Anar al contingut

Pilentum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació d'un pilentum en un monument funerari de Virunum, a on se suponia que es transportava l'ànima al Més allà.

Un pilentum era una carreta o carro romà ceremonial de quatre grans rodes, a on es transportava a distinguides matrones, durant les processons sagrades, rituals religiosos o quan anaven als jocs en determinades festivitats.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La distinció de poder ser transportada en el pilentum era otorgada pel Senat, per a les que, en ocasions particulars, en una traça de generositat, havien donado el seu or i joyes al servici de l'Estat.[2] Posteriorment, també varen tindre el privilegi de montar en el pilentum les vérgens vestales.[3]

Va ser utilisat durant la República romana i l'Imperi. La seua estructura estava construïda sobre la base d'un més senzill carro del tipo plaustrum, que era utilisat per a transport de mercaderies i productes agrícoles, al que se li afegia una decoració figurativa i una série de aditamentos per a que els passagers assentats estigueren més cómodos, com a coixins, o agarraderas i respals metàlics i un espai per a portar objectes sagrats.

El pilentum era molt semblat a la harmamaxa i el carpentum. Del carpentum, es distinguia per ser un carro major i de quatre rodes, en lloc de dos, i obert pels dos costats per a que els que estaven en ell pogueren vore i ser vists.[4]

Arqueologia

[editar | editar còdic]

En febrer de 2021 es va anunciar el descobriment en l'àrea Civita Giuliana del jaciment de Pompeya, d'un pilentum en bon estat de conservació. Les seues quatre rodes són de ferro i està decorat en fulls i medallones de bronze i latón i figures masculines i femenines en escenes eròticas. Precisament esta decoració va dur als arqueòlecs a pensar que tinguera una funció ritual, durant cerimònies de matrimoni.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Virgilio, Eneida VIII 666; Horacio, Epistulae II 1.192, Claudio Claudiano, Epithalamium de nuptiis honorii Augusti 286; Isidoro de Sevilla, Etymologiarum sive Originum XX 12.
  2. Livio, Ab Urbs condita V 25.
  3. Prudencio, Contra Symmachum II sub fi.
  4. Smith, 1875, p. 919.
  5. «[1]». Consultat el 7 de març de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]