Pimenta dioica

Archiu:Piment Flower.jpg

pebre de Tabasco (Pimenta dioica)

El pebre de Tabasco, també cridada pebre de Chiapas (o pebre de chapes), pebre de Jamaica, pebre gros, pebre guayabita, pebre dolç, pebre d'olor, pebre anglés, és una espècia procedent de l'arbre de nom Pimenta dioica.

Els seus fruts secs s'ampren com condiment en diversos plats i es pot combinar fàcilment en atres espècies per a resaltar el sabor i l'olor, com el tacha d'olor, canella, pebre negre i anou moscada; per això en anglés es denomina "Allspice" per esta combinació. Sinònims: Pimenta officinalis Lindley i Eugenia pimenta D.C.

Característiques

Este arbre (d'altura entre els sèt i dèu metros) té el seu orige en el sur de Mèxic i Guatemala, aixina com en Cuba i Jamaica que florix en els mesos d'abril a maig. Es recolecta el frut de l'arbre, encara que també els fulls, sempre en menor cantitat, ya que posseïxen una olor aromàtica i fresca que recorden al eucalipto o a la mirra.

A diferència de la pebre pròpiament dita no conté piperina, per lo que no posseïx el sabor picante característic d'aquella.

Usos

Culinaris

És un dels ingredients més característics de la cuina caribenya, s'ampra mòlt en l'elaboració de les salses mole mexicà i en l'elaboració de curry en pols com a acompanyament de salchichas. La pimenta de Jamaica és un dels ingredients més típics en les salses barbacoa industrials. Els fulls cremats de la planta se solen amprar en la Índia para ahumar la carn ("West Indian bay-leaf").Pot amprar-se també en menjars típics brasilers. En Guatemala s'utilisa en diversos platillo salats i com a condiment per a darreries i receptes dolces. Tradicionalment s'usa per a condimentar els menjars originaris del nort del país i en conserves de frutes de la selva tropical com el ciricote i guaya, aixina com en l'arròs en llet i el ponche nadalenc tradicional, entre uns atres. En el Líban i el mig orient, s'usa regularment per a condimentar el seu plat típic, el kibbeh, i atres carns, generalment en combinació en atres espècies.

En Europa es consumix en Anglaterra en alguns estofats i salses aixina com para condimentar verdures encurtidas. En Alemània sobretot s'usa el pebre de Jamaica en l'elaboració d'embotits i en els pastiços aromàtics de Nadal. Ademés es pot trobar en les ofertes d'espècies de la majoria dels supermercats. Existixen eixemples en la cuina danesa com saborizante de el "smørrebrød", que és un pa negre cobert en una selecció de salchichas, pastes, peix, formage i verdures. En les Illes Balears (Espanya) s'utilisa el gra mòlt per a potenciar el sabor de plats tradicionals com l'arròs de matances eivissenc.

En Hondures tradicionalment li l'utilisava per a condimentar el café, en les quesadillas, arròs en llet i aixina com en infusió (dels fulls).

En Nicaragua és un ingredient tradicional junt en la canella i el tacha d'olor de la beguda típica nacional el Pinolillo.

En Veneçola es coneix en el nom de "guayabitas" i és utilisada en la preparació de dolces criollos. Els grans s'usen sancers. En Perú li la coneix com a pebre chapa o pebre de chapa i s'usa per a la preparació de sopes, guisos, dolços i begudes. En Bolívia és cridada pebre dolç, sent usada en la sopa de maní i la carn del silpancho.

Medicinals

Per les concentracions que posseïx la planta d'eugenol es pot considerar un antiséptico local, ademés d'un analgésico, i per al consol de molèsties gastrointestinals.

Industrials

Existixen experiències en Amèrica de reforestació en esta espècie.

Taxonomia

Esta planta va ser descrita per primera volta en 1759 per Carl von Linneo com Myrtus dioica en Systema Naturae, Editio Decima 2:1056. i posteriorment transferida de gènero com Pimenta dioica per Elmer Drew Merrill en Contributions from the Gray Herbarium of Harvard University 165:37 en 1947.

Sinonímia

• Myrtus dioica L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 1056 (1759).
• Evanesca crassifolia Raf., Sylva Tellur.: 105 (1838), nom. illeg.
• Myrtus pimenta L., Sp. Pl.: 472 (1753).
• Caryophyllus pimenta (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
• Myrtus aromatica Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 354 (1796), nom. superfl.
• Myrtus aromatica Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck, Encycl. 4: 410 (1798), nom. illeg.
• Myrtus pimenta var. longifolia Sims, Bot. Mag. 30: t. 1236 (1809).
• Pimenta officinalis Lindl., Coll. Bot.: t. 19 (1821).
• Myrtus pimenta var. breviflora Hayne, Getreue Darstell. Gew. 9: t. 37 (1825).
• Eugenia pimenta (L.) DC., Prodr. 3: 285 (1828).
• Eugenia pimenta var. longifolia DC., Prodr. 3: 285 (1828).
• Eugenia pimenta var. ovalifolia DC., Prodr. 3: 285 (1828).
• Pimenta vulgaris Lindl. in J.C.Loudon, Encycl. Pl.: 418 (1829).
• Myrtus tabasco Willd. ex Schltdl. & Cham., Linnaea 5: 559 (1830).
• Pimenta aromatica Kostel., Allg. Med.-Pharm. Fl. 4: 1525 (1835), nom. superfl.
• Pimentus aromatica Raf., Sylva Tellur.: 158 (1838), nom. superfl.
• Pimentus geminata Raf., Sylva Tellur.: 105 (1838).
• Pimentus vora Raf., Sylva Tellur.: 105 (1838), nom. superfl.
• Eugenia micrantha Bertol., Fl. Guatimal.: 22 (1840).
• Pimenta officinalis var. cumanensis Schiede & Deppe, Linnaea 27: 424 (1856).
• Pimenta officinalis var. longifolia (Sims) O.Berg, Linnaea 27: 423 (1856).
• Pimenta officinalis var. ovalifolia (DC.) O.Berg, Linnaea 27: 424 (1856).
• Pimenta officinalis var. tabasco (Willd. ex Schltdl. & Cham.) O.Berg, Linnaea 27: 425 (1856).
• Pimenta communis Benth. & Hook.f., Gen. Pl. 1: 717 (1865).
• Pimenta vulgaris Bell, Anals Soc. Esp. Hist. Nat. 10: 270 (1881).
• Pimenta pimenta (L.) H.Karst., Deut. Fl.: 790 (1882), nom. inval.
• Myrtus piperita Sessé & Moc., Fl. Mexic., ed. 2: 124 (1894).
• Pimenta dioica var. tabasco (Willd. ex Schltdl. & Cham.) Standl., Ceiba 3: 172 (1953).

Noms comuns

• malagueta, pebre malagueta de les Antilles, pebre de Jamaica, pebre de Tabasco.
• Xocoxóchitl (pronunciat en náhuatl com /ʃoːkoʃoːtʃit͡ɬ/), nom prehispánico.

Bibliografia

• Herbs, Spices and Flavourings, Tom Stobart, Penguin books, 1977
• Yaniv, Zohara et al. Hand Book of Medicinal Plants. 10 Alice Street, Binghamton, NY 13904-1580: Food Products Press(r), 2005.
• "Efecte de l'envelliment de l'arbre de Pimenta dioica L., sobre el rendiment i composoción de l'oli essencial de la fruta", Gonzalez A.; Pi J. A, nst. investigacions, Havana, Cuba. 990, vol. 30, no2, pp. 277-281 (10 ref.)

Enllaços externs

• Descripció del seu cultiu