglesa solen enrolarse en universitats nortamericanes abans d'escomençar a jugar en la NBA, com per eixemple, l'australiano Andrew Bogut (número 1 del draft de 2005) i el canadenc Steve Nash (MVP de la temporada en 2005 i 2006), mentres que atres jugadors internacionals apleguen procedents d'equips professionals dels seus respectius països. L'únic jugador iraní de l'història, es diu Hamed Haddadi, recent fichat pels Grizzlies de Memphis en la temporada 2008-09, és un fet històric en la NBA. La NBA és ara televisada en 212 nacions en 42 idiomes. En 1996, en motiu del seu 50 aniversari, la NBA va crear una lliga femenina, la WNBA, i en 2001 una lliga menor afiliada, la NBDL.

En 1998, els propietaris varen iniciar una folga patronal —cridada coloquialment «lockout»— que va durar 191 dies, fins al 6 de giner de 1999. Com a resultat d'este tancament patronal, la temporada va quedar eixe any reduïda a 50 partits en lloc dels habituals 82. El campeó d'eixa temporada varen ser els Spurs de Sant Antonio.

Des de la desintegració dels Chicago Bulls en l'estiu de 1998, la Conferència Oest ha dominat la competició, en Los Angeles Lakers i Sant Antonio Spurs sumant el títul nou de 14 temporades. Tim Duncan i David Robinson varen guanyar el 1999, i Shaquille O'Neal i Kobe Bryant varen començar els 2000 en tres campeonats consecutius per als Lakers. Els Spurs varen tornar a guanyar el títul en 2003 contra els New Jersey Nets. En 2004, els Lakers varen tornar a les Finals per a caure en cinc partits front als Detroit Pistons.

En acabant de que els Spurs es dugueren el Trofeu Larry O'Brien en 2005, en la temporada de 2006 es va vore dos franquícies que feyen les seues primeres aparicions en les finals. Els Miami Heat, conduïts pel seu escolta estrela, Dwyane Wade, i Shaquille O'Neal, que havia segut traspassat dels Lakers durant l'estiu de 2004, varen guanyar la série sobre els Dallas Mavericks en sis partits despuix de perdre els dos primers. El domini de Lakers / Spurs va continuar en 2007 en una série de quatre partits per als Spurs sobre uns Cleveland Cavaliers conduïts per LeBron James. En 2008 es va vore un resquit de la rivalitat Celtics-Lakers (una de les més històriques de la lliga), eixint victoriosos els Celtics el seu desseté campeonat, gràcies als denominats Big-Three: Paul Pierce, Ray Allen i Kevin Garnett.

En 2009, Kobe Bryant i els Lakers varen tornar a la final de la NBA de 2009, esta volta per a derrotar a Dwight Howard i les seues Orlando Magic per a dur als angelinos al seu quinzé títul de la NBA. Bryant va guanyar el seu primer MVP de les finals en la seua tretzena temporada despuix de liderar als Lakers en el seu primer campeonat de la NBA des de l'eixida de Shaquille O'Neal.

El All-Star Game de 2010 va tindre lloc en el Cowboys Stadium reunint a la sifra més alta d'un partit NBA de l'història en 108 713 espectadors.

Al final de la temporada, els Celtics i els Lakers varen reeditar la seua rivalitat despuix de l'edició de 2008 quan es varen trobar novament en les finals per duodècima volta. Els Lakers varen guanyar el títul en guanyar el sèptim partit per 83-79. Abans de l'inici de la temporada 2010-11, la NBA va tindre un emocionant estiu en un dels episodis més esperats d'agents lliures de tots els temps. Dos d'ells varen firmar, i un va renunciar, en els Miami Heat, lo que els va dur a una temporada que estaria marcada depenent d'un èxit o un fracàs a final del campeonat. Els Heat, liderats per LeBron James, Dwyane Wade, i Chris Bosh, varen aplegar a les finals contra els Dallas Mavericks en lo que fon un resquit entre les franquícies de la temporada 2006. Els Mavericks, conduïts per Dirk Nowitzki —l'eventual MVP de les finals de la NBA— es varen adjudicar el títul despuix de sis partits sent el primer títul de la franquícia. Els veterans Shawn Marion, Jason Kidd, Jason Terry i Peđa Stojaković varen celebrar també el seu primer campeonat.

Actualitat

Des de 2004, la NBA està conformada per 30 franquícies i seguix desenrollant-se com una de les principals lligues deportives del món.

L'1 de juliol de 2011, a les 12:01 p. m., la NBA va anunciar un atre tancament patronal. En acabant de que les primeres semanes de la temporada anaren cancelades, els jugadors i els amos varen ratificar un nou conveni colectiu el 8 de decembre de 2011 establint una temporada acurtada de 66 partits, pels 82 que es juguen regularment.

Despuix de la retallada i la temporada regular, els Miami Heat varen retornar a les finals en el trio format per Dwyane Wade, LeBron James i Chris Bosh els qui es varen enfrontar al format per Kevin Durant, Russell Westbrook i James Harden dels Oklahoma City Thunder. L'equip de Florida va conseguir véncer en cinc partits, conquistant el seu segon títul de la NBA en sis anys. El seu èxit va continuar en la següent temporada, vencent sobre els Sant Antonio Spurs en 2013, reeditant la final un any despuix que esta volta es va decantar del costat dels texano despuix de cinc partits. Despuix d'eixa série, LeBron James va anunciar que tornaria als seus originaris Cleveland Cavaliers. James va liderar a l'equip del seu estat natal a la segona aparició de la seua història en les finals, a on varen caure front als Golden State Warriors de Stephen Curry en sis partits. En Curry al cap els Warriors tornarien a la final en la temporada 2016, pero esta volta vencerien els Cavaliers guanyant el seu primer campeonat de la NBA, despuix de necessitar jugar-se un sèptim partit i sent la primera volta que un equip dona tornada un 3-1 advers en les finals. cal destacar en eixa temporada, el récort de 73-9 que varen conseguir els californians, deixant arrere als mítics Bulls de Jordan i el seu récort de 72-10, en abdós casos en participació de Steve Kerr, primer en cancha en els Bulls i després com a entrenador dels Warriors. Aixina mateix, per a la temporada 2017 també es va repetir la final, demostrant l'hegemonia alcançada per Golden State i Cleveland en les últimes tres temporades, en a on els de Oakland, liderats per un gran Curry i un decisiu Kevin Durant, guanyarien la final en el quint partit, despuix de doblegar sense majors complicacions als d'Ohio. En 2018 Golden State Warriors va tornar a superar a Cleveland Cavaliers, esta volta en un rotunt 4-0. No obstant, en 2019, Toronto Raptors es va convertir en el primer equip no nortamericà en guanyar un títul de la NBA a superar a Golden State Warriors.

La temporada 2019-20 va estar afectada per la pandèmia mundial del COVID-19, i va ser cancelada en març en acabant de que varis jugadors varen donar positiu pel virus. La NBA va buscar maneres de tornar a la competició el 30 de juliol, en un torneig per a finalisar la temporada en Orlando, Florida. Finalment, els Lakers de LeBron James varen guanyar l'anell front a Miami Heat.

Sistema de competició

Temporada regular

Vore també: Temporades de la NBA

En la temporada regular cada equip disputa 82 partits, dividits en parts iguals entre trobades de local i visitant. El calendari no és el mateix per a tots. Els equips s'enfronten en els oponents de la seua pròpia divisió en quatre ocasions; davant els de les atres dos divisions de la seua conferència, entre tres o quatre voltes; i contra els de l'atra conferència, dos voltes a l'any. Per lo tant, un equip pot tindre fàcil o difícil el calendari, depenent en la divisió o conferència en la que estiga localisat. Despuix dels recents canvis de format del calendari de la NHL, la de bàsquet és l'única lliga nortamericana de primer nivell en la que totes les franquícies s'enfronten unes contra atres durant la temporada regular, i en la que un tiquet de temporada et garantisa poder vore el teu equip cada volta que venja a jugar a la ciutat durant la temporada regular.

En febrer, la NBA s'interromp per a celebrar l'anual All-Star Game. Els jugadors són somesos a votació per tot Estats Units i Canadà, i a través d'Internet. El jugador més votat en cada posició i en cada conferència començarà de titular en el All-Star Team de la seua conferència. Els entrenadors de les seues respectives lligues són els encarregats d'elegir els 7 jugadors restants. Els entrenadors que millor balanç victòries-derrotes duen en el seu equip fins a febrer són els encarregats de dirigir a l'equip de la seua conferència, i no poden dirigir en anys consecutius. L'Oest i l'Est s'enfronten, i el jugador que millor actuació haja realisat durant la trobada serà guardonat en el premi MVP del All-Star. Una atra de les atraccions de la fi de semana de les estreles és el partit entre els rookies (novells) i els sophomores (jugadors de segon any), i els concursos de triples (5 carros en 4 balons normals cada u i un tricolor el valor dels quals és del doble). Guanya el que més triples fica en un temps definit en un màxim de 30), de mats (un jurat compost de 5 juges veterans, normalment retirats, jugadors en experiència en la modalitat de mates) i habilitats (un recorregut en diferents obstàculs a realisar en el menor temps possible).

Despuix del All-Star, finalisa el determini per a realisar traspassos. Despuix d'eixe dia, els equips no poden intercanviar jugadors fins a final de temporada, encara que sí està permés firmar agents lliures i despedir jugadors. Molts traspassos són realisats poc abans o durant eixa data, fent d'eixe dia un dels més agitats per als equips en tot l'any.

En el més d'abril finalisa la temporada regular. Durant eixe temps, comença el periodo de votació dels premis individuals de la temporada. El premi al millor Sext Home ho rep el jugador que més ha aportat eixint des del banquet (sense ser titular en el seu equip). El rookie de l'any va per al millor novell, mentres que el premi al Jugador Més Millorat ho rep, com el seu propi nom indica, al jugador que més ha progressat d'una temporada a una atra. El jugador més defensiu de la lliga es du el premi al millor defensor, l'entrenador de l'any per al millor entrenador d'eixa temporada, i el MVP al millor jugador. Ademés, Sporting News concedix anualment un premi no oficial (pero extensament aprovat) al millor eixecutiu de la temporada.

En la postemporada també es donen a conéixer els tres millors quintets de l'any, aixina com els dos de rookies i defensius.

Postemporada

Artícul principal → Playoffs de la NBA.

Els Playoffs de la NBA consistix en quatre rondes de competició entre 16 equips repartits en la Conferència Oest i la Conferència Este, huit equips per cada Conferència. Els guanyadors de la Primera Ronda (o quarts de final de conferència) alvancen a les Semifinals de Conferència, posteriorment a les Finals de Conferència i els vencedors a les Finals de la NBA, disputades entre els campeons de cada conferència.

Comencen a finals d'abril, en huit equips de cada conferència classificats. Fins a la temporada 2005-06, els tres primers llocs de cada conferència venien determinats pels primers classificats en cada divisió, seguint a la seua volta el balanç victòries-derrotes.

Esta regla va generar molta controvèrsia i eixe any va ser decisiu per a que s'abolira, ya que per ella es varen enfrontar en Segona Ronda els dos millors equips de la Conferència Oest sobre récort, els Dallas Mavericks i Sant Antonio Spurs. Dallas pese a ser segon en percentage de victòries en eixa conferència va caure al número 4 en la qual cosa es deuria enfrontar al número 1 en segona ronda mentres que atres equips en pijor récort tenien un camí més senzill. Era un clar perjuí tant per a Dallas com para Sant Antonio pese a que havien segut els millors en la fase regular.

A partir de la temporada 2006-07, els primers quatre equips, els tres campeons de divisió i el millor segon, són emparellats prenent en conte el total de partits guanyats i perduts, de modo que els dos millors equips de cada conferència no s'enfronten sino fins a la final del campeonat. La posició dels quatre equips restants ve determinada pel percentage de victòries de cada u d'ells. El ser campeó de divisió no garantisa tindre la ventaja de camp en les eliminatòries dels playoffs, alguna cosa insòlit en els deports nortamericans. La ventaja de camp està estrictament basada en el balanç de victòries-derrotes durant la temporada regular, sense respectar als guanyadors de divisió.

El tindre un récort més alt oferix vàries ventages. Ya que el primer classificat jugarà contra l'octau, el segon contra el sèptim, el tercer contra el sext i el quarto contra el quint, el tindre un millor balanç normalment vol dir que t'enfrontaràs a un equip més dèbil. La franquícia en millor balanç té la ventaja de camp en cada série de playoffs, inclosa la primera ronda. Açò significa que, per eixemple, si l'equip que rep al sext classificat té millor balanç que el tercer classificat, el sext tindria ventaja de camp, a pesar de que el tercer equip tinga un lloc en la classificació més alt.

Les séries de playoffs seguixen un format de competició. Cada eliminatòria és al millor de sèt partits (fins a 2003 la primera ronda dels playoffs era al millor de cinc partits), alvançant de série el primer que guanye quatre partits, mentres que el perdedor és eliminat dels playoffs. En la següent ronda, l'equip guanyador juga contra un atre de la seua mateixa conferència. Aixina, tots llevat un són eliminats dels playoffs en cada conferència. En cada ronda (incloses les finals de la NBA), se seguix el model 2-2-1-1-1, volent dir que l'equip que tinga la ventaja de camp jugarà en casa els partits 1, 2, 5 i 7, mentres que el seu rival ho farà en els partits 3, 4 i 6. Esta regla va canviar a partir de la temporada 2013-14, ya que en les Finals de la NBA s'utilisava el model 2-3-2.

Finals

Artícul principal → Anexe:Finals de la NBA.

En la ronda final, s'enfronten els campeons de cada conferència al millor de sèt partits. El primer que conseguixca véncer en quatre partits, se li coneixerà com el campeó de la NBA. Es disputa anualment en juny, i al campeó se li guardona en el Larry O'Brien Championship Trophy des de 1977, data en la que va reemplaçar al Trofeu Walter A. Brown. L'idea de cridar al trofeu de campeó Larry O'Brien, és en honor al comissionat de la NBA que va precedir a David Stern, Larry O'Brien. A cada jugador de l'equip victoriós, ademés de l'entrenador i el mánager general, se li entrega un anell de campeó. Ademés, la lliga entrega el trofeu Bill Russell MVP de les Finals. Este trofeu és cridat Bill Russell en honor del llegendari jugador dels Celtics de Boston que va guanyar 11 campeonats en 13 anys de carrera professional. Este premi normalment ho rep un jugador de l'equip guanyador, encara que açò no siga una norma. Solament hi ha hagut una excepció fins a la data: Jerry West va rebre el MVP de les Finals en 1969 (primera temporada en la que s'entregava este premi) a pesar de que els Lakers no varen guanyar l'anell.

Llímit salarial

Artícul principal → Llímit salarial de la NBA.

El llímit salarial (o salary cap en anglés) és el llímit que els equips poden gastar en contractes de jugadors i que existix per a igualar el nivell dels equips de la NBA. Sense dit llímit els equips podrien oferir grans cantitats de diners als agents lliures. L'idea bàsica és que un equip no puga contractar a un agent lliure si s'excedix d'este llímit.

Este llímit s'establix per a cada futura campanya i està subjecte a unes adaptacions. Normalment es calcula multiplicant el BRI (Basketball Related Income, que es tracta d'un terme definit com tots aquells ingressos rebuts pels equips com a resultat de les distintes operacions portades a terme) per un 48,04 %; sostraent els salaris dels jugadors i dividint el resultat entre 29.

D'esta manera es potencia el valor dels jugadors com a membres d'un equip en un proyecte viable en lo econòmic i en lo deportiu. S'evita que un equip en majors recursos econòmics puga conseguir jugadors «a colp de talonari», o que un equip tinga que endeutar-se per a afrontar la competició en garanties (i caiga en una ruïna econòmica si dit proyecte no fructifica).

Esta característica, junt en el draft, fa necessari que cada franquícia estudie ben quina jugadors pot interessar-los del mercat per al seu proyecte (segons el perfil de l'equip). També aixina es conseguix que cada franquícia solament puga "blindar" econòmicament a un o dos jugadors (que se solen denominar «jugadors franquícia»)

El salari mínim d'un equip es calcula multiplicant el llímit salarial pel 75 %.

Draft

Artícul principal → Draft de la NBA.

El Draft és un sistema per a controlar que l'accés de nous jugadors a la lliga beneficie a la competència. Bàsicament permet als equips més dèbils d'un any seleccionar als jugadors que desigen per a la següent campanya, nivellant la competició a curt/mig determini.

Tots els jugadors que volen formar part de la NBA s'inscriuen per a participar en l'elecció del Draft que es realisa a principis de l'estiu. En ella cada u dels equips de la lliga té dret a elegir un jugador en principi. Originalment l'equip en pijor índex de victòries en la lliga regular anterior elegia al jugador que desijava, despuix ho feya el següent equip en menys victòries, etc.

No obstant, es va observar que alguns equips que no tenien possibilitats de classificar-se per als playoffs es deixaven perdre en els últims partits de competició per a tindre un número més alt d'elecció. Per això es va decidir que les primeres 14 eleccions es decidiren per un sorteig per mig d'una loteria.

Actualment en dit sorteig solament entren els equips que no han jugat els playoffs. D'ells el que més victòries va collir en la lliga regular anterior és el que menys possibilitats té, el segon en més victòries té una miqueta més de possibilitats, etc. El restant de les eleccions es fa per orde invers a la posició ocupada en la classificació de l'última campanya.

No obstant, convé aclarir que el fet de seleccionar en un lloc alt no assegura que el jugador seleccionat siga el millor. L'història de la NBA està plena d'errors i eleccions discutibles en les primeres posicions, com l'any 1984, en el que Houston Rockets va elegir a Hakeem Olajuwon com a n.º 1 i Portland Trail Blazers incomprensiblemente varen seleccionar a Sam Bowie en el n.º 2 deixant a Chicago Bulls elegir en el n.º 3 a Michael Jordan.

Un atre aspecte clau és que per l'escassa edat en la que s'incorporen els futur jugadors al Draft (sense acabar els seus estudis universitaris) fa que siga realment difícil per als equips calibrar qué jugador oferirà millor rendiment a mig determini.

El 30 de juny de 2011, la NBA va anunciar oficialment la desocupació patronal per la inconformidad dels jugadors i els amos respectivament. Esta seria la segona volta que en la NBA es convocara una folga. La primera es va produir en la temporada 1998-99.

Equips

Vore també: Expansions de la NBA

La NBA es va originar en 1946 en onze equips, i va ser creixent a través d'una seqüència d'expansions d'equips, reduccions i reubicación per a conformar un planter actual que es compon de 30 equips o franquícies. D'ells, un total de 29 es troben localisats en Estats Units i solament un es troba en Canadà. Des del seu naiximent s'han produït un total d'onze expansions per a albergar a díhuit nous equips, sent l'últim d'ells els Charlotte Bobcats de Carolina del Nort, els qui varen recuperar la seua denominació històrica de Hornets en 2014.

L'organisació actual de la lliga dividix als equips en dos conferències —l'Oest i l'Este— de tres divisions cada una, les quals consten a la seua volta de cinc equips. La divisió territorial actual va ser introduïda en la temporada 2004-05. Reflectint la distribució de la població dels Estats Units i de Canadà en conjunt, la majoria dels equips estan en la mitat de l'est del país: tretze equips estan en la zona horària de l'est, nou en la zona central, tres en la zona horària montanyosa, i cinc en la Pacífic.

El comissionat s'encarrega de que hi haja el mateix número de franquícies en cada conferència per a mantindre una divisió equivalent. En els casos en els que es produïx una reubicación de franquícia, el mapa divisional es reestructura per a que cada divisió conte en els cinc equips del cupo.

Franquícies

Vore també: Anex:Patrocinadors de les franquícies NBA

Conferència	Divisió	Equip	Ciutat	Pabelló	Fundat	Patrocini
Oest	Noroest	Denver Nuggets	Denver, Colorat	Ball Arena	1967	Ibotta
		Minnesota Timberwolves	Mineápolis, Minnesota	Target Center	1989	Sezzle
		Oklahoma City Thunder	Oklahoma City, Oklahoma	Paycom Center	1967*	Love's
		Portland Trail Blazers	Portland, Oregó	Moda Center	1970	Brightside Windows
		Utah Jazz	Salt Lake City, Utah	Delta Center	1974*	LiveView
	Suroest	Dallas Mavericks	Dallas, Texas	American Airlines Center	1980	Chime
		Houston Rockets	Houston, Texas	Toyota Center	1967*	Memorial Hermann
		Memphis Grizzlies	Memphis, Tennessee	FedExForum	1995*	Robinhood
		New Orleans Pelicans	Nova Orleans, Luisiana	Smoothie King Center	1988*	New Age Products
		Sant Antonio Spurs	Sant Antonio, Texas	Frost Bank Center	1967*	Self Financial
	Pacífic	Golden State Warriors	Sant Francisco, Califòrnia	Chase Center	1946*	Rakuten
		Los Angeles Clippers	Inglewood, Califòrnia	Intuit Dome	1970*	Sense patrocinador
		Los Angeles Lakers	Los Àngeles, Califòrnia	Crypto.com Arena	1946*	Bibigo
		Phoenix Suns	Phoenix, Arizona	PHX Arena	1968	PayPal
		Sacrament Kings	Sacrament, Califòrnia	Golden 1 Center	1945*	Reviver
Este	Atlàntic	Boston Celtics	Boston, Massachusetts	TD Garden	1946	Amica
		Brooklyn Nets	Nova York, New York	Barclays Center	1967*	GetYourGuide
		New York Knicks	Nova York, New York	Madison Square Garden	1946	Experience Abu Dhabi
		Philadelphia 76ers	Filadèlfia, Pennsilvània	Wells Fargo Center	1939*	Crypto.com
		Toronto Raptors	Ontario, Plantilla:Canadà	Scotiabank Arena	1995	Sun Life
	Central	Chicago Bulls	Chicago, Illinois	United Center	1966	Motorola
		Cleveland Cavaliers	Cleveland, Ohio	Rocket Arena	1970	Cleveland Cliffs
		Detroit Pistons	Detroit, Míchigan	Little Caesars Arena	1941*	StockX
		Indiana Pacers	Indianápolis, Indiana	Gainbridge Fieldhouse	1967	Spokenote
		Milwaukee Bucks	Milwaukee, Wisconsin	Fiserv Forum	1968	Motorola
	Surest	Atlanta Hawks	Atlanta, Geòrgia	State Farm Arena	1946*	YMCA
		Charlotte Hornets	Charlotte, Carolina del Nort	Spectrum Center	1988	Sense patrocinador
		Miami Heat	Miami, Florida	Kaseya Center	1988	Robinhood
		Orlando Magic	Orlando, Florida	Kia Center	1989	Disney World
		Washington Wizards	Washington D. C.	Capital One Arena	1961*	Robinhood

Nota: Indicat en asterisc (*) un moviment de franquícia.
Nota 2: Indiana Pacers, New Jersey Nets, Sant Antonio Spurs i Denver Nuggets, varen entrar en la NBA en 1976, procedents de la ABA.
Nota 3: Els patrocinis varen començar en la temporada 2017-18, a on 21 equips varen escomençar a utilisar publicitat en les seues camisetes. Al any següent, els 30 equips ya lucian publicitat relacionada en la localisació de la franquícia, convertint-se la NBA aixina, en la primera de les "quatre grans" lligues nortamericanes en fer-ho.

Trasllats de franquícies

Les franquícies senyalades, han canviat de ciutat, en algun moment de l'història de la NBA:

• Philadelphia Warriors (1946-1962), Sant Francisco Warriors (1962-71): Golden State Warriors
• Minneapolis Lakers (1948-60): Los Angeles Lakers
• Syracuse Nationals (1949-63): Philadelphia 76ers
• Rochester Royals (1948-57), Cincinnati Royals (1957-72), Kansas City/Omaha Royals (1972-75), Kansas City Kings (1975-85): Sacrament Kings
• Fort Wayne Pistons (1948-57): Detroit Pistons
• Tri-Cities Blackhawks (1949-51), Milwaukee Hawks (1951-55), St.Louis Hawks (1955-68): Atlanta Hawks
• Vancouver Grizzlies (1995-2001): Memphis Grizzlies
• New Orleans Jazz (1974-79): Utah Jazz
• Chicago Packers (1961-62), Chicago Zephyrs (1962-63), Baltimore Bullets (1963-73), Capital Bullets (1973-74), Washington Bullets (1974-1997): Washington Wizards

• Charlotte Hornets (1988-2002), New Orleans Hornets (2002-2005), New Orleans/Oklahoma City Hornets (2005-2007) (*), New Orleans Hornets (2007-2013): New Orleans Pelicans
• New York Nets (1976-77), New Jersey Nets (1977-2012): Brooklyn Nets
• Buffalo Braves (1970-78), Sant Diego Clippers (1978-84): Los Angeles Clippers
• Sant Diego Rockets (1967-71): Houston Rockets
• Seattle SuperSonics (1967-2008): Oklahoma City Thunder
• Charlotte Bobcats (2004-2014): Charlotte Hornets (**)

(*): Pels danys materials, que va causar el Huracà Katrina, en la ciutat de Nova Orleans, en agost de 2005, l'equip va tindre que canviar la seua residència temporalment, a la ciutat d'Oklahoma City, durant la temporada 2005-06. Dos temporades despuix, va retornar de nou la franquícia a Nova Orleans.

(**): El nom, història i récorts de l'equip entre 1988 i 2002 varen retornar a la seua ciutat original quan els Charlotte Bobcats es varen convertir en Charlotte Hornets en maig de 2014.

Equips desapareguts

Artícul principal → Anexe:Equips desapareguts de la NBA.

Anderson Packers (1949-1950) Baltimore Bullets (1947-1953) Chicago Stags (1946-1950) Cleveland Rebels (1946-1947) Denver Nuggets (1948-1950) Detroit Falcons (1946-1947) Indianapolis Jets (1948-1949) Indianapolis Olympians (1949-1953)

Pittsburgh Ironmen (1946-1947) Providence Steamrollers (1946-1949) Sheboygan Redskins (1946-1951) St. Louis Bombers (1946-1950) Toronto Huskies (1946-1947) Washington Capitols (1946-1951) Waterloo Hawks (1946-1947) Historial Per a un millor detall de cada edició vejau Campeons de la NBA i Finals de la NBA Des de 1946 i fins a 1983 l'equip campeó rebia el Trofeu Walter A. Brown —denominació en honor al primer propietari dels Boston Celtics—, passant a denominar-se des de llavors com Trofeu Larry O'Brien —en favor del tercer comissionat de la NBA—. Originàriament les finals es denominaven com a NBA World Championship Séries (Plantilla:Lang-és), terme que va deixar d'utilisar-se en 1986. Nota: Un asterisc (*) denota un moviment de franquícia. Noms dels equips segons l'época. El signe de "→" en el MVP de les Finals significa que el jugador va guanyar també el premi de MVP de la Temporada en el mateix curs. Temporada Campeó Resultat Subcampeó MVP de les Finals MVP de la Temporada Entrenador de l'Any Basketball Association of America (BAA) 1946-47 Philadelphia Warriors (1)* 4 - 1 Chicago Stags 1947-48 Baltimore Bullets 4 - 2 Philadelphia Warriors 1948-49 Minneapolis Lakers (1)* 4 - 2 Washington Capitols National Basketball Association (NBA) 1949-50 Minneapolis Lakers (2)* 4 - 2 Syracuse Nationals* 1950-51 Rochester Royals* 4 - 3 New York Knicks 1951-52 Minneapolis Lakers (3) 4 - 3 New York Knicks 1952-53 Minneapolis Lakers (4) 4 - 1 New York Knicks 1953-54 Minneapolis Lakers (5) 4 - 3 Syracuse Nationals 1954-55 Syracuse Nationals (1) 4 - 3 Fort Wayne Pistons* 1955-56 Philadelphia Warriors (2) 4 - 1 Fort Wayne Pistons Bob Pettit (1), St. Louis 1956-57 Boston Celtics (1) 4 - 3 Saint Louis Hawks* Bob Cousy, Boston 1957-58 Saint Louis Hawks* 4 - 2 Boston Celtics Bill Russell (1), Boston 1958-59 Boston Celtics (2) 4 - 0 Minneapolis Lakers Bob Pettit (2), St. Louis 1959-60 Boston Celtics (3) 4 - 3 Saint Louis Hawks Wilt Chamberlain (1), Philadelphia 1960-61 Boston Celtics (4) 4 - 1 Saint Louis Hawks Bill Russell (2), Boston 1961-62 Boston Celtics (5) 4 - 3 Los Angeles Lakers Bill Russell (3), Boston 1962-63 Boston Celtics (6) 4 - 2 Los Angeles Lakers Bill Russell (4), Boston Harry Gallatin, St. Louis 1963-64 Boston Celtics (7) 4 - 1 San Francisco Warriors* Oscar Robertson, Cincinnati Alex Hannum, Sant Francisco 1964-65 Boston Celtics (8) 4 - 1 Los Angeles Lakers Bill Russell (5), Boston Ret Auerbach, Boston 1965-66 Boston Celtics (9) 4 - 3 Los Angeles Lakers Wilt Chamberlain (2), Philadelphia Dolph Schayes, Philadelphia 1966-67 Philadelphia 76ers (2) 4 - 2 San Francisco Warriors Wilt Chamberlain (3), Philadelphia Johnny Kerr, Chicago 1967-68 Boston Celtics (10) 4 - 2 Los Angeles Lakers Wilt Chamberlain (4), Philadelphia Richie Guerin, St. Louis 1968-69 Boston Celtics (11) 4 - 3 Los Angeles Lakers Jerry West, LA Lakers Wes Unseld, Baltimore Gene Shue, Baltimore 1969-70 New York Knicks (1) 4 - 3 Los Angeles Lakers Willis Reed (1) → Willis Reed, New York Ret Holzman, New York 1970-71 Milwaukee Bucks (1) 4 - 0 Baltimore Bullets* Lew Alcindor (1) → Lew Alcindor (1), Milwaukee Dick Motta, Chicago 1971-72 Los Angeles Lakers (6) 4 - 1 New York Knicks Wilt Chamberlain Kareem Abdul-Jabbar (2), Milwaukee Bill Sharman, LA Lakers 1972-73 New York Knicks (2) 4 - 1 Los Angeles Lakers Willis Reed (2) Dave Cowens, Boston Tom Heinsohn, Boston 1973-74 Boston Celtics (12) 4 - 3 Milwaukee Bucks John Havlicek Kareem Abdul-Jabbar (3), Milwaukee Ray Scott, Detroit 1974-75 Golden State Warriors (3) 4 - 0 Washington Bullets* Rick Barry Bob McAdoo, Buffalo Phil Johnson, K. City-Omaha 1975-76 Boston Celtics (13) 4 - 2 Phoenix Suns Jo Jo White Kareem Abdul-Jabbar (4), LA Lakers Bill Fitch, Cleveland 1976-77 Portland Trail Blazers 4 - 2 Philadelphia 76ers Bill Walton Kareem Abdul-Jabbar (5), LA Lakers Tom Nissalke, Houston 1977-78 Washington Bullets 4 - 3 Seattle SuperSonics* Wes Unseld Bill Walton, Portland Hubie Brown, Atlanta 1978-79 Seattle SuperSonics* 4 - 1 Washington Bullets Dennis Johnson Moses Malone (1), Houston Cotton Fitzsimmons, Kansas City 1979-80 Los Angeles Lakers (7) 4 - 2 Philadelphia 76ers Magic Johnson (1) Kareem Abdul-Jabbar (6), LA Lakers Bill Fitch, Boston 1980-81 Boston Celtics (14) 4 - 2 Houston Rockets* Cedric Maxwell Julius Erving, Philadelphia Jack McKinney, Indiana 1981-82 Los Angeles Lakers (8) 4 - 2 Philadelphia 76ers Magic Johnson (2) Moses Malone (2), Houston Gene Shue, Washington 1982-83 Philadelphia 76ers (3) 4 - 0 Los Angeles Lakers Moses Malone → Moses Malone (3), Philadelphia Don Nelson, Milwaukee 1983-84 Boston Celtics (15) 4 - 3 Los Angeles Lakers Larry Bird (1) → Larry Bird (1), Boston Frank Layden, Utah 1984-85 Los Angeles Lakers (9) 4 - 2 Boston Celtics Kareem Abdul-Jabbar (2) Larry Bird (2), Boston Don Nelson, Milwaukee 1985-86 Boston Celtics (16) 4 - 2 Houston Rockets Larry Bird (2) → Larry Bird (3), Boston Mike Fratello, Atlanta 1986-87 Los Angeles Lakers (10) 4 - 2 Boston Celtics Magic Johnson (3) → Magic Johnson (1), LA Lakers Mike Schuler, Portland 1987-88 Los Angeles Lakers (11) 4 - 3 Detroit Pistons James Worthy Michael Jordan (1), Chicago Doug Moe, Denver 1988-89 Detroit Pistons (1) 4 - 0 Los Angeles Lakers Joe Dumars Magic Johnson (2), LA Lakers Cotton Fitzsimmons, Phoenix 1989-90 Detroit Pistons (2) 4 - 1 Portland Trail Blazers Isiah Thomas Magic Johnson (3), LA Lakers Pat Riley, LA Lakers 1990-91 Chicago Bulls (1) 4 - 1 Los Angeles Lakers Michael Jordan (1) → Michael Jordan (2), Chicago Don Chaney, Houston 1991-92 Chicago Bulls (2) 4 - 2 Portland Trail Blazers Michael Jordan (2) → Michael Jordan (3), Chicago Don Nelson, Golden State 1992-93 Chicago Bulls (3) 4 - 2 Phoenix Suns Michael Jordan (3) Charles Barkley, Phoenix Pat Riley, New York 1993-94 Houston Rockets (1) 4 - 3 New York Knicks Hakeem Olajuwon (1) → Hakeem Olajuwon, Houston Lenny Wilkens, Atlanta 1994-95 Houston Rockets (2) 4 - 0 Orlando Magic Hakeem Olajuwon (2) David Robinson, Sant Antonio De l'Harris, LA Lakers 1995-96 Chicago Bulls (4) 4 - 2 Seattle SuperSonics Michael Jordan (4) → Michael Jordan (4), Chicago Phil Jackson, Chicago 1996-97 Chicago Bulls (5) 4 - 2 Utah Jazz* Michael Jordan (5) Karl Malone (1), Utah Pat Riley, Miami 1997-98 Chicago Bulls (6) 4 - 2 Utah Jazz Michael Jordan (6) → Michael Jordan (5), Chicago Larry Bird, Indiana 1998-99 Sant Antonio Spurs (1) 4 - 1 New York Knicks Tim Duncan (1) Karl Malone (2), Utah Mike Dunleavy Sr., Portland 1999-00 Los Angeles Lakers (12) 4 - 2 Indiana Pacers Shaquille O'Neal (1) → Shaquille O'Neal, LA Lakers Doc Rivers, Orlando 2000-01 Los Angeles Lakers (13) 4 - 1 Philadelphia 76ers Shaquille O'Neal (2) Allen Iverson, Philadelphia Larry Brown, Philadelphia 2001-02 Los Angeles Lakers (14) 4 - 0 New Jersey Nets* Shaquille O'Neal (3) Tim Duncan (1), Sant Antonio Rick Carlisle, Detroit 2002-03 Sant Antonio Spurs (2) 4 - 2 New Jersey Nets Tim Duncan (2) → Tim Duncan (2), Sant Antonio Gregg Popovich, Sant Antonio 2003-04 Detroit Pistons (3) 4 - 1 Los Angeles Lakers Chauncey Billups Kevin Garnett, Minnesota Hubie Brown, Memphis 2004-05 Sant Antonio Spurs (3) 4 - 3 Detroit Pistons Tim Duncan (3) Steve Nash (1), Phoenix Mike D'Antoni, Phoenix 2005-06 Miami Heat (1) 4 - 2 Dallas Mavericks Dwyane Wade Steve Nash (2), Phoenix Avery Johnson, Dallas 2006-07 Sant Antonio Spurs (4) 4 - 0 Cleveland Cavaliers Tony Parker Dirk Nowitzki, Dallas Sam Mitchell, Toronto 2007-08 Boston Celtics (17) 4 - 2 Los Angeles Lakers Paul Pierce Kobe Bryant, LA Lakers Byron Scott, New Orleans 2008-09 Los Angeles Lakers (15) 4 - 1 Orlando Magic Kobe Bryant (1) LeBron James (1), Cleveland Mike Brown, Cleveland 2009-10 Los Angeles Lakers (16) 4 - 3 Boston Celtics Kobe Bryant (2) LeBron James (2), Cleveland Scott Brooks, Oklahoma City 2010-11 Dallas Mavericks 4 - 2 Miami Heat Dirk Nowitzki Derrick Rose, Chicago Tom Thibodeau, Chicago 2011-12 Miami Heat (2) 4 - 1 Oklahoma City Thunder LeBron James (1) → LeBron James (3), Miami Gregg Popovich, Sant Antonio 2012-13 Miami Heat (3) 4 - 3 Sant Antonio Spurs LeBron James (2) → LeBron James (4), Miami George Karl, Denver 2013-14 Sant Antonio Spurs (5) 4 - 1 Miami Heat Kawhi Leonard (1) Kevin Durant, Oklahoma City Gregg Popovich, Sant Antonio 2014-15 Golden State Warriors (4) 4 - 2 Cleveland Cavaliers Andre Iguodala Stephen Curry (1), Golden State Mike Budenholzer, Atlanta 2015-16 Cleveland Cavaliers 4 - 3 Golden State Warriors LeBron James (3) Stephen Curry (2), Golden State Steve Kerr, Golden State 2016-17 Golden State Warriors (5) 4 - 1 Cleveland Cavaliers Kevin Durant (1) Russell Westbrook, Oklahoma City Mike D'Antoni, Houston 2017-18 Golden State Warriors (6) 4 - 0 Cleveland Cavaliers Kevin Durant (2) James Harden, Houston Dwane Casey, Toronto 2018-19 Toronto Raptors 4 - 2 Golden State Warriors Kawhi Leonard (2) Giannis Antetokounmpo (1), Milwaukee Mike Budenholzer, Milwaukee 2019-20 Los Angeles Lakers (17) 4 - 2 Miami Heat LeBron James (4) Giannis Antetokounmpo (2), Milwaukee Nick Nurse, Toronto 2020-21 Milwaukee Bucks (2) 4 - 2 Phoenix Suns Giannis Antetokounmpo Nikola Jokić (1), Denver Tom Thibodeau, New York 2021-22 Golden State Warriors (7) 4 - 2 Boston Celtics Stephen Curry Nikola Jokić (2), Denver Monty Williams, Phoenix 2022-23 Denver Nuggets 4 - 1 Miami Heat Nikola Jokić Joel Embiid, Philadelphia Mike Brown, Sacrament 2023-24 Boston Celtics (18) 4 - 1 Dallas Mavericks Jaylen Brown Nikola Jokić (3), Denver Mark Daigneault, Oklahoma City 2024-25 Oklahoma City Thunder (2) 4 - 3 Indiana Pacers Shai Gilgeous-Alexander → Shai Gilgeous-Alexander (1), Oklahoma City Kenny Atkinson, Cleveland 2025-26 New York Knicks (3) 4 - 1 Sant Antonio Spurs Jalen Brunson Shai Gilgeous-Alexander (2), Oklahoma City Joe Mazzulla, Boston Palmarés Equip Campeonats Subcampeonats Títuls Boston Celtics 18 5 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1974, 1976, 1981, 1984, 1986, 2008, 2024 Los Angeles Lakers 17 15 1949, 1950, 1952, 1953, 1954, 1972, 1980, 1982, 1985, 1987, 1988, 2000, 2001, 2002, 2009, 2010, 2020 Golden State Warriors 7 5 1947, 1956, 1975, 2015, 2017, 2018, 2022 Chicago Bulls 6 0 1991, 1992, 1993, 1996, 1997, 1998 Sant Antonio Spurs 5 2 1999, 2003, 2005, 2007, 2014 Philadelphia 76ers 3 6 1955, 1967, 1983 New York Knicks 3 6 1970, 1973, 2026 Detroit Pistons 3 4 1989, 1990, 2004 Miami Heat 3 4 2006, 2012, 2013 Seattle SuperSonics/Oklahoma City Thunder 2 3 1979, 2025 Houston Rockets 2 2 1994, 1995 Milwaukee Bucks 2 1 1971, 2021 Cleveland Cavaliers 1 4 2016 Atlanta Hawks 1 3 1958 Washington Wizards 1 3 1978 Portland Trail Blazers 1 2 1977 Dallas Mavericks 1 2 2011 Baltimore Bullets 1 0 1948 Sacrament Kings 1 0 1951 Toronto Raptors 1 0 2019 Denver Nuggets 1 0 2023 Phoenix Suns - 3 Brooklyn Nets - 2 Indiana Pacers - 2 Orlando Magic - 2 Utah Jazz - 2 Chicago Stags - 1 Washington Capitols - 1 Estadístiques Taula històrica d'anotadors Per a vore la taula completa vejau Màxims anotadors de la NBA. El màxim anotador de la Lliga regular de la NBA és el nortamericà LeBron James en 42 184 punts, seguit de Kareem Abdul-Jabbar i Karl Malone en 38 387 i 36 928 punts respectivament, sent tres dels sèt jugadors en alcançar la barrera dels trenta mil punts en l'història de la competició. El primer jugador no naixcut en Estats Units en la llista de màxims anotadors és l'alemà Dirk Nowitzki, en sexta posició, en 31 560. cal destacar també als jugadors Michael Jordan i Wilt Chamberlain, els qui ostenten el millor promig anotador durant tota la seua carrera en 30,12 i 30,07 punts per partit respectivament. En el cas de Jordan, ademés, va anar el màxim anotador de la temporada en dèu ocasions, superant el registre de sèt temporades de Wilt Chamberlain, que estava vigent des de 1966. Entre els jugadors en actiu també és LeBron James qui lidera la classificació des del seu debut en 2003, seguit per Kevin Durant, James Harden, Russell Westbrook, Stephen Curry, DeMar DeRozan, Chris Paul i Damian Lillard. Nota: en negreta s'indiquen els jugadors actius durant la temporada 2024-25 de la NBA, i en asterisc (*) el seu actual equip. Estan contabilisats les senyes de l'American Basketball Association (ABA) (1967-1976). Pos. Jugador Plantilla:Abreujament Plantilla:Abreujament Plantilla:Abreujament Debut Equip(s) * 1 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] LeBron James 42 184 1562 27.01 2003-04 Cleveland Cavaliers / Miami Heat / Los Angeles Lakers* 2 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Kareem Abdul-Jabbar 38 387 1560 24.61 1969-70 Milwaukee Bucks / Los Angeles Lakers 3 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Karl Malone 36 928 1476 25.02 1985-86 Utah Jazz / Los Angeles Lakers 4 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Kobe Bryant 33 643 1346 24.99 1996-97 Los Angeles Lakers 5 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Michael Jordan 32 292 1072 30.12 1984-85 Chicago Bulls / Washington Wizards 6 GER Dirk Nowitzki 31 560 1522 20.74 1998-99 Dallas Mavericks 7 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Wilt Chamberlain 31 419 1045 30.07 1959-60 Phila/San Francisco Warriors / Philadelphia 76ers / Los Angeles Lakers 8 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Kevin Durant 30 571 1123 27.22 2007-08 Seattle Supersonics/Oklahoma City Thunder / Golden State Warriors / Brooklyn Nets / Phoenix Suns* 9 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Shaquille O'Neal 28 596 1207 23.69 1992-93 Orlando Magic / Los Angeles Lakers / Miami Heat /Phoenix Suns / Cleveland Cavaliers / Boston Celtics 10 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Carmelo Anthony 28 289 1260 22.45 2003-04 Denver Nuggets / New York Knicks / Oklahoma City Thunder / Houston Rockets / Portland Trail Blazers / Los Angeles Lakers 11 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] James Harden 27 687 1151 24.05 1982-83 Oklahoma City Thunder / Houston Rockets / Brooklyn Nets / Philadelphia 76ers / Los Angeles Clippers* 12 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Moses Malone 27 409 1329 20.62 1976-77 Houston Rockets / Philadelphia 76ers 13 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Elvin Hayes 27 313 1303 20.96 1976-77 Houston Rockets / Washington Bullets 14 NGA[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Hakeem Olajuwon 26 946 1238 21.77 1984-85 Houston Rockets / Toronto Raptors 15 [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Oscar Robertson 26 710 1040 25.68 1960-61 Cincinnati Royals / Milwaukee Bucks Estadístiques actualisades a 20 d'abril de 2025 despuix de finalisar la temporada 2024-25 de la NBA. Presidents i comissionats Maurice Podoloff: president 1946-1963 (17 anys). Walter Kennedy: president 1963-1967 i comissionat 1967-1975 (12 anys). Larry O'Brien: comissionat 1975-1984 (9 anys). David Stern: comissionat 1984-2014 (30 anys). Adam Silver: comissionat des de l'1 de febrer de 2014. En el càrrec actualment. Cobertura televisiva Estats Units Història Com una de les lligues deportives més importants d'Estats Units, la NBA té una llarga història d'associacions en cadenes de televisió a nivell nacional. La NBA va firmar un contracte en DuMont Television Network en la seua octava temporada, la temporada 1953–54, marcant el primer any en que la NBA va tindre una cadena de televisió nacional. Similar a la National Football League, la falta d'estacions de televisió va dur a que la NBC es fera càrrec dels drets de la temporada 1954–55 fins al 7 d'abril de 1962 —el primer pas de la NBC per la NBA—. En 1990, NBC va adquirir els drets de transmissió que posseïa la CBS. Durant l'associació de la NBC en la NBA en la década de 1990, la lliga va alcançar una popularitat sense precedents, en índexs d'audiència que varen superar els de l'época de Johnson i Bird a mitan de la década de 1980. En expirar els contractes en 2002, la NBA va firmar un contracte de sis anys per 2400 millons de dólars (400 millons de dólars a l'any) en l'ABC i ESPN, propietat de Disney. ABC es va fer càrrec del paquet de la NBC, i ESPN es va fer càrrec de part dels drets de cable TBS. La NBC havia fet una oferta de quatre anys per 1300 millons de dólars (330 millons de dólars a l'any) en la primavera de 2002 per a renovar els seus drets, pero la NBA va rebujar l'oferta i va optar per l'oferta més alta d'ABC/ESPN. Turner va poder quedar-se en un paquet per a TNT, i si be, TBS inicialment descontinuaría la cobertura dels jocs per complet, serviria com a font adicional de TNT durant els playoffs, ya que transmetria simultàneament jocs com l'All-Star Game de 2015, 2016 i 2017. El combinat total dels acorts de 2002 de l'ABC, ESPN i TNT va ascendir a 4.6 mil millons de dólars ($766 millons per any). En part per la retirada de Michael Jordan despuix de la temporada 2002-03, la lliga va sofrir una caiguda en els seus índexs d'audiència. La NBA va ampliar el seu paquet de televisió nacional el 27 de juny de 2007, en un valor de 7400 millons de dólars en huit anys (930 millons de dólars a l'any) fins a la temporada 2015-16. durant el qual la lliga va tindre el seu nou resorgiment liderat per una renovada rivalitat Celtics-Lakers i LeBron James. Entre les temporades 2016-17 i 2024-25, la NBA va tindre un contracte televisiu nacional en ESPN/ABC i TNT Sports: ESPN i ABC, en anglés, junt en ESPN Deports en espanyol, transmitíeron en conjunt en cada edició al voltant de 100 partits de temporada regular, 44 jocs de playoffs (incloent les finals de conferència que els corresponien) i les Finals de la NBA, que es varen emetre en exclusiva per ABC en anglés i per ESPN Deports en espanyol. Per la seua banda, TNT transmitíó prop de 65 partits de temporada regular, el All-Star Game i més de 40 jocs de playoffs, incloent les finals de conferència que li corresponien. NBA TV també emiió partits seleccionats cada temporada. En mijos digitals, els jocs de ESPN varen estar disponibles per mig de la seua aplicació homònima i, en vàries temporades, alguns partits —incloent trobades de playoffs, la final de la NBA Cup 2024 i jocs nadalencs— es varen oferir en viu en ESPN+ i Disney+. Durant les temporades 2023-24 i 2024-25, el servici Max va transmetre en simultàneu els mateixos partits que TNT. Actualitat El 24 de juliol de 2024, la NBA va revelar que havia aplegat a un acort d'11 anys a partir de la temporada 2025-26 fins a la temporada 2035-36 en ESPN Inc., NBCUniversal i Amazon: ESPN i ABC en idioma anglés i ESPN Deports en espanyol, transmetran colectivament el Draft, 80 trobades de la temporada regular, 18 jocs dels playoffs en les primeres dos rondes, la série de Finals de Conferència que els corresponga en 10 d'11 anys i les finals (en exclusiva per l'ABC en anglés i ESPN Deports en espanyol); tots els partits també seran emesos a través de la nova plataforma de streaming de ESPN, i algunes trobades estaran disponibles en Disney+. NBCUniversal a través de NBC Sports (NBC/Peacock) va obtindre els drets d'emetre 100 jocs de la temporada regular, el All-Star Game, 28 partits dels playoffs en les primeres dos rondes i la série de Finals de Conferència que els corresponga en 6 d'11 anys rotando en Amazon —aixina mateix, Telemundo Deports transmetrà certs partits selectes a lo llarc de cada temporada—. Amazon per mig de Prime Video estarà emetent 66 jocs de la temporada regular, totes les trobades del Play-In, un terç dels partits de les primeres dos rondes dels playoffs i la série de Finals de Conferència que li corresponga en 6 d'11 anys rotando en NBC Sports. NBA TV continuarà emetent 60 trobades selectes cada temporada. Els partits que no es transmeten a nivell nacional generalment s'emeten a través de rets deportives regionals específiques de l'àrea a on es troben els equips i tots els jocs fora del mercat estan disponibles per mig del NBA League Pass. Disputa llegal contra TNT Sports i posterior resolució Este tracte aparentment havia marcat el fi de la relació comercial de més de tres décades entre TNT Sports —abans Turner Sports i provisionalment Warner Bros. Discovery Sports— i la NBA. Warner Bros. Discovery (WBD, propietari de TNT Sports) havia intentat invocar una condició en el seu contracte que li permetia igualar les ofertes dels seus competidors (l'empresa, en particular, tenia com a objectiu el paquet venut a Amazon), pero la lliga va argumentar que no igualava lo suficient l'oferta de Amazon. WBD va amenaçar en mamprendre accions llegals per l'acort, alegant que la NBA hi havia «malinterpretado greument els nostres drets contractuals», la qual cosa es va portar a terme el 16 de juliol de 2024. El 23 d'agost, la NBA va solicitar a la Cort Suprema de l'Estat de Nova York que es desestimara el cas, alegant de nou que l'oferta de WBD no havia complit en els térmens establits en el paquet de drets, la qual cosa si havia realisat Amazon. No obstant, el 18 de novembre es va donar a conéixer oficialment que abdós parts havien resolt el seu conflicte sobre els drets televisius d'eixe periodo, anunciant un acort en en el que TNT Sports seguirà produint el programa d'estudi Inside the NBA —encara que ara començaria a ser transmés en ESPN i ABC—, posseirà els drets digitals dels millors moments dels partits a través de Bleacher Report i House of Highlights, aixina com emetrà un paquet de jocs selectes per temporada en alguns mercats internacionals. Adicionalment, es va anunciar que TNT Sports seguiria tenint el control del sitie web NBA.com, aixina com continuaria distribuint el League Pass a través de les seues distintes plataformes durant cinc anys més. Posteriorment, TNT Sports va deixar d'operar NBA TV en octubre de 2025. Transmissions alternatives El 23 d'abril de 2021, ESPN va revelar que es faria per primera volta una transmissió alternativa d'un partit de la NBA en una temàtica externa al bàsquet, sent esta l'UCM, i duent per nom «Arenes of Heores». Esta es va realisar el 3 de maig d'eixe any per al partit Golden State Warriors vs. New Orleans Pelicans de la fase regular de la temporada 2020-21, sent mostrada en ESPN2, ESPN+ i ESPN Deports. En la temporada 2024-25, ESPN2, ESPN+ i Disney+ varen contar en una emissió alternativa animada en temps real en temàtica de Magic Kingdom del partit nadalenc New York Knicks contra Sant Antonio Spurs titulada «Dunk the Halls». El 27 d'octubre de 2025, es va donar a conéixer un acort de varis anys de ESPN en Beyond Sports de Sony per a continuar realisant este tipo d'emissions animades en viu de la NBA i atres deports. Transmissió internacional NBA TV International transmet els mateixos jocs selectes que la seua versió nortamericana, i tots els jocs es poden vore en viu i on-demand per mig del NBA League Pass a nivell mundial. A partir de la temporada 2025-26, durant 11 anys, Prime Video emetrà un paquet de 86 partits de fase regular, el restant de trobades emeses per la plataforma en Estats Units i les finals en exclusiva en cada any parell. Amèrica En Canadà, la major part dels jocs es transmeten a través de The Sports Network i SportsNet. En Llatinoamèrica i el Carib, Disney Mija Networks Latin America posseïx els drets del Draft, més de 80 trobades de la temporada regular, el All-Star Game (solament en Mèxic) i la postemporada (incloent varis partits dels playoffs i les finals en cada any impar) a través d'ESPN, ESPN Caribbean, ESPN Brasil i Disney+. En Mèxic TUDN i ViX transmeten alguns partits dels playoffs i les finals (per Canal 9 i ViX). El 17 de giner de 2024, es va revelar que Amazon per mig de Prime Video havia aplegat a un acort de varis anys per a transmetre més de 50 partits per temporada en Mèxic a partir del 22 de giner d'eixe any (tenint màxim dos jocs els dilluns, partits selectes en fins de semana i fins a 19 trobades de playoffs). Aixina mateix, en Brasil, partits selectes dels dimarts i dijous de la temporada regular i 24 jocs dels playoffs es varen poder vore en exclusiva per mig de Prime Video des de 2022 fins a 2025. A partir de la campanya 2025-26 fins a la 2035-36, WBD Latin America va començar a transmetre un paquet de 120 jocs entre temporada regular i playoffs a través de TNT Sports i HBO Max en Llatinoamèrica, llevat Mèxic, República Dominicana i Brasil. A partir d'eixa mateixa edició, durant el mateix periodo, Prime Video va escomençar a emetre en tota Amèrica Llatina més de 60 partits de temporada regular (130 en Mèxic i 147 en Brasil), 17 trobades de la NBA Cup, jocs selectes dels playoffs, una série de Finals de Conferència cada temporada i les finals en la seua totalitat en cada any parell. Europa En Espanya des de 1995 fins a 2025, la NBA es va poder vore a través de Movistar Plus+, per mig de canals com #Anem per M+ i Deports per M+. A partir de la temporada 2025-26 fins a la temporada 2035-36, DAZN es faria en els drets per a tindre disponibles 180 partits de fase regular, el All-Star Game, trobades selectes de playoffs, la série de Finals de Conferència que li corresponga i les finals de cada any impar, aixina com Prime Video començaria a emetre durant cada edició 87 trobades de temporada regular, 7 jocs de la NBA Cup, tots els partits del Play-in, varis jocs de playoffs, la série de Finals de Conferència corresponent i les finals en tots els anys parell. El 16 d'octubre de 2023, TNT Sports va anunciar que havia aplegat a un acort multianual a partir de la campanya 2023-24, per a transmetre en viu més de 250 jocs per temporada (incloent el Draft, 9 trobades per semana de la temporada regular, el All-Star Game, els playoffs i les finals) a través de dit canal de TV i la plataforma de streaming Discovery+ en Regne Unit i Irlanda. A partir de l'edició 2025-26 fins a la temporada 2035-36, Sky (empresa germana de NBCUniversal) es va convertir en la propietària exclusiva dels drets expandits de la lliga que inclouen 100 trobades de fase regular (entre ells els partits de Nadal), jocs selectes de playoffs, una série de Finals de Conferència cada any i les finals en cada any impar en els països a on opera a través de Sky Sports, Alemània, Àustria, Luxemburc, Liechtenstein, Suïssa, Itàlia, Regne Unit i Irlanda. El 18 de novembre de 2024, WBD EMEA va revelar que des de la temporada 2025-26, durant 11 anys, emetrà un paquet de partits selectes de temporada regular, el All-Star Game i gran part dels playoffs (incloent a les finals) en els països nòrdics i Polònia, a través dels seus canals locals, Eurosport i HBO Max. Premis Artícul principal → Premis de la NBA. MVP de la Temporada de la NBA (Jugador més valiós de la temporada). Rep el Trofeu Maurice Podoloff, primer President de la NBA en 1946. Premi Bill Russell al MVP de les Finals de la NBA (Jugador més valiós de les Finals) Rookie de l'Any de la NBA Millor Defensor de la NBA Jugador Més Millorat de la NBA Millor Sext Home de la NBA Jugador Més Deportiu de la NBA Millor quintet de la NBA Millor quintet defensiu de la NBA Millor quintet de rookies de la NBA Companyer de l'Any de la NBA Jugador Clutch de l'Any de la NBA Entrenador de l'Any de la NBA Eixecutiu de l'Any de la NBA Premi Kobe Bryant al MVP del All-Star Game de la NBA (Jugador més valiós del All-Star Game —Partit de les Estreles—) Premi Millor Ciutadà J. Walter Kennedy Trofeu Walter A. Brown i Trofeu Larry O'Brien al Campeó de les Finals de la NBA Vore també [[Archiu:{{#switch:Bàsquet|20px|Vore el portal sobre Bàsquet]] Portal:Bàsquet. Contingut relacionat en Bàsquet. [[Archiu:{{#switch:Deporte en els Estats Units|20px|Vore el portal sobre Deporte en els Estats Units]] Portal:Deporte en els Estats Units. Contingut relacionat en Deporte en els Estats Units. [[Archiu:{{#switch:Canadà|20px|Vore el portal sobre Canadà]] Portal:Canadà. Contingut relacionat en Canadà. Playoffs de la NBA Basketball Hall of Fame Récorts de la NBA Números retirats Equipe del 25 aniversari de la NBA (1971) Equipe del 35 aniversari de la NBA (1980) Equipe del 50 aniversari de la NBA (1996) Equipe del 75 aniversari de la NBA (2021) Líders d'anotació de la NBA Màxims anotadors de l'història de la NBA per nacionalitat Jugadors en més partits ganados sobre la bocina de la NBA Entrenadors campeons de la NBA Llistadels jugadors més alts de la NBA de l'història Llistadels jugadors més baixos de la NBA de l'història Jugadors de la NBA que més temps han estat en el mateix equip Llistade jugadors de la NBA fallits durant la seua carrera Estadis de la NBA Jugadors estrangers en l'història de la NBA All-Star Weekend de la NBA All-Stars de la NBA NBA G League Notes Referències Enllaços externs [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte. [[Archiu:{{#switch:Bàsquet|20px|Vore el portal sobre Bàsquet]] Portal:Bàsquet. Contingut relacionat en Bàsquet. [[Archiu:{{#switch:Deporte en els Estats Units|20px|Vore el portal sobre Deporte en els Estats Units]] Portal:Deporte en els Estats Units. Contingut relacionat en Deporte en els Estats Units. [[Archiu:{{#switch:Estats Units|20px|Vore el portal sobre Estats Units]] Portal:Estats Units. Contingut relacionat en Estats Units. [[Archiu:{{#switch:Canadà|20px|Vore el portal sobre Canadà]] Portal:Canadà. Contingut relacionat en Canadà. Sitie web oficial Plantilla:Facebook Plantilla:Instagram Plantilla:Twitter Plantilla:Youtube Plantilla:TikTok National Basketball Association (NBA) en LinkedIn Referències