Harmamaxa
Una harmamaxa (en grec antic: ἁρμαμάξα o ἁρμάμαξα) és el nom grec d'un carro d'orige persa destinat al transport de persones, a sovint de sexe femení, esposas o concubinas. Es caracterisava per tindre quatre rodes i estar cobert i dur cortinas, lo que va inspirar a Esquilo[1] per a definir-ho com una "tenda sobre rodes".
Història
[editar | editar còdic]Les seues característiques constructives i l'us que se li va donar la varen acostar als tipos de carro carpentum i pilentum romans.[2] Respecte al carpentum era generalment més gran, a sovint tirat per quatre cavalls o atres cuadrúpedos, i estava abillat en ornaments més esplèndits, luxosos i costosos, a l'estil oriental.[3]
El transport de dònes i concubinas està confirmat per varis autors. Heródoto, quan parla de l'expedició de Jerjes:
- 'Conduïen junts carros de viage [ἁρμαμάξας], i en ells, les concubinas i numerosos i ben equipats sirvientes'.[4]
La harmamaxa ocupava entre els perses el mateix lloc que ocupava el carpentum entre els romans, sent utilisat, especialment en ocasions oficials, per al transport de dònes i chiquets, eunucs o els fills del rei i els seus tutors.[5]
El seu us també estava reservat per a persones d'alt ranc masculí: el mateix Jerjes, en el relat de Heródoto, viajava en un carro similar.[6]
També és mencionat per Jenofonte, en Anábasis,[7] com a mig de transport per a la reina Epiassa, esposa del rei de Cilicia que, quan aplega Ciro el Jove, demana revisar les tropes dels dèu mil mercenaris grecs de l'expedició.[8]
Segons Plutarco, les teles i cortines servien per a satisfer les proverbials celosies dels reis de la zona mesopotámica, que d'esta forma ocultaven a les seues esposes i concubinas de la vista dels demés. En Plutarco, el carro es va utilisar per a amagar a un ilustre invitat masculí, per a protegir-ho del seu imprudent intent d'aplegar a Jerjes, el seu antic adversari.[9]
En Diodoro Sículo, el carro és menciona en la descripció del mateix episodi.[10] Se li cita, encara que en el terme genèric de ἁρμάτων, com el carro d'or que, segons la costum persa, transportava a dònes pertanyents no només a la família real, sino també a parents i amics.[11]
Un magnífic eixemple del harmamaxa, que va tardar dos anys en construir-se, va anar l'utilisat per a transportar el cos d'Alejandro Magne des de Babilonia a Aleixandria.[12]
La harmamaxa va ser utilisada ocasionalment per les dames de Grècia. Una sacerdot de la deesa Diana està representada montada en una duta per dos vaques blanques,[13] i les monedes d'Éfeso mostren que este carruage, provablement contenint també símbols dels atributs i cult a Diana, se sumaven a l'esplendor de les processons religioses en eixa ciutat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esquilo Els perses, 1000 i ss.
- ↑ William Smith (1875). A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en en), Londres: John Murray.
- ↑ Diodoro Sículo, XVII.35.
- ↑ Heródoto. Històries, VII, 83, 3.
- ↑ Heródoto. Llibre VII.83, IX.76.
- ↑ Heródoto Històries, VII 41, 1.
- ↑ Anábasis de Jenofonte Llibre I, 2, 16.
- ↑ Jenofonte, poc abans (Llibre I, 1, 12-13.), també es referix a un rumor de que Epiassa era l'amant de Ciro.
- ↑ Plutarco. Vides paraleles, Vida de Temístocles 26, 1.
- ↑ Biblioteca històrica, XVII 35, 3.
- ↑ Biblioteca històrica, XI 56, 1.
- ↑ Claudio Eliano, Storia vària, XII, 64, LacusCurtius, Bill Thayer.
- ↑ Heliodoro. Etiòpiques, III. P133, ed. Commelini
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harmamaxa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.