Anar al contingut

Pinus cembroides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinus cembroides Chisos 1.jpg
piñón (Pinus cembroides)

El piñón (Pinus cembroides) és un arbre natiu de Mèxic de la família de les pináceas. És de baixa estatura aplegant a medir fins a 10 metros d'altura. Les seues fulles són molt menudes i els seus cons medixen de 5 a 6 cm. Creix en ales de cerros i lomeríos en pendents seques i rocoses i al peu de les montanyes entre els 1,350 i els 2,800 m s. n. m., en climes secs fins a templats subhúmedos en precipitació de fins a 800 mm anuals i en 7 a 8 mesos secs. És el més àmpliament distribuït dels pins.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Piñón en les afores de Tapalpa jalisco.jpg
Piñon en Tapalpa Jalisco

És un arbre perennifolio, de 5 a 10 m (fins a 15 m; 20 m en subsp. lagunae) d'altura en un diàmetro a l'altura del pit de 30 cm (fins a 70 cm).

La seua copa és redonejada i oberta en individus madurs i piramidal (espayada) en individus jóvens, en fullage ralo, sobretot en llocs molt secs, de color vert mig, a voltes groguenc-vert. Les fulls en grups de 2 a 3, entre 2,5 i 7 cm (fins a 10 cm en subsp. lagunae) de llongitut, cobrixen abundantment les ramitas i deixen una cicatriu en estes quan cauen.

Posseïx tronc curt i branques ascendents, primes i colocades irregularment en el talle, començant casi sempre des de la base. La seua corfa és externa color café rojosa a casi negra, es trenca en grosses làmines, en menudes escamas primes i fissures profundes.

Florés masculines en #ament cilíndrics. Cons subglobosos de 5 a 6 cm d'ample, casi sense pedúncul, aïllats o en grups de 2 a 5, caedizos en escamas grans grosses i carnosas quan estan verdes i de color vert café-anaranjadas o rojoses quan el con madura.

Les llavors són nuetes, subcilíndricas, llaugerament triangulars, sense ala, d'1 cm de llarc, café o negruzcas, abultades en la part superior i aprimades cap a la base. Té sistema radical profunt. Sexualitat: monoica.

Distribució

[editar | editar còdic]

És un dels pins de major distribució en Mèxic (19 estats). Forma masses pures en la Serra Mare Oriental al nort del Tròpic de Càncer. Les majors poblacions estan en: Chihuahua, Durango, Coahuila, Nou #León, Hidalgo, i Zacatecas. Altitut: d'1.350 a 2.800 m s. n. m.

Estats: Aguascalientes. Baixa Califòrnia Sur. Chihuahua. Coahuila. Ciutat de Mèxic. Durango. Guanajuato. Hidalgo. Jalisco. Estat de Mèxic. Nou #León. Pobla. Querétaro. Sant Luis Potosí. Sonora. Tamaulipas. Veracruz. Zacatecas.

Orige i extensió

[editar | editar còdic]

Espècie originària de Mèxic. S'estén a Texas, al sur de EE. UU. #Latitut variables des dels 18° a 31° N i llongituts des dels 90° a 109° W.

Estatus

[editar | editar còdic]

És nativa de Mèxic, selvada, i cultivada. Es cultiva en climes templats.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es desenrolla en ales de cerros i lomeríos, pendents seques i rocoses, al peu de les montanyes. En clima templat sec (Bsk) fins a templat subhúmedo (Cwb) en precipitacions de 365 a 450 (fins a 800) mm anuals i en 7 o 8 mesos secs. Tº que oscilen entre 7 fins a 40 °C en promijos de 18 °C; alcançant mínimes extremes de —7 °C i màximes de 42 °C o a voltes majors. És una espècie típica de sols pobres, secs, pedregosos o calizos, grisáceos o negres, calcáreos en alt contingut d'algeps, prims en lomeríos i torrentades en les valls de molt bon drenage i en pH de 4 a 8, normalment preferix els sols de neutres a alcalinos.

Importància ecològica

[editar | editar còdic]

Els boscs de piñón són molt extensos en abdós cadenes montanyoses de la partix nort del país. Conformen una vegetació de transició entre les formacions xerofíticas de l'altiplà mexicà i els alvertents interns de les Serres Mares Oriental i Occidental. La llavor (o piñón) és usada per a consum humà a escala comercial.

Tipos de vegetació

[editar | editar còdic]
  • Bosc de encino
  • Bosc de pi
  • Bosc de pi-encino
  • Bosc de pi-ginebrera


Vegetació associada. S'associa en espècies de xara arbustiu, encinares i pinades de climes semidesérticos: Yucca carnerosana, Arbutus xalapensis, Larrea tridentata, Vachellia farnesiana, Agave sp., Opuntia sp., Buddleia sp., Juniperus sp., Pinus arizonica, Pinus johannis, Pinus nelsonii, Pinus pinceana, Pinus remota, Pinus teocote.[1]

Zones ecològiques

[editar | editar còdic]

Templat subhúmedo.

Fenologia

[editar | editar còdic]

Fullage perennifolio. Floració de març a abril. Fructificación: cons maduren (òbrin) de novembre a decembre. Polinisació anemófila.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus cembroides va ser descrita per Joseph Gerhard Zuccarini i publicat en Abhandlungen der Mathematisch-Physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften 1: 392. 1832.[2]

Hi ha dos subespecies:

  • Pinus cembroides subsp. cembroides. Sinonímia: Pinus llaveana Schiede ex Schltdl., Pinus osteosperma Engelm.[3][4]
  • Pinus cembroides subsp. lagunae (Robert-Passini) D.K.Bailey. Serra de l'Estany, Baixa Califòrnia Sur. Sinonímia: Pinus cembroides var. lagunae Robert-Passini, Pinus lagunae (Robert-Passini) Passini

Espècies afins:[5][6][7][8]

  • Pinus culminicola Andresen & Beaman
  • Pinus johannis M.-F.Robert (sinonímia Pinus cembroides var. bicolor Little, Pinus discolor D.K.Bailey & Hawksw., Pinus culminicola var. johannis (M.-F.Robert) Chiula)
  • Pinus orizabensis (D.K.Bailey) D.K.Bailey & Hawksw. (sinonímia Pinus cembroides subsp. orizabensis D.K.Bailey)
  • Pinus remota (Little) D.K.Bailey & Hawksw. (sinonímia 'Pinus cembroides var. remota Little)

Etimologia: Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[9] cembroides: epítet llatí que significa "similar a Pinus cembra".

Nom comú

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Perry, J. P. (1991). Pines of Mexico and Central America 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.
  2. ↑ «Pinus cembroides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 d'abril de 2013.
  3. ↑ «Pinus cembroides». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2013.
  4. ↑ Pinus cembroides en PlantList
  5. ↑ Malusa, J. (1992). Phylogeny and Biogeography of the Pinyon Pines (Pinus Subsect. Cembroides). Systematic Botany 17 (1) 42-66.
  6. ↑ Manzanares, A. R., et al. (1996). Pinus cembroides s. l. i Pinus johannis del Altiplano Mexicà: una #síntesis. Acta Botanica Gallica 143 (7) 681-693 pdf.
  7. ↑ Price, R. A., et al. (1998). Phylogeny and systematics of Pinus. Pp. 49-68 en: Richardson, D. M. (ed.), Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge Univ. Press, Cambridge.
  8. ↑ Flores-Rentería, L. (2013). Genetic, morphological, geographical and ecological approaches reveal phylogenetic relationships in complex groups, an example of recently diverged pinyon pine species (Subsection Cembroides). Molec. Phyl. Evol. en prensa, abstracte.
  9. ↑ En Noms Botànics
  10. ↑ Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). [1], Nova York: Sterling, p. 93. ISBN 1-4027-3875-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Flora (Jena) 15(2) Beibl.: 93. 1832
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  1. Farjon, A. K. & B. T. Styles. 1997. Pinus (Pinaceae). Fl. Neotrop. 75: 1–291.
  2. Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  4. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pinus_cembroides&oldid=594510»